Juan Pablo Fusi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Juan Pablo Fusi Aizpurúa
Juan Pablo Fusi Aizpurua
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Historiador i escritor.
Naiximent: 24 de setembre de 1945
Lloc de naiximent: Sant Sebastià, País Vasc, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Juan Pablo Fusi Aizpurúa (Sant Sebastià, 24 de setembre de 1945) és un historiador i escritor espanyol, centrat fonamentalment en l'història d'Espanya contemporànea i, especialment, sobre el País Vasc i els nacionalismes. És discípul de Raymond Carr.

Biografia[editar | editar còdic]

És llicenciat en Història per l'Universitat Complutense de Madrit i doctor en Filosofia i Lletres (Història) per la mateixa universitat. Aixina mateix, és doctor en Filosofia per l'Universitat d'Oxford i va rebre el títul de doctor honoris causa en Humanitats de l'Universitat de Nova York.

Activitat docent[editar | editar còdic]

Ha dedicat gran part de la seua vida a desenrollar la seua vocació docent en les principals universitats espanyoles i anglosaxones. Ha segut catedràtic d'Història en l'Universitat Complutense de Madrit en la que va ostentar la càtedra d'Història Contemporànea des de l'any 1988 i catedràtic en les universitats de Múrcia, Cantàbria i País Vasc i professor en el Colege Universitari San Pablo-CEU, adscrit a l'Universitat Complutense de Madrit.

Ademés d'haver colaborat com a professor en les universitats de Califòrnia, Wisconsin i Oxford, la seua principal llabor docent en l'estranger es va desenrollar despuix d'haver-se format en Oxford en el hispaniste Raymond Carr. Entre els anys 1976 i 1980, Fusi fon director del Centre d'Estudis Ibèrics de St. Antony’s College d'aquella universitat.

El 20 d'abril de l'any 2012 fon nomenat membre de número de Jakiunde, Acadèmia de les Ciències, de les Arts i de les Lletres del País Vasc. El 21 de novembre de 2014, fon elegit acadèmic de número de la Real Acadèmia de l'Història per a cobrir la vacant de l'anterior director de l'institució, Gonzalo Anes, fallit en març de 2014. El 13 de decembre de 2015 va llegir el seu discurs d'ingrés.

Activitat professional[editar | editar còdic]

Entre la seua extensa activitat cultural cal destacar que fon director de la Biblioteca Nacional d'Espanya (BNE) entre els anys 1986 i 1990, entitat al patronat de la qual pertany en l'actualitat, i que ha eixercitat el càrrec de director acadèmic de l'Institut Universitari d'Investigació Ortega i Gasset i de la Fundació José Ortega i Gasset entre 2001 i 2006, a on encara continua com a membre del patronat i professor emèrit.

Reconeiximents[editar | editar còdic]

En l'any 2011 el Govern Vasc li otorga la distinció Lan Onari en reconeiximent a la seua trayectòria professional.

Obra[editar | editar còdic]

Ha treballat fonamentalment sobre l'història d'Espanya contemporànea i, especialment, sobre el País Vasc.

Ha publicat, entre atres, els següents llibres:

  • El País Vasco. Pluralismo y nacionalidad (1983)
  • Franco, autoritarismo y poder personal (1985) Madrid : Suma de Letras, 2001 ISBN: 84-663-0185-2 Taurus Ediciones, 1995. ISBN: 84-306-0053-1.
  • España 1808-1996. El desafío de la modernidad (junt a Jordi Palafox, 1997)
  • España, la evolución de la identidad nacional (2000)
  • Un siglo de España. La cultura (2000)
  • La Patria lejana: el nacionalismo en el siglo XX, un ensayo sobre la evolución y diversidad de los movimientos nacionalistas contemporáneos no limitado al caso español (2003)
  • La patria lejana. El nacionalismo en el siglo XX Penguin Random House. 2010. ISBN: 9788430615841.
  • Historia mínima de España Turner. 2012. ISBN: 9788475066776.

Premis[editar | editar còdic]

  • 1976.- Premi Espejo de España pel seu llibre España, de la dictadura a la democracia, escrit en colaboració en Raymond Carr.
  • 2001.- Premi Montaigne europeu d'ensaig.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons