Pseudomys glaucus
La rata blava grisáceo (Pseudomys glaucus) és una espècie de rosegador múrido conegut solament a partir d'uns pocs eixemplars colectados en l'est d'Austràlia, i que en l'actualitat es considera extint.
Taxonomia
[editar | editar còdic]El tàxon va ser descrit per Oldfield Thomas en 1910.[1] El número de #espècimen identificats com Pseudomys glaucus es llimita a tres, dos dels quals varen ser trobats en l'estat nort-oriental de Queensland abans de 1892 (data de la seua presentació en el Museu d'Història Natural de Londres), i el restant sent recolectat al sur en Cryon, Nova Gales del Sur, en 1956.
Descripció
[editar | editar còdic]Espècie adscrita al gènero Pseudomys, estos rosegadors australians eren similars a la coneguda rata domèstica (Mus musculus). El cos de Pseudomys glaucus era robust, en un pelaje fi i dens, blanc en la part inferior i d'un color blau grisáceo pàlit en les parts superiors. Els #espècimen colectados promediaban els 95 milímetros de llongitut (cap en conjunt en el cos), mentres que la seua coa (coberta d'un pèl blanquecino) media al voltant de 100 milímetros (sent aixina llaugerament més llarga). El pes dels eixemplars rondava els 25 a 30 grams.[2]
La rata blava grisáceo era provablement omnívoro, consumidor de diversos invertebrats, llavors, fruts i atres materials vegetals. És possible que habitara boscs oberts i ambients forestals en sotobosque arbustivo que proporcionara un suministrament de llavors durant tot l'any.
Extinció
[editar | editar còdic]L'últim registre que es té de Pseudomys glaucus data de 1956. Prenent en conte que els estudis realisats des de llavors no han conseguit localisar-ho, la UICN ha classificat a l'espècie com a extinta a partir de 2008. S'atribuïx la seua desaparició a la modificació de l'hàbitat (per a l'activitat ganadera i agrícola), a la depredación de gats asilvestrados i (possiblement) rabosots rojos invasores i a la competència en les rates domèstiques introduïdes.