L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Tetralophodon


Tetralophodon ("dent en quatre crestes") és un gènero extint de proboscidio gonfotérido que va viure des del Mioceno enjorn fins a finals del Plioceno.[1][2][3] S'han trobat espècies en Europa, Àsia i Àfrica.[4][5][6][7]

Tetralophodon (Tetralophodon)

Descripció

editar

Tetralophodon, de la mateixa manera que atres gonfotéridos,[8] posseïa quatre claus i una trompa. Medien entre 2,58 i 3,45 metros d'altura en el muscle i es creu que podien aplegar fins a 10 tonellades de pes,[9] aixina podent aplegar a ser major que el elefant asiàtic. Posseïa una gran trompa i quatre claus incisius, dos en el maxilar superior i atres dos en l'allargada mandíbula; que podien aplegar fins als 2 metros de llongitut.

Els seus característics molar en quatre cims medien entre 60 i 80 milímetros, sis voltes majors a l'equivalent humà. Estes dents bunodontes en baixes corones estaven adaptats per a esclafar i moldre, indicant una dieta herbívora. Esta dieta es voria recolzada pels seus claus, que s'estima que varen poder tindre un us similar a Gomphotherium, per a cavar en busca de raïls i tubèrculs, o per a manipular branques.[7]

Espècies

editar

Tetralophodon va ser un gènero exitós i en un gran ranc, per #lo que posseïxen una considerable diversitat d'espècies. Els seus fòssils s'han trobat des del Mioceno enjorn fins al Plioceno tardà a lo llarc d'Europa, Àsia, and Àfrica.[10][11] Anteriorment es considerava que existien dos espècies nortamericanes, T. campester i T. fricki, pero despuix d'un anàlisis morfològic en 2007 s'han referit al gènero Pediolophodon.[12]

Tetralophodon longirostris

editar

Es tracta de la espècie tipo, va ser descrita en 1832 per Jonathan Jacob Kaup, quí la va recuperar baix el gènero Mammut (Mammut longirostris), no seria fins a 1857 que Falconer lo recinicería com a membre del seu propi gènero Tetralophodon.[13] Es tracta de l'espècie en més #espècimen fòssils, va existir a finals del Mioceno a lo llarc d'Europa, en Turquia i en Tunis.[4][5] Pese a ser la més freqüent de les espècies, seguix sent menys freqüents que espècies de Gomphotherium o Anancus, tal volta pel seu major tamany;[14] tal volta va ajudar a que Tetralophodon reemplaçara ecològicament a Gomphotherium en gran part del seu ranc.[15] El seu nom específic ve del llatí i significa "hocico llarc".

Tetralophodon punjabiensis

editar

Descrit sobre la base d'un molar, diagnòstic per al gènero, en 1886 trobat en la Formació Siwalik,del nort de Pakistan.[16] El seu nom específic ve de la regió de Punyab, a on es va trobar.

Tetralophodon gigantorostris

editar

Descrita en 1931, es caracterisa per uns claus mandibulars llarcs i fins.[17] El seu nom específic ve tant del grec γιγας, gigues-; "jagant" i del llatí rostris, hocico; significant "hocico jagant".

Tetralophodon curvirostris

editar

Descrita en 1960, es caracterisa per posseir una mandíbula i claus curvats ventralmente llaugerament. S'han trobat #espècimen de l'espècie en Europa i un cràneu en Àfrica.[18][6] El seu nom específic ve del llatí, significant "hocico curvat"

Tetralophodon xiaolongtanensis

editar

La primera espècie trobada en China, descrita en 1974 a base un sol molar, caracterisat per les seues menors corones, les seues cíngulas relativament marcades i algunes característiques menys desenrollades.[10] T. xiaolongtanensis és el més antic gonfotérido tetralofodóntido de l'est asiàtic, habitant l'actual conca de Xiaolongtan datada al Mioceno mig, aproximadament 12 millons d'anys. Basant-se en la seua distribució i a algunes similituts morfològiques de l'molar, s'ha especulat que T. xiaolongtanensis va ser un parent propenc a T. longinostris, pese a la separacíon geogràfica entre Europa de l'est i el sur de China.[7] El seu nom específic és en referència a la seua localitat d'orige.

