Aonchotheca forresteri

Aonchotheca forresteri és un nematodo paràsit que infecta a la rata arrocera dels pantans (Oryzomys palustris) en Florida. Es dona principalment en adults i habita en el estòmec. És molt més comú durant l'estació humida, potser perque la seua hoste intermediari desconegut és una cuc de terra que només emergix quan plou. El cuc es va descobrir en 1970 i es va descriure oficialment en 1987. Classificat inicialment en el gènero Capillaria, es reclasificó en Aonchotheca en 1999. A. forresteri és menut i de cos estret, en una llongitut de 13,8 a 19,4 mm en les femelles i de 6,8 a 9,2 mm en els machos. Espècies similars com A. putorii diferixen en les característiques del alae i la espícula (òrguens en el macho), el tamany de la femella i la textura dels ous.

Taxonomia

Aonchotheca forresteri va ser descoberta durant un estudi dels endoparásitos de les rates arroceras dels pantans de Florida (Oryzomys palustris) realisat per John Kinsella entre 1970 i 1972, i és una de les vàries espècies de paràsits noves d'este estudi, que es va realisar perque no existien estudis exhaustius previs dels endoparásitos de l'espècie. Junt en Danny Pence, Kinsella va descriure el cuc en un artícul de 1987 com Capillaria forresteri; el nom específic fa honor a Donald J. Forrester, del Colege de Medicina Veterinària de la Universitat de Florida. Kinsella i Pence ho varen descriure com una de les moltes espècies de Capillaria, un gènero extens i taxonómicamente difícil. En 1982, Moravec havia classificat Capillaria putorii i atres espècies afins en un gènero distint, Aonchotheca, i en 1999 Pisanu i Bain varen transferir Capillaria forresteri i atres espècies de Capillaria a eixe gènero. Aixina, l'espècie es coneix ara com Aonchotheca forresteri.

Descripció

Aonchotheca forresteri és un cuc menut i de cos estret. És més estret en la part davantera i el seu esgambi aumenta fins a aproximadament tres quartes parts de la seua llongitut. La cutícula, la capa superficial, és plana. Les femelles medixen de 13,8 a 19,4 mm de llarc, en una mija de 16,9 mm, #lo que les fa prou més llargues que les femelles de A. putorii, i de 55 a 70 (mija de 62) μm d'ample. Els ous són plans, carixen del patró elaborat en la superfície que s'observa en A. putorii, i medixen de 53 a 58 (54) μm de llarc i de 21 a 24 (21) μm d'ample. El esòfec, la part més anterior de l'aparat digestiu, medix de 2,9 a 3,9 (3,6) mm de llongitut i està revestit per 36 a 45 (40) cèlules conegudes com esticocitos. La vulva es troba de 66 a 105 (83) μm darrere de l'extrem de l'esòfec i l'ano està prop de l'extrem del cuc, que és redonejat.

En una llongitut de 6,8 a 9,2 (7,7) mm, els machos només medixen la mitat que les femelles. El seu esgambi màxim és de 34 a 42 (37) μm. La llongitut de l'esòfec és de 2,3 a 3,0 (2,6) mm, dels quals la faringe muscular constituïx de 260 a 315 (273) μm, i està revestida per 35 a 42 (37) esticocitos. La regió posterior del cuc medix de 4,5 a 6,2 (5,1) mm de llongitut. L'obertura posterior, o rectal, del tubo digestiu està situada prop de l'extrem del cuc, i la llongitut de la cloaca és de 530 a 576 (550) μm. Prop de l'extrem posterior, hi ha dos alae (crestes) als costats (lateralment), que tenen una llongitut de 40 a 55 (46) μm; estes es troben a 10 o 15 μm d'una atra, menuda ala en la punta. En A. putorii, les ales laterals són molt més llargues i alcancen l'ala de la punta. La espícula, una estructura en forma de púa que funciona en la reproducció, està curvada en la punta i endurida i té una llongitut de 380 a 426 (406) μm. És més menuda que la de la similar A. tamiasstriati de les fardes llistades nortamericanes i més gran que la de A. murissylvatici de varis menuts rosegadors nortamericans i europeus, pero casi tan llarga com la de A. putorii, que no obstant carix de la punta curvada.

Distribució i ecologia

Les rates arroceras de Paynes Prairie (comtat d'Alachua), Cedar Key (comtat de Levy) i Lake Istokpoga (comtat de Highlands), totes elles en Florida, són parasitadas per A. forresteri. En Paynes Prairie, la localitat tipo, 82 dels 178 animals examinats estaven infectats en 1 a 50 (mija de 10) cucs, pero en Cedar Key només una rata contenia un cuc. Els cucs es trobaven en la part anterior, o fundus, de l'estòmec, en els seus extrems anteriors en el teixit fundal i els seus extrems posteriors proyectant-se cap a l'interior.

En Paynes Prairie, no va haver diferències significatives en la taxa d'infecció entre machos i femelles, pero només el 4% dels jovenils estaven infectats, en comparació al 52% dels adults. La majoria de les espècies de Capillaria es donen en múltiples hospedadores, pero A. forresteri només s'ha trobat en la rata arrocera dels pantans, a pesar de que atres menuts mamífers (la rata almizclera de coa redona, Neofiber alleni; la rata algodonero, Peromyscus gossypinus; la rata algodonera hispida, Sigmodon hispidus; i el conill dels pantans, Sylvilagus palustris) viuen en Paynes Prairie. La rata de l'arròs consumix més aliments d'orige animal que qualsevol d'elles, i potser A. forresteri tinga un hospedador intermediari que no consumixen les atres espècies. A. forresteri és notablement més freqüent en l'estació humida (primavera) que en la seca (autumne), potser perque els patrons de precipitacions influïxen d'algun modo en els hàbits de la rata de l'arròs. Una possibilitat és que el hospedador intermediari siga un cuc de terra o un atre cuc oligoqueto que es desplace a la superfície quan plou.