Anar al contingut

Trachypithecus mauritius

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 17:42 8 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul sobre el mamífer)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
langur de l'oest de Java (Trachypithecus mauritius)


El langur de l'oest de Java (Trachypithecus mauritius) és una espècie de primat catarrino de la família Cercopithecidae. La seua distribució està restringida a la illa de Java, a l'oest de Jakarta en Indonèsia.[1]

Es distribuïx especialment en àrees protegides com la reserva natural de Pangandaran.[2]

Comportament

[editar | editar còdic]

Un estudi de 2019 en la reserva de Pangandaran en Java durant 2 mesos relacionat en les activitats diàries i alimentació va mostrar que la major part del temps la dediquen a descansar sense distinció per sexe i edat (58.5 %, 63.5 % i 47.6 % del temps en femelles adultes, machos adults i jovenils, respectivament). Aixina mateix, sobre l'alimentació es va mostrar que l'aliment preferit són els fulls (91.3 %, 67.4 % i 87.9% de la dieta en femelles adultes, machos adults i jovenils).[3]

Són depredados pel azor moñudo (Accipter trivirgatus) i la #pitó reticulada (Python reticulatus).[4][5]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Trachypithecus mauritius va ser descrita baix el nom de Simia mauritius pel naturaliste britànic Edward Griffith i la descripció publicada en General and particular descriptions of vertebrated animals, ... Class Quadrimembria: General and particular description of Monkeys and Lemurs: 58-59 en 1821.[6][7]

El langur de l'oest de Java havia segut classificat en 1995 per Douglas Brandon-Jones com una subespecie de Trachypithecus auratus, en eixe llavors Semnopithecus auratus.[8][9]

En 2008, Christian Roos, Tila Nadler i Lutz Walter varen realisar estudis filogenético de l'espècie T. auratus i els seus dos subespecies: T. a. mauritius i T. a. auratus elevant les dos subespecies al ranc d'espècie: T. mauritius i T. auratus, respectivament.[10]


Etimologia

Trachypithecus: nom genèric que deriva de dos paraules del grec: «τραχύς» , trachýs que significa 'asprós' i «πίθηκος» pithekos, que significa 'mona'.[11]

mauritius: epítet otorgat per Griffith en descriure per primera volta a l'espècie pensant que el holotip s'originava en la illa Maurici (a l'est de Madagascar), quan en realitat venia de la illa de Java en Indonèsia.[12][7]

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

D'acort a l'última evaluació de l'any 2008, T. mauritius està inclosa en la llesta roja de la UICN com una espècie vulnerable. La seua població és decreixent. Les amenaces inclouen la pèrdua i degradació de l'hàbitat per l'expansió de l'agricultura i els assentaments humans, la caça per a obtindre aliments i —cada volta més— per al comerç de mascotes, i la fragmentació en menudes poblacions aïllades.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Roos et al. (2020): 657.
  2. Asri et al. (2019): 4.
  3. Asri et al. (2019): 5.
  4. Primats.57(2)
    149–153.ISSN 1610-7365.doi:10.1007/s10329-016-0521-7.Consultat el 2020-11-17.
  5. Tsuji, I., Higuchi, H., & Suryobroto, B. (2014). A note on responses of juvenile Javan lutungs (Trachypithecus auratus mauritius) against attempted predation by crested goshawks (Accipter trivirgatus). Humans and Nature, 25, 105-109. Consultat el 16 de novembre de 2020.
  6. Brandon-Jones (1995): 14.
  7. 7,0 7,1 Griffith, Edward (1821). General and Particular Descriptions of Vertebrated Animals ... Order Quadrumana (en en), Londres: Baldwin, Craddock, and Joy, p. 58.
  8. . Archivat des d'el original, el 16 de novembre de 2020. Consultat el 2020-11-14.
  9. International Journal of Primatology.25(1)ISSN 0164-0291.doi:10.1023/B:IJOP.0000014647.18720.32.Consultat el 2020-11-14.
  10. Roos et al. (2008): 632.
  11. . Consultat el 2020-11-14.
  12. Brandon-Jones (1995): 6.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Zoological Research.41(6)
656–669.ISSN 2095-8137.doi:10.24272/j.issn.2095-8137.2020.254.
  • Asian Primats Journal.8(1)
2-12.
  • Molecular Phylogenetics and Evolution.47(2)
629–636.doi:10.1016/j.ympev.2008.03.006.