Callosciurus erythraeus
La farda de Pallas (Callosciurus erythraeus) és una espècie de rosegador de la família Sciuridae nativa de Gran China, Índia i el surest asiàtic.
Distribució
editarLa farda de Pallas viu en la Índia, Birmània, China, Taiwan, Hong Kong, Tailàndia, Península de Malaca i Indochina. Poblacions han segut introduïdes en la Província de Buenos Aires d'Argentina, en Dadizele en Bèlgica (on inicialment es pensava que es tractava de Sciurotamias davidianus), els Països Baixos, Antibes en França, i en Japó.[1][2] En estes regions està considerat una espècie invasora, que pot causar dany considerable als arbres i competir en la fauna i flora nativa com la farda roja.[2]
Actualment es troba en la llista d'espècies exòtiques invasoras preocupants per a l'Unió Europea.[3]
Invasió en Argentina
editarEn 1973 varen ser lliberades 3 parelles de fardes per Ignacio Steverlynk en Vila Flandria, Partit de Luján, Província de Buenos Aires.[4] En trobar-se en condicions favorables, la seua expansió va ser exponencial. Degut també a resultar una espècie carismàtica, la qual cosa va fomentar el seu us com a mascota.[5]
L'expansió va ser tan accelerada, que s'han trobat eixemplars d'esta espècie en províncies com Còrdova, Mendoza, Santa Fe, i atres llocs més de Buenos Aires com CABA.[6]
La seua abundància en ambients rurals i urbans genera diferents tipos de danys potencials:
- efectes en la salut de la població
- conseqüències en les espècies natives
- danys en la producció
- danys econòmics[7]
Descripció
editarÉs una farda de mijà tamany, en una llongitut de cap-cos, i una coa d'uns de llongitut. Abdós sexes són d'aspecte i mida similars, i pesen entre 310 and 460 grams. El color del pèl varia considerablement entre les subespecies, pero és generalment pardusco en l'esquena en una més tenyida rojosa en la pancha, i a sovint en algun negre en la coa. El patró precís i les ombres de la pell són a sovint utilisats per a distinguir una subespecie d'una atra.[8]
Subespecies
editarMés de 30 subespecies han segut identificades, encara que no totes estan reconeguts per totes les autoritats.[9]
Biologia
editarSón principalment herbívores. Mengen una àmplia gama de menjars diferents. Aixina i tot, la seua alimentació primària sempre inclou fulls, flors, llavors, i fruta.[10] També mengen cantitats menudes d'insectes, aixina com ous de pardals ocasionalment.[11]
Tenen crío durant tot l'any, i es poden aparear una atra volta a penes desmamen una ventrada anterior. L'embaràs dura 47 a 49 dies, i naixen fins a quatre crío, normalment dos. La crío deixa el niu entre 40 a 50 dies de naixcuda, i és sexualment madura a l'any d'edat. Han vixcut para fins a 17 anys en captivitat.[12]
Comportament
editarEstes fardes són diürnes, i habiten en el dosel dels boscs, i construïxen nius de full 7 to 18 metros per damunt del sol, i encara que a voltes els fan en caus.[13][14] Les femelles ocupen territoris d'unes 0,5 to 0,8 hectàrees, generalment separades, mentres els machos ocupen territoris més grans d'1,3 a 3,8 hectàrees, els quals si es solapan en els territoris d'atres machos i femelles.[15] Com moltes atres fardes, han segut observats guardant bellotes en l'autumne.[16]
Estes fardes produïxen sons d'alarma per a advertir als seus veïns de depredadors, i ha segut observat atacant a culebras trepadoras, en les femelles protegint a les cries.[17] Els machos també fan forts sons abans i despuix del apareamiento.[18]
Galeria d'Imàgens
editar-
Callosciurus erythraeus thaiwanensis -
La farda s'alimenta d'una fruta en Taiwan
-
La farda s'alimenta d'una fruta en Taiwan -
Algunes poblacions tenen una pancha roja lluenta (Arunachal Pradesh, Índia)
-
Farda bevent aigua en un parc
-
Ilustració de John Anderson (1878)
.jpg)
.jpg)
.jpg){kind=link}
.JPG){kind=link}
Referències
editar- ↑ (2013).Mammalian Species.45(902)
- 60–74.doi:10.1644/902.1.
- ↑ 2,0 2,1 Stuyck, Baert, Breyne & Adriaens (2010). Invasion history and control of a Pallas squirrel Callosciurus erythraeus population in Dadizele, Belgium. Instituut voor Natuur- en Bosonderzoek
- ↑ http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ÉS/TXT/PDF/?uri=CELEX:32016R1141&from=EN
- ↑ Parera, Anibal F. (2018). Els mamífers de l'Argentina i la region austral de sudamérica, AP Edicions Naturals. ISBN 978-987-42-9420-3.
- ↑ .
- ↑ .
- ↑ .
- ↑ (2013).Mammalian Species.45(902)
- 60–74.doi:10.1644/902.1.
- ↑ (2013).Mammalian Species.45(902)
- 60–74.doi:10.1644/902.1.
- ↑ (2009).Journal of Zoology.279(4)
- 372–380.doi:10.1111/j.1469-7998.2009.00629.x.
- ↑ (2013).Mammalian Species.45(902)
- 60–74.doi:10.1644/902.1.
- ↑ (2013).Mammalian Species.45(902)
- 60–74.doi:10.1644/902.1.
- ↑ (2013).Mammalian Species.45(902)
- 60–74.doi:10.1644/902.1.
- ↑ (1991).Journal of Mammalogy.72(1)
- 163–170.doi:10.2307/1381991.
- ↑ (1988).Journal of Mammalogy.69(2)
- 320–331.doi:10.2307/1381382.
- ↑ (2009).Behavioral Ecology.20(5)
- 1050–1055.doi:10.1093/beheco/arp096.
- ↑ (1989).Behavioral Ecology and Sociobiology.24(3)
- 175–180.doi:10.1007/BF00292100.
- ↑ (1995).Behavioral Ecology and Sociobiology.36(6)
- 377–386.doi:10.1007/BF00177333.
Enllaços externs
editar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Callosciurus erythraeus.- Erro al crear miniatura: Wikispecies té un artícul sobre Callosciurus erythraeus.