Tetralophodon euryrostris

editar

Descrita en 2017, es tracta de la segona espècie del gènero trobada en China. Va ser descoberta per un parrac del nort de China, per #lo que la seua localitat d'orige no es pot determinar exactament, encara que gràcies a restros sedimentarios en l'espècimen es va determinar que originava de la formació Liushu, del Mioceno tardà. El seu holotip consistix d'una hemimandíbula completa, per #lo que es varen poder comparar les seues característiques en els morfotipos d'atres espècies, varen concloure que: els seus molar eren més similars a Stegolophodon que a T.longirostris, considerat convergència adaptativa; els seus claus mandibulars estaven més exposts i eren més robusts que en atres espècies del gènero.[19] El seu nom específic ve tant del grec Ευρύ, eury-, "gros"; i del llatí -rostris, hocico; significant "hocico gros".

Referències

editar
  1. ↑ J. Shoshani and P. Tassy. 2005. Advances in proboscidean taxonomy & classification, anatomy & physiology, and ecology & behavior. Quaternary International 126-128:5-20
  2. ↑ J. Shoshani and P. Tassy. 1996. Summary, conclusions, and a glimpse into the future. in J. Shoshani and P. Tassy, eds., The Proboscidea: Evolution and Palaeoecology of Elephants and Their Relatives 335-348
  3. ↑ Mothé D, Ferretti MP, Avilla LS (2016) "The Danse of Tusks: Rediscovery of Lower Incisors in the Pa-American Proboscidean Cuvieronius hyodon Revises Incisor Evolution in Elephantimorpha". PLoS ONE 11(1): i0147009. doi:10.1371/journal.posa.0147009
  4. ↑ 4,0 4,1 Bulletin de la Société Géologique de France.S6-VI(4-5)
    547–558.ISSN 0037-9409.doi:10.2113/gssgfbull.S6-VI.4-5.547.Consultat el 2022-05-18.
  5. ↑ 5,0 5,1 Neues Jahrbuch für Geologie und Paläontologie - Abhandlungen.284(3)
    241–257.ISSN 0077-7749.doi:10.1127/njgpa/2017/0661.Consultat el 2022-05-18.
  6. ↑ 6,0 6,1 Journal of Vertebrate Paleontology.39(3)
    i1632321.ISSN 0272-4634.doi:10.1080/02724634.2019.1632321.Consultat el 2022-08-20.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Mainzer Geowissenschaftliche Mitteilungen.17
    95-220.
  8. ↑ Journal of Vertebrate Paleontology.27(3)
    676–682.ISSN 0272-4634.doi:10.1671/0272-4634(2007)27[676:NTGMFN]2.0.CO;2.Consultat el 2022-05-09.
  9. ↑ (2016).«Shoulder height, body mass and shape of proboscideans».Acta Palaeontologica Polonica.61doi:10.4202/app.00136.2014.
  10. ↑ 10,0 10,1 Professional Papers of Stratigraphy and Palaeontology.7
    68-74.
  11. ↑ Journal of Vertebrate Paleontology.39(3)
    i1632321.ISSN 0272-4634.doi:10.1080/02724634.2019.1632321.Consultat el 2022-05-09.
  12. ↑ (2007).«New tetralophodont gomphothere material from Nebraska and its implications for the status of North American Tetralophodon».Journal of Vertebrate Paleontology.27(3)
    676–682.doi:10.1671/0272-4634(2007)27[676:NTGMFN]2.0.CO;2.
  13. ↑ Quarterly Journal of the Geological Society.13(1-2)
    307–360.ISSN 0370-291X.doi:10.1144/gsl.jgs.1857.013.01-02.43.Consultat el 2022-05-15.
  14. ↑ Revista de la Societat Geològica d'Espanya.10 (3-4)
    219-235.
  15. ↑ Quaternary International.255
    239–256.ISSN 1040-6182.doi:10.1016/j.quaint.2011.07.047.Consultat el 2022-05-18.
  16. ↑ Geobios.42(6)
    739–753.ISSN 0016-6995.doi:10.1016/j.geobios.2009.04.003.Consultat el 2022-08-20.
  17. ↑ 1884-1933, Klähn, Hans. Rheinhessisches Pliozän, besonders Unterpliozän, im Rahmen dones mitteleuropäischen Pliozäns. OCLC 1284617564.
  18. ↑ Jahresberichte und Mitteilungen dones Oberrheinischen Geologischen Vereins.41
    109–121.ISSN 0078-2947.doi:10.1127/jmogv/42/1960/109.Consultat el 2022-08-20.
  19. ↑ Palaeoworld.26(4)
    703–717.ISSN 1871-174X.doi:10.1016/j.palwor.2017.03.005.Consultat el 2022-05-09.







Referències

editar
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tetralophodon&oldid=496234»