Guerres Mèdiques

Les Guerres Mediques son els dos conflictes belics en que s'enfrontaren la major part de les ciutats gregues unides contra l'Imperi Persa o Aquemenida a començaments del segle V AC.

Antecedents

En l'esclafada de la sublevacio Jonica (499 AC - 494 AC), Dari I el Gran desijava subjugar als grecs i castigar-los per la seua participacio a la regirada. Dari coneixque a través d'Hipias que els Alcmeonides, una poderosa familia atenenca, estaven oposts a Milciades i preparats per reinstaurar el poder a Hipias. Tambe estaven disposts a sometre's a les demandes perses a canvi que se els perdonara la seua participacio a la regirada Jonica. Dari desijava aprofitar-se d'esta situacio per prendre Atenes, lo qual aïllaria Espart i li entregaria el restant dels grecs. Per tal que els null se sublevaren, fea falta fer dos coses; encorajar la poblacio perque se sublevara, i que l'eixercit atenenc deixara Atenes.

Primera Guerra Medica

Campanya de Mardoni En l'any 492 AC, l'eixercit de Dari I el Gran comandat per el seu gendre, Mardoni creuà l'Helespont per a prendre Tracia, obligant al lider Aleixandre I de Macedonia a sometre's de nou a l'Imperi Persa. Encara aixina, els Brigis feriren a Aleixandre I de Macedonia entre l'Estrimo i l'Axios, i en l'intent d'alvançar Grecia adinse gran part de la flota fon abranada per una tempestat prop del Mont Athos (492 AC), a l'extrem de la peninsula d'Aactea (a Calcídia). Aixina llavors, Mardoni recula en Asia.