Tapirus terrestris terrestris
Tapirus terrestris terrestris és la denominació científica d'una de les subespecies en que es dividix la espècie Tapirus terrestris, un mamífer perissodàctil del gènero Tapirus de la família dels tapíridos, denominada popularment com «tapir suramericà», «tapir de les terres baixes», o «tapir amazónico». Esta subespecie es distribuïx en l'est i nordest de Sudamérica. Entre els seus noms comuns posseïx els de tapir brasiler, anta brasilera, danta brasilera o mboreví.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Esta és la subespecie típica del tàxon descrit originalment pel científic, naturaliste, i zoólogo suec Carlos Linneo en l'any 1758.[1][2]
La localitat tipo és: «Habitat in Brasília», la que va ser llimitada per Thomas a: «Brasil, Pernambuco».[3]
- Sinonímia
La sinonímia d'este tàxon és la següent:[4][5]
- Tapirus terrestris americanus (Gmelin, 1788) – Surinam -
- Tapirus americanus Gmelin, 1788
- Tapirus terrestris anta (Zimmermann, 1786) – Pernambuco, Brasil -
- Tapirus anta Zimmermann, 1786
- Tapirus terrestris guianae J. A. Allen, 1916 - Guyana, Tumatumari -
- Tapirus terrestris laurillardi (Gray, 1869) - Veneçola i noreste de Brasil, Pernambuco -
- Tapirus laurillardi Gray, 1869
- Tapirus terrestris maypuri Roulin, (1829) - Guayanas -
- Tapirus maypuri Roulin, 1829
- Tapirus terrestris mexianae Hagmann, 1908 - Nort de Brasil, illa Mexiana, estat de Pará, en la boca del ric Amazones –
- Tapirus americanus var. mexianae Hagmann, 1908
- Tapirus terrestris rufus (Fischer, 1814) -Provablement, la Guayana Francesa-
- Tapirus rufus Fischer, 1814
- Tapirus terrestris suillus (Blumenbach, 1791) -Surinam-
- Tapirus suillus Blumenbach, 1791
- Tapirus terrestris tapir (Blumenbach, 1791) -Surinam-
- Hydrochaerus tapir Blumenbach, 1791
- Tapirus terrestris brasiliensis Liais, 1872
- Tapirus terrestris sabatyra (Liais, 1872)
- Tapirus terrestris tapirus Merriam, 1895
Distribució
[editar | editar còdic]Esta subespecie es distribuïx en l'est i nordest d'Amèrica del Sur, sempre a l'est dels Vages, des de Veneçola, Surinam, Guayana Francesa, tot l'est del Brasil, cap al sur fins a l'est de Paraguay i la província de Missions, en el nordest de l'Argentina.[6][7][8]
Està extint en les atres províncies de la Mesopotamia argentina. En Corrents, a on va sobreviure fins a la década de 1960 en les illes del riu Paraná en el nort provincial (Apipé, Yacyretá, Talavera) sent caçat l'últim tapir correntino en 1975.[9] En Entre Rius va habitar en temps històrics el sector nort.[10]
Hàbitat
[editar | editar còdic]Esta subespecie habita, generalment associada a cursos fluvials o zones pantanosas, en selves, boscs humits o densos, i vegetació herbácea alta en sabanes, en altituts des del nivell de la mar fins als 2000 m s. n. m.
Costums
[editar | editar còdic]- Hàbits
Es tracta d'un tàxon d'hàbits solitaris o llimitat a menuts grups familiars, els que ampren per als seus contactes entre la densa vegetació un chiulit de to alt.
Delimita el seu territori per mig de piles d'excrements, l'orinat localisat, i la marcació olfativa de branques per mig de glándulas facials.
- Alimentació
Posseïx llocs de descans i uns atres d'alimentació; es trasllada entre ells per mig de l'us de senderes. S'alimenta en el crepúscul o durant la nit. La seua dieta és herbívora; ampra el seu #probòscide (nas mòvil) per a agarrar el seu aliment, el qual consistix principalment en fulls, fruts, etc.
