Publio Siro
Publio Siro (Publius Syrius), també conegut com Publilio Siro (Publilius Syrius), Publilio Sirio o Publio Sirio (85 a. C. - † 43 a. C.) fon un escritor llatí de l'antiga Roma.
Biografia
editarEra natiu de Síria i fon fet esclau i enviat a Itàlia, pero gràcies al seu talent es va guanyar el favor del seu amo, que el va lliberar i educar.
Les seues pantomimes, en les que ell mateixa actuava, varen tindre molt d'èxit en les ciutats italianes i en els jocs de Juli César de l'any 46 a. C. Publio era també un gran improvisador i va rebre el premi de César en una competició en la que va véncer a tots els seus rivals, inclós el célebre Dècim Laberio.
Obra
editarDe les seues obres queda únicament una colecció de Sentències (Sententiae) i una série de màximes morals. Esta colecció fon recopilada en data primerenca ya que era coneguda per Aulo Gelio en el sigle II. Cada màxima està composta d'un únic vers i ordenada alfabèticament. Posteriorment s'interpolaren en l'obra versos apòcrifs; el número de versos verdaders és d'uns 700. Inclouen molts dits aguts, com el famós iudex damnatur ubi nocens absolvitur (El juge és condenat quan el culpable és absolt).
Cites
editarBibliografia
editar- Otto Skutsch, "Publilius 28"), Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft, vol. XXIII-2, Stuttgart, 1959, cols. 1920–1928.