Panteó d'Agripa
El Panteó d'Agripa o Panteó de Roma és un temple circular construït en Roma a començaments del Imperi Romà dedicat a tots els deus (la paraula panteó vol dir temple de tots els deus). En la ciutat se li coneix popularment com La Rotonda, d'ahí el nom de la plaça en que se troba.
El Panteó d'Agripa
- M.AGRIPPA.L.F.COS.TERTIVM.FECIT
- Marco Agripa, fill de Luci, cònsul per tercera volta, (ho) va fer
Esta és la inscripció que pot llegir-se'n en el fris del pòrtic d'entrada. Atribuïx la construcció del edifici a Marc Vispani Agripa, amic i general del emperador August. El tercer consulat d'AGrippa, mos indica el any 27 a. C. Ademés, Dió Casi l'enquadra en les obres realisades per Agrippa en la zona de Roma coneguda com el camp de Marte en 25 a. C.
Durant segles se pensà que esta inscripció fea referència al edifici actual. En tot i això, després de les investigacions efectuades per Chedanne en el segle XX se va saber que en realitat, el temple d'Agripa fon destruït, i que el existent actualment és una reconstrucció realisada en temps d'Adrià.
Els rests descoberts a finals del segle XIX nos permetien saber que el temple original guardava semblances en el actual. Lo que hui és un pòrtic d'entrada fon originalment la frontera d'un temple perípter. La primitiva entrada s'efectuava pel bando opost, cap al sur, ya que en la revolta actual n'hi havia una plaça circular porticada. Al atre bando d'eixa plaça es trobava la basílica de Neptú.
El primer temple era rectangular, en la cella disposta transversalment, al igual que en el temple de la Concòrdia del Fòrum romà, o en el chicotet temple de Veiove en l'altet del Campidogli. Estava construït en blocs de travertí i forrat en marbre.
També se sap que els capitells eren de bronze iq ue la decoració incloia cariàtides i estàtues frontals. En el interior del pronaos n'hi havien sendes estàtues d'August i Agripa.
Per Dió Casi sabem que la denominació de Panteó no era la oficial del edifici, i que la intenció d'Agripa era la de crear un cult dinàstic, provablement dedicat als protectors de la gens Júlia: Marte, Venus i el Divo Jules, es a dir, Jules Cèsar divinisat.
El edifici patí mals per un incendi en el any 80, dels que fon reparat per Domicià, encara que va patir una nova destrucció en temps de Traxà, en el any 110.
El Panteó reconstruït per Adrià
En temps d'Adrià el edifici fon sancerament reconstruït. El seu nom no apareix en les inscripcions degut al rebuig d'este emperador a que el seu nom figuarara en les obres portades a cap baix el seu manament, molt al contrari que el seu predecessor Traxà. Les marques de fàbrica trobades en les rajoles corresponen als anys 123-125, lo que permet supondre que el temple fon inaugurat pel emperador durant la seua estància en la capital entre 125 i 128. Encar que no se sap en certea qui fon el arquitecte, el proyecte se sol atribuir a Apolodor de Damasc.
Se canvià la orientació respecte del panteó precedent, ya que se colocà la frontera principal cap al nort. El edifici quedà compost per una columnata a modo de pronaos, una amplia cella redona i una estructura prismàtica intermija. El gran pronaos i la estructura d'unió en la cella ocuparen per complet l'espai del temple anterior, mentres que la rotonda fon construïda entre el espai de la plaça augustea que separava el panteó de la basílica de Neptú. Davant del temple s'edificà una plaça portificada en tres dels seus costats i pavimentada en lloses de travertí.
Característiques
L'inserció d'una ampla sala redona adossada al pòrtic d'un temple clàssic és una innovació en l'arquitectura romana. El model d'espai circular cobert per una revolta s'havia utilisat per la mateixa época en les grans sales termals, pero era una novetat gastar-ho en el temple. El efecte de sorpresa al creuar el umbral de la porta devia ser notable.
La construcció d'una cúpula semiesfèrica sobre un tambor circular, era típic de la arquitectura de la época. S'observa en la Vila Adriana en Tívoli, en les térmens d'Agripa, les térmens de Caracalla, i en general en les sales dels primers temps del imperi. Els carcanyols no se generalisarien fins una época més tardia, en temps de Dioclecià.
El espai intern de la rotonda està constituït per un cilindre cobert per una semiesfera. El cilindre té una altura igual al ràdio, i la altura total és igual al diàmetro, per lo que se pot inscriure una esfera completa en el espai interior. El diàmetro de la cúpula és de 43,44 m (150 peus), lo que la convertix en la major cúpula de fàbrica de l'història. La cúpula de la Basílica de Sant Pere fon construïda una miqueta més chicoteta per respecte a esta.
Simbolisme
El Panteó fon en orige un temple consagrat a les set divinitats celests de la mitologia romana: el Sol, la Lluna i els cinc planetes (Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn). CAda u d'ells tenia assignat un dels set àbsits del interior.
Per atre bando, la pròpia sala circular era una esfera perfecta, representació de la concepció cosmogònica de Aristòtels. Per una banda, el món infrallunar correspon a la mitat inferior de l'edifici. El mon suprallunar, la esfera celest, és la revolta, en la que el òcul central fa les voltes del sol. El edifici estava concebut per a unir a l'home en la divinitat, pero sobretot a l'emperador, que era proclamat un deu als ulls del poble.
