Aranya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Les aranyes (orde Araneae) són l'ordre més numerós de la classe Arachnida, lluntanament emparentades en atre grups d'artròpodos, com els insectes, en els qual no deuen confundir-se. L'ordre Araneae és el sèptim en diversitat total d'espècies respecte al restant de diversitat d'organismes. Lo grup està abundantment representat en tots els continents, excepte en l'Antàrtica. Totes són depredadores, generalment solitàries, de chicotets animals. Tenen glándulas verinosses en els quelícers, en les que paralisen a les seues preses. Produixen seda (vejas Seda d'aranya), dita tela d'aranya o taranyina, que usen per a teixir rets de caça, tapisar refugis i inclús fer-se dur pel vent. Fins la data s'han descrit més de 42 000 espècies, d'aranyes, i 110 famílies han segut reconegudes pels taxonomistes; encara aixina, seguix havent confusió dins de la comunitat científica, com demuestren las aproximadament 20 clasificacions que s'han propost des de 1900. Soles alguns grups són realment perillosses per als sers humans. L'especialitat que s'ocupa de les aranyes i el restant dels arácnits se diu aracnologia. Hi han persones que patixen de aracnofobia, es a dir por a les aranyes.

Referències