Tympanoctomys kirchnerorum

Revisió de 16:20 8 jul 2026 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore ')
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)


La rata vizcacha patagónica o rata vizcacha de Kirchner (Tympanoctomys kirchnerorum) és una de les dos espècies vivents del gènero Tympanoctomys, rosegadors de la família Octodontidae. Les rates vizcachas s'alimenten de plantes halófilas, per #lo que posseïxen renyons adaptats a una dieta en elevats nivells de clorur de sodi. Esta espècie va ser trobada en el centre-sur de la Argentina. Feya 50 anys que no es descobria una nova espècie per a la ciència de mamífer vivent en la Patagonia àrida.[1]

Distribució

editar

Varen ser colectados eixemplars vius en la regió del «Jaciment Els Atobons», campament miner administrat per la Comissió Nacional d'Energia Atòmica (CNEA), situat en l'extrem nort del departament Passe d'Indis, just en la zona en que contacta en el sur del departament Gastre, en el centre-nort de la província del Chubut, sector mig de la Patagonia argentina.[1] Va ser localisada per un equip de científics integrat per 3 professionals de l'Unitat d'Investigació “Diversitat, Sistemàtica i Evolució” del Centre Nacional Patagónico (Cenpat) del Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques argentí (CONICET) —P. Teta, O. Pardiñas, i D. Udrizar Sauthier—, i el restant —M. Gallardo— de la Universitat Austral de Chile.[1]

Els primers indicis de la seua existència varen ser restants fòssils exhumats de perfils holocénicos en l'any 2005, en a lo manco de 4 localitats de la vall mija i inferior del riu Chubut,[2] i publicats per dos dels descriptores com a pertanyents a l'única espècie vivent del gènero que es coneixia fins a eixe moment: Tympanoctomys barrerae.[3] Un anàlisis més profunt dels restants va dur als investigadors a donar-se conte de que estaven front a una espècie encara no descrita per a la ciència. L'hipòtesis que es varen plantejar va ser si encara sobreviuria en la zona alguna població relíctica. Per a develar l'incògnita es va començar a buscar els seus restants en egagrópilas d'aus rapaces en dormideros de la zona, fins que varen conseguir trobar els seus ossos en un d'ells. Finalment varen colocar trampes en les afores de dit dormidero, en les que es varen conseguir capturar eixemplars.[4]

Característiques

editar

Si li la compara en l'atra espècie vivent del gènero Tympanoctomys (T. barrerae) T. kirchnerorum mostra particularitats genètiques i morfométricas, inclús és diferent en els seus espermatozoides, els que són més menuts.[2] El seu tamany és menor; el seu patró cromàtic general és groguenc (no rojós com en T. barrerae) i la seua coa és proporcionalment més curta en comparar el seu llarc en la llongitut cap + cos (43 a 50 % contra 49 a 53 % en T. barrerae).[2] També mostra una combinació única de característiques morfològiques en el cràneu i la dentició, en nassals estrets i posteriorment acuminados (els que són amples i en forma de barril en el cas de T. barrerae), el supraoccipital no està expandit lateralment (mentres que en T. barrerae sí està expandit); finalment, el tercer molar inferior posseïx una forma de “8”, #lo que permet separar-la no només de T. barrerae sino que també de la tercera espècie del gènero, l'extinta: T. cordubensis, ya que en abdós és en forma de “menge”.[2]

Hàbitat i costums

editar

Esta espècie va ser trobada en una zona de estepas arbustivas halófitas àrides fitogeográficamente pertanyents al sector nort del districte fitogeográfico patagónico central de la província fitogeográfica patagónica.[5]

Biogeográficamente, la zona a on es va trobar a esta espècie és inclosa en la ecorregión terrestre estepa patagónica.[6]

L'hàbitat que li és propi són salarés desérticos molt inhòspits. En ser un ambient extrem l'espècie va deure evolucionar per a poder adaptar-se i sobreviure. Conta en un poderós oït per a poder detectar als depredadors. Per a poder alimentar-se de les plantes halófitas (les que posseïxen un alt nivell de sal) pela els fulls en uns pèls especials que tenen abans de les dents. Per a contrarrestar les temperatures variables i la fredor extrema les seues coves són complexes, en varis nivells a distinta profunditat.[4] La seua ventrada està composta de fins a 3 crío.

