Threnetes leucurus
El ermitaño barbudo coliblanco (Threnetes leucurus), també denominat ermitaño coliblanco (en Colòmbia), gola llança coliblanca (en Veneçola), ermitaño colipálida, barbita colipálida (en Equador, ermitaño de coa pàlida (en Perú)[1] o pico de sabre de coa blanca, és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae, una de les tres pertanyents al gènero Threnetes. És natiu de la conca de l'Amazones i del escut guayanés.
.jpg)
Distribució i hàbitat
editarEs distribuïx per tota la regió amazónica i de les Guayanas, des del sur i est de Colòmbia cap al sur per l'est d'Equador, este de Perú fins al nort de Bolívia, cap a l'est pel sur i est de Veneçola, Guyana, Surinam, Guayana Francesa i l'Amazònia brasileña (llevat el quadrant noreste, al nort del ric Amazones).
Esta espècie, a pesar d'àmpliament disseminada, és considerada generalment local i poc comuna en les seues hàbitats naturals: els locals més oberts dins de selves humides de terres baixes i montanas, boscs en màrgens de rius, boscs de transició i pantanosos (incloent várzea i igapó), creiximents secundaris, pasturages arbustivos i plantacions. Ocorre per baix dels 500 m d'altitut en la Guayana Francesa, fins als 850 m en Veneçola, des del nivell de la mar fins als 1800 m en Perú.[2]
Sistemàtica
editarDescripció original
editarL'espècie T. leucurus va ser descrita per primera volta pel naturaliste suec Carlos Linneo en 1766 baix el nom científic Trochilus leucurus; el seu localitat tipo és: «Amèrica del Sur» restringit despuix per a «Surinam».[1]
Etimologia
editarEl nom genèric masculí «Threnetes» prové del grec «thrēnētes» que significa ‘de luto’, ‘enlutado’; i el nom de l'espècie «leucurus», es compon de les paraules del grec «leukos» que significa ‘blanc’, i «oura» que significa ‘coa’.[3]
Taxonomia
editarEn la lliteratura més antiga, la present espècie i Threnetes niger eren tractades com a espècies separades; subsecuentemente varen ser unides baix el nom T. niger, que té prioritat, com la subespecie T. niger leucurus.[4] No obstant, principalment per la simpatría potencial de les dos espècies aixina com també per la falta d'evidències clares, va haver acort general de tornar a la configuració tradicional de dos espècies separades.[2]
Subespecies
editarSegons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[5] i Clements Checklist/eBird [6] es reconeixen quatre subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[2]
- Threnetes leucurus leucurus (Linnaeus), 1766 – sur i est de Veneçola fins a Guyana i Surinam al sur a través de l'Amazònia brasilera fins al nort de Bolívia; és rara en la Guayana Francesa.
- Threnetes leucurus cervinicauda Gould, 1855 – est de Colòmbia al sur fins al noreste de Perú i adyacencias de l'oest amazónico de Brasil.
- Threnetes leucurus rufigastra Cory, 1915 – centre este de Perú (al sur del riu Marañón) fins al nort de Bolívia (Beni).
- Threnetes leucurus medianus Hellmayr, 1929 – noreste amazónico de Brasil al sur del ric Amazones (Pará).
Referències
editar- ↑ 1,0 1,1 . Avibase. Consultat el 24 d'abril de 2024.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Threnetes leucurus en Birds of the World.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Threnetes, p. 385; leucurus, p. 225»
- ↑ Hinkelmann, C. (1999). «Pale-tailed Barbthroat (Threnetes niger)». Pp. 539 en: del Clot, J., Elliott, A. & Sargatal, J. (editors) (1999): Handbook of Birds of the World, Volume 5: Barn-owls to Hummingbirds. Lynx Edicions, Barcelona. ISBN 84-87334-25-3
- ↑ IOC World Bird List: Hummingbirds
- ↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.