Pi (arbre)
El pi és un arbre del gènero Pinus, de la mateixa família que els avets, els cedres i les picees entre atres. Els pins, quan creixen junts, formen boscs que es nomenen pinedes.
De diverses espècies de pins en pinyons comestibles s'obté l'oli de pinyó en diversos usos.
Morfologia
editarEls pins són arbres de fulla perenne, generalment de tronc dret i elevat.
Les fulles tenen una forma acicular característica i s'apleguen en forma de fascículs de dos a cinc unitats en chicotetes branquetes nomenades braquiblasts. Les espècies europees tenen totes braquiblasts en dos fulles.
Els pins són plantes monoiques, en inflorescències masculines i femenines separades en cada peu. Les femenines, despuix de polinisades i madurades, es lignifiquen i es transformen en pinyes, les esquames de les quals protegixen les llavors, nomenades pinyons.
Distribució
editarN'hi ha més d'un centenar d'espècies de pins, distribuïdes per totes les latituts i altituts de l'hemisferi nort, alguns dels quals creixen espontàneament en la Comunitat Valenciana: el pi blanc, el pi pinyer i el pinastre, propis de la terra baixa, la pinassa o pi gargalla en la mija montanya, el pi roig en l'estage montà i el pi negre en l'alta montanya. Algunes atres (pi de Canàries, pi insigne) han segut introduïdes per al seu aprofitament forestal.
Llista de pins per regions
editarVell món
editar- Regió europea i mediterrànea (alguna espècie estesa fins a Àsia)
- Pinus brutia - Pi de Turquia
- Pinus canariensis - Pi de les Canàries
- Pinus cembra - Pi suís
- Pinus halepensis - Pi blanc
- Pinus halepensis ceciliae - Pi blanc endèmic de Menorca
- Pinus heldreichii - sin. Pinus leucodermis - Pi de Bòsnia
- Pinus mugo - Pi negre
- Pinus nigra - Pinassa
- Pinus peuce - Pi de Macedònia
- Pinus pinaster - Pinastre
- Pinus pinea - Pi pinyer o Pi pinyoner
- Pinus sylvestris - Pi roig
- Àsia
- Pinus amamiana
- Pinus armandii
- Pinus bhutanica
- Pinus bungeana
- Pinus dalatensis
- Pinus densata
- Pinus densiflora
- Pinus eremitana
- Pinus fenzeliana
- Pinus fragilissima
- Pinus gerardiana
- Pinus henryi
- Pinus hwangshanensis
- Pinus kesiya
- Pinus koraiensis
- Pinus krempfii
- Pinus latteri
- Pinus luchuensis
- Pinus massoniana
- Pinus merkusii
- Pinus morrisonicola
- Pinus orthophylla
- Pinus parviflora
- Pinus pumila
- Pinus roxburghii
- Pinus sibirica
- Pinus squamata
- Pinus tabuliformis
- Pinus taiwanensis
- Pinus thunbergii
- Pinus uyematsui
- Pinus wallichiana - Pi de l'Himàlaia
- Pinus wangii (sin. Pinus kwangtungensis)
- Pinus yunnanensis
Nou món
editar- Canadà i EUA, excepte àrees propenques a la frontera mexicana
- Pinus albicaulis
- Pinus aristata
- Pinus attenuata
- Pinus balfouriana
- Pinus banksiana
- Pinus clausa
- Pinus contorta
- Pinus coulteri
- Pinus echinata
- Pinus edulis
- Pinus elliottii
- Pinus flexilis
- Pinus glabra
- Pinus jeffreyi
- Pinus lambertiana
- Pinus longaeva
- Pinus monophylla
- Pinus monticola
- Pinus muricata
- Pinus palustris - Pi melis
- Pinus ponderosa (sin. Pinus washoensis )
- Pinus pungens
- Pinus radiata - Pi insigne
- Pinus reflexa
- Pinus remota
- Pinus resinosa
- Pinus rigida
- Pinus sabineana
- Pinus serotina
- Pinus strobus
- Pinus taeda
- Pinus torreyana
- Pinus virginiana
- Sur d'Arizona i Nou Mèxic, Mèxic, Amèrica central i Carip
- Pinus apulcensis
- Pinus arizonica
- Pinus ayacahuite
- Pinus caribaea
- Pinus cembroides
- Pinus chiapensis
- Pinus cooperi
- Pinus cubensis
- Pinus culminicola
- Pinus devoniana (sin. Pinus michoacana )
- Pinus durangensis
- Pinus engelmannii
- Pinus estevezii
- Pinus gordoniana (sin. Pinus douglasiana )
- Pinus greggii
- Pinus hartwegii
- Pinus herrerae
- Pinus hondurensis (sin. Pinus caribaea var. hondurensis)
- Pinus jaliscana
- Pinus johannis
- Pinus lawsonii
- Pinus leiophylla
- Pinus lumholtzii
- Pinus maximartinezii
- Pinus maximinoi (sin. Pinus tenuifolia )
- Pinus montezumae
- Pinus nelsonii
- Pinus occidentalis
- Pinus oocarpa
- Pinus patula
- Pinus orizabensis
- Pinus pinceana
- Pinus praetermissa
- Pinus pringlei
- Pinus pseudostrobus
- Pinus quadrifolia
- Pinus rzedowskii
- Pinus strobiformis
- Pinus tecunumanii
- Pinus teocote
- Pinus tropicalis
Vore també
editarReferències
editar- Farjon, A. (2010). A Handbook of the World's Conifers. Brill Academic Publishers
- Richardson, D.M. (1998). Ecology and Biogeography of Pinus. Cambridge University Press
Bibliografia
editar- Bracewell, Ronald; Rawlings, John. «Notas sobre Pinus (pino)». Árboles de Stanford
- Burke Critchfield, William; Luther Little, Elbert. Geographic Distribution of the Pines of the World. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, 1966
- Gernandt, D.S. et al. (2005). Phylogeny and classification of Pinus. Botanical Review
- Liu, T.S. (1971). The Pines of China and the World. USDA Forest Service
- Lopez Gonzalez, Gones. Guía de los árboles y arbustos de la Península Ibérica: (especies silvestres y las cultivadas más comunes). Editorial Paraninfo. ISBN 978-84-8476-210-2
Enllaços externs
editar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pi (arbre).