Taxonomia

editar

Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 2014 pels biòlecs argentins Pablo Teta, Ulyses F. J. Pardiñas, Daniel I. Udrizar Sauthier i el chilé Milton Gallardo.[7]

Genètica

Genèticament, esta espècie de rosegador pertany a un gènero tetraploide, és dir, posseïx quatre jocs de cromosomas, característica anormal entre els mamífers que generalment són diploides. Es hipotetizó que, per falles en la mitosis o en la meiosis, un ancestro va duplicar el seu número cromosòmic.[8]

Etimologia

Etimológicamente el seu nom genèric prové de l'unió de dos paraules del idioma grec: tympa, pel gran desenroll de les bullas timpàniques del cràneu, i octomys en raó als seus molar en forma de "8".

El terme específic kirchnerorum, és en honor als presidents Néstor Kirchner i Cristina Fernández de Kirchner, segons va senyalar un dels seus descriptores:

«en homenage als últims dos presidents que tant varen fer per la ciència, millorant el presupost, repatriant científics, creant un ministeri de l'àrea i fomentant l'investigació és que a la nova espècie la bategem en el nom de Kirchnerorum».[9][10]

Sobre el fet de que quede associat el nom de Kirchner en una rata, els propis científics ho varen aclarir:

«Creem que és un homenage i el fet de que siga un rosegador és independent. Lo fonamental de la taxonomia i d'este tipo de decisions és que el nom queda immortalisat, açò no desapareix més. Nosatres treballem en noms que varen ser falcats per Linneo fa 300 anys i eixe nom entra en l'història. És un reconeiximent que passa els llímits del detall de qué és lo que et dediquen, siga una rosella o un tiranosaurio».[4]

Conservació

editar

El seu reduït territori actual de distribució, sumat al fet d'haver sofrit extincions recent en el curs mig i inferior del riu Chubut, agravat pels perjuïns que sobrevindrien com a resultat de proyectes miners en la zona, fan que el pronòstic per al futur pròxim per a l'espècie siga el d'un alt risc d'extinció.[2]

Vore també

editar

Referències

editar
  1. 1,0 1,1 1,2 Bategen “Kirchner” a una nova espècie. Diari Jornada. 30 de novembre de 2013.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 (2014).Journal of Mammalogy.95(1)
    60-71.
  3. Udrizar Sauthier, Daniel I.; Pardinas, Ulyses F. J. & Tonni, Eduardo P. (2009). Tympanoctomys (Mammalia: Rodentia) en el Holoceno de Patagonia, Argentina. Ameghiniana. vol.46, n.1 ISSN= 0002-7014.
  4. 4,0 4,1 4,2 descobrir-un-nou-mamifero-en-chubut/ Científics varen descobrir un nou mamífer en Chubut. El Diari de Madryn. 30 de novembre de 2013.
  5. Cabrera, A. L. (1976). Regions fitogeográficas argentines. Enciclopèdia Argentina d'Agricultura i Jardineria, Tom II Fs. 1. Ed. ACME. Bs. As. Argentina. 1-85 pp.
  6. Olson, D. M., I. Dinerstein, I. D. Wikramanayake, Burgess N. D., Powell G. V. N., Underwood C. I., J. A. D'Amico, Itoua I., Strand H. I., Morrison J. C., Loucks C. J., Allnutt T. F., T. H. Ricketts, Kura I., Lamoreux J. F., Wettengel W. W., P. Hedao and Kassem K. R. (2001). Terrestrial ecoregions of the world: A new map of life on Earth. BioScience 51.
  7. Varen descobrir un rosegador en Chubut i ho batejaran “T. kirchnerorum”, en homenage a Néstor i Cristina. Diari Un. 30 de novembre de 2013.
  8. Tetraploidía en rosegadors.
  9. Una rata kirchnerista en el replanell. LU 20 Radi Chubut. 27 de novembre de 2013.
  10. Chubut: un rosegador durà el nom dels Kirchner. Diari Clarín. 30 de novembre de 2013.

Enllaços externs

editar