- Predadores
Els seus principals predadores són el yaguareté (Panthera onca) i el puma (Puma concolor). A ells se suma el ser humà, puix esta espècie és caçada per a servir d'aliment o com a trofeu de caça deportiva.
- Reproducció
Pare solament una crío (d'entre 4 i 7 kg) després d'una gestació d'entre 392 i 405 dies. El seu color és diferent al dels adults: sobre una base de castanyer obscur presenta motas i bandes llongitudinals de color blanc; esta librea la mantindrà fins als 8 mesos. Per 10 o 11 mesos la crío viu junt a la mare, fins que esta té una nova trobada sexual en un macho (les còpules ocorren cada 2 anys); en eixe moment la crío passa a ser independent, alcançant la seua madurea sexual als 2 anys en el cas de les femelles i als 4 quan es tracta dels machos.[11][12]
Conservació
[editar | editar còdic]En l'Argentina li'l cataloga com a «vulnerable». En les províncies de Missions, Bota, Chaco i Formosa és considerat «Monument Natural Provincial».[13] La reducció del seu hàbitat natural i la caça sense control són les principals causes de la seua reculada numèrica. Li és indispensable per a poder sobreviure la conservació de grans àrees naturals.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Linnaeus, C. (1758). Systema Naturae per regna tria naturae, secundum classis, ordines, genera, species cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tenth ed. Vol. 1. Laurentii Salvii, Stockholm, 824 pp.
- ↑ Padilla M. and R. Dowler (1994). Tapirus terrestris. Mammalian species 481:1-8.
- ↑ Thomas (1911). Proc. Zool. Soc. London (1911), p. 155.
- ↑ Tapirus terrestris en Planet Mammiferes.
- ↑ Plantilla:MSW3
- ↑ CIES (2002). Avistajes d'espècies de valor especial del P. N. Iguazú.
- ↑ Chebez, Juan Carlos & Casañas, H. (2000). Àrees claus per a la conservació de la biodiversitat de la província de Missions.
- ↑ Chebez, Juan Carlos (1996). Fauna misionero, Catàlec sistemàtic i zoogeográfico dels vertebrats de la província de Missions (Argentina). Págs. 320. Editorial L.O.L.A. Buenos Aires.
- ↑ Chébez, Juan Carlos (2008). Els que es van. Fauna argentina amenaçada 3.Mamífers, 1ª edició (en espanyol), Buenos Aires: Albatros. ISBN 978-950-24-1256-6.
- ↑ Cabrera, A. (1957 [1958]-1961). Catàlec dels mamífers d'Amèrica del Sur. Revista del Museu Argentí de Ciències Naturals "Bernardino Rivadavia". Ciències Zoológicas, 4(1):iv + 308 pp.[1958]; 4(2):v-xxii+309-732[1961].
- ↑ 1992. Mammals of the Neotropics. The Southern Cone. Volume 2. The University of Chicago Press.
- ↑ Brooks D. & J. F. Eisenberg (1999). Estat i biologia dels tapires neotropicales: perspectiva general. pp. 409-414, en: Maneig i conservació de la fauna selvada en Amèrica Llatina (T. G. Fang, O. L. Montenegro i R. I. Bodmer, eds.). Institut d'Ecologia, La Pau, Bolívia.
- ↑ de Busts, Soledad; Varela, Diego; Lizárraga, Leónidas; Cirignoli, Sebastián; Quiroga, Verónica A.; Chalukián, Silvia; Giombini, Mariano; Juliá, Juan Pablo; Quse, Viviana; Giraudo, Alejandro R.; Vaig donar Martino, Sebastián; Camí, Micaela; Perovic, Pablo G.; Albanesi, Sebastián (2019). Tapirus terrestris. En: SAyDS–SAREM (eds.) Categorisació 2019 dels mamífers d'Argentina segons el seu risc d'extinció. Llista Roja dels mamífers d'Argentina. Versió digital: http://cma.sarem.org.ar.