Dama mesopotamica
El gamo persa (Dama mesopotamica)[1] és una espècie de mamífer artiodàctil de la família cérvido en perill d'extinció que actualment solament es troba en la província de Juzestán, al suroest d'Iran en la zona limítrofa entre Iran i Iraq. Es tracta d'una espècie molt pròxima al gamo europeu (Dama dama), tant que a voltes és considerat per alguns autors com una subespecie oriental del mateix cridada Dama dama mesopotamica.
Els gamos perses tenen una tamany major que els europeus, en un màxim de 2,40 m de llongitut i 1,10 d'altura en la creu. La coa és més curta que en el gamo europeu, medix entre 16 i 19 cm i el pes màxim d'un eixemplar adult és de 95 k. Les cuernas dels machos alcancen major llongitut que en els gamos europeus, pero estan menys palmeadas. L'asta de la cornamenta constituïx una autèntica pala terminal, si be s'eixampla en el terç inferior i en el candil mig. Com qualsevol atre cérvol, este animal és un herbívor que s'alimenta de fulls i herbes. Viu en boscs densos.
El pelaje és sumament espés en el coll i en la creu. El mant de pèl és curt i pardo-rojós tirant a ocre, en taques blanques especialment numeroses en el tors. Les motas blanques que presenta a lo llarc de la llínea mija del tronc terminen en unes franges blanques, les quals convergixen a la seua volta en cada u dels costats de la típica ralla llongitudinal obscura. La pancha, anques, part inferior de la coa i boca són blanques, aixina com un parell de bandes que flanquegen una atra de color negre que recorre la part superior del seu coll i esquena. En el coll destaca una taca blanca sobre el restant per la seua peculiar forma de poma. Esta taca, cridada poma d'Adán, està més marcada en els machos que en les femelles.
Despuix d'treinta y dos semanes de gestació, les femelles paren en març o abril una o (molt rarament) dos crío, que mamen durant el primer any de vida. A l'any i mig maduren sexualment. Viuen uns vint a vinticinc anys.
Història
L'àrea de distribució original d'esta espècie s'estenia des de Tunis fins a Iran oriental, passant per Turquia, Palestina, Egipte i el Creixent Fèrtil. En el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
va ser introduït per l'home en Chipre en fins venatorios. Posteriorment, la població d'este animal va ser disminuint per la desertisació, l'alvanç de la agricultura, la deforestación i la caça. Va ser ignorat en occident fins a 1875, quan Robertson, el vicecónsul britànic en Pèrsia, va divisar una manada al suroest del país. Robertson va comunicar la seua troballa al Museu Britànic de Londres i posteriorment va dispondre la captura i enviament de varis animals al zoològic de la capital britànica, a on els gamos es varen reproduir sense dificultat. Posteriorment els animals del zoo es varen traslladar al parc de Woburn Abbey, propietat del duc de Bedford, a on en teoria es desenrollarien millor. No obstant, la població de gamos perses en Woburn Abbey va acabar per extinguir-se a principis de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
. A principis de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
no hi havia en Europa cap atre eixemplar d'esta subespecie, en Pèrsia, tampoc es tenien notícies sobre la subsistència de les poblacions originàries.
Despuix de décades sense rebre notícies de les poblacions iranís, l'espècie va ser declarada extinta en 1951. Per encàrrec de l'Unió internacional per a la protecció de la naturalea, en 1955 l'investigador nortamericà Lee Merriam Talbot va viajar a Oriente Pròxim i Mig, a on va sentir parlar d'una manada salvage durant un viage a Iran, i va tornar al seu país en la notícia de que existien "cérvols" en la província de Juzistán. Georg Von Opel, fundador d'una dehesa zoológica en Kronberg - Taurus, va subvencionar la llabor dels zoólogos alemans Theodor Halte-North i Werner Trense consistent en trobar eixemplars del gamo persa i experimentar la seua conservació. Trense una volta en Iran i, recolzant-se en els testimonis locals, va donar per fi en una manada de gamos perses vius en 1957 en un apartat bosc a les vores del riu Karjeh, en la província de Juzestán. Immediatament es varen posar en marcha mides per a protegir l'espècie i estimular el seu creiximent per mig d'crío en captivitat. Va entregar a la dehesa de Kronberg una jove parella de gamos de Mesopotamia. Posteriorment, les crío d'esta parella es varen complementar per mig de successives captures. Aixina mateix, en Iran es va constituir una dehesa per iniciativa privada, destinada a la crío i conservació del gamo de Mesopotamia. En 1997 es varen lliberar varis eixemplars en una reserva d'Israel que actualment conta en 30 eixemplars. Atres 250 es repartixen entre zoològics de tot lo món.
La IUCN considera al gamo persa espècie en perill des de 1996, degut fonamentalment a la pèrdua de la seua hàbitat. S'ignora el número d'eixemplars que encara sobreviuen en llibertat.
Referències
- ↑ Mammal Diversity Database. . Consultat el 29 d'abril de 2025.