Trachypithecus

Els lutungs (Trachypithecus) són un gènero de primats catarrinos de la família dels cercopitécidos, constituïts per dèsset espècies; es troben en el Surest Asiàtic (noreste de la Índia, sur de China, Borneo, Tailàndia, Java i Bali); en el sur de l'Índia i en Sri Lanka.^[1]

Evolució

Els anàlisis genètics indiquen que els ancestros dels lutungs moderns, es varen separar fa aproximadament tres millons d'anys a finals del Plioceno. Les espècies vivents es varen originar durant el Pleistoceno, pels canvis d'hàbitat ocorreguts durant la Edat de Gèl.^[2] Els fòssils més antics que es coneixen, dels quals es té certea pertanyen al gènero daten del Pleistoceno Mig en Vietnam i Laos; atres fòssils més recents es varen trobar en Tailàndia, Java i Sumatra. Els gèneros més emparentats en els lutungs són provablement els langures grisos o els surilis, no obstant les relacions exactes no estan suficientment aclarides, possiblement a causa de la hibridació entre els diferents gèneros durant el seu curs evolutiu recent.^[3]

Descripció

Tenen contextura prima i coa llarga. El color del pèl varia segons la espècie, des de negre i gris fins a castanyer, anaranjado i groc. Vàries espècies tenen dissenys en el mant i la part inferior lluenta. El pèl en el cap és freqüentment comparat en una capucha o una cofia. De polzes curts, els seus braços són també curts con relación a les pates. Les parts inferiors de les seues mans i peus no tenen pèl i estan adaptades per a agarrar-se a les branques. L'estatura fluctua entre els 40 i 80 cm i el pes entre 5 i 15 kg, sent els machos generalment més grans que les femelles. Una convexidad sobre els ulls, aixina com atres detalls del cap, permeten diferenciar-los dels surilis.

Alimentació

Són herbívors, principalment mengen fulls i ademés fruts i refillols. Per a digerir fulls grossos ells desenrollen un estòmec de vàries seccions.

Hàbitat i comportament

Habiten en els boscs, principalment en les selvas i en alguns casos en boscs de montanya. D'hàbits diürns, són més actius en la matinada i en les vesprades; passen gran part del temps en els arbres, agarrant-se de les seues quatre extremitats per a passar de branca en branca. També poden botar d'un arbre a un atre.

Viuen en grups de 5 a 20 individus, freqüentment en forma d'harem, d'un sol macho en vàries femelles. Els machos jóvens deuen deixar el seu grup en madurar, per #lo que conformen grups de fadrins. Són territorials i es comuniquen emetent sons, per eixemple crits per a amenaçar a els qui entren al seu territori. El acicalamiento mutu entre membres d'un grup eixercita un paper important.

La gestació dura sèt mesos despuix de la qual cosa naix una crío. Molt rara volta naixen bessons. Els recent naixcuts tenen pelambre groc o dorat. La mare compartix les seues responsabilitats en la criança, en les demés femelles del harem. El desmame ocorre durant el segon semestre de vida i la madurea sexual als 4 o 5 anys d'edat. L'esperança de vida és de 25 anys.

Espècies

Gènero Trachypithecus ^[1]
- Grup T. cristatus
- Grup T. francoisi
- Grup T. obscurus
- Grup T. pileatus

Encara sense classificar:

Canvis:

Trachypithecus vetulus és des de 2012 un sinònim Semnopithecus vetulus^[5]^[4]
Trachypithecus johnii és des de 2012 un sinònim Semnopithecus johnii^[5]^[4]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Plantilla:MSW3 Groves
↑ Roos, C. et al.(2008).Molecular Phylogenetics and Evolution.47(2)
629–636.doi:10.1016/j.ympev.2008.03.006.
↑ Harding, L.I.(2010).Mammalian Species.42(1)
149–165.doi:10.1644/862.1.Consultat el 21 d'agost de 2011.
↑ ^4,00 ^4,01 ^4,02 ^4,03 ^4,04 ^4,05 ^4,06 ^4,07 ^4,08 ^4,09 Zoological Research.41(6)
656–669.ISSN 2095-8137.doi:10.24272/j.issn.2095-8137.2020.254.Consultat el 2020-11-12.
↑ ^5,0 ^5,1 PLoS ONE.7(4)
i36274.ISSN 1932-6203.doi:10.1371/journal.posa.0036274.Consultat el 2020-11-12.

Enllaços externs

Commons

Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Trachypithecus.
Wikispecies té un artícul sobre Trachypithecus.
Primat Info Net Trachypithecus Factsheets

[msw3-1] 1,0 ^1,1 Plantilla:MSW3 Groves

[Roos2008-2] Roos, C. et al.(2008).Molecular Phylogenetics and Evolution.47(2)
629–636.doi:10.1016/j.ympev.2008.03.006.

[Harding2010-3] Harding, L.I.(2010).Mammalian Species.42(1)
149–165.doi:10.1644/862.1.Consultat el 21 d'agost de 2011.

[Roos2020-4] 4,00 ^4,01 ^4,02 ^4,03 ^4,04 ^4,05 ^4,06 ^4,07 ^4,08 ^4,09 Zoological Research.41(6)
656–669.ISSN 2095-8137.doi:10.24272/j.issn.2095-8137.2020.254.Consultat el 2020-11-12.

[Wang2012-5] 5,0 ^5,1 PLoS ONE.7(4)
i36274.ISSN 1932-6203.doi:10.1371/journal.posa.0036274.Consultat el 2020-11-12.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]