Diferència entre les revisions de "Allioli"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Allioli envasat de la marca [[Choví Sl|Choví]] thumb|[[Arròs negre en allioli]] [[Archiu:Ca...».)
 
 
(No es mostren 38 edicions intermiges d'7 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:Allioli envasat.jpg|thumb|Allioli envasat de la marca [[Choví Sl|Choví]]]]
 
[[Archiu:Allioli envasat.jpg|thumb|Allioli envasat de la marca [[Choví Sl|Choví]]]]
 +
[[File:All i oli.JPG|thumb|Allioli casolà]]
 
[[Archiu:Arròs negre.jpg|thumb|[[Arròs negre]] en allioli]]
 
[[Archiu:Arròs negre.jpg|thumb|[[Arròs negre]] en allioli]]
[[Archiu:Caracoles llauna.jpg|thumb|[[Caragol (gastronomia)|Cargols]] en allioli]]
+
[[Archiu:Patatas con "allioli" (ajoaceite).jpg|thumb|Creilles en allioli]]
 +
[[Archiu:Mortero de "allioli".jpg|thumb|Morter d'allioli]]
  
L''''allioli''' és una [[salsa]] espessa i de color groguenc (o verdenc, depèn de l'oli d'oliva utilisat) que es fa picant i [[emulsió|emulsionant]] [[all]]s en [[oli d'oliva]], una miqueta de suc de [[llimona]] i eventualment [[sal]] en un [[morter]]. És una salsa típica del mediterrani occidental, a on es troba en [[Occitània]]<ref>En [[occità]] [[provençal]], el mateix mot s'escriu ''alhòli'' en la [[norma clàssica]] o ''aiòli'' en la [[norma mistralenca]] ; este terme occità ha passat en [[francès]] baix la forma ''ailloli'' o ''aïoli'', i en [[italià]] i [[anglès]] baix la forma ''aioli''.</ref> (especialment [[Provença]], la costa del [[Llenguadoc]] i les [[Vallades Occitanes]] d'Itàlia) - ''Alhòli'', ''Aiòli'' o ''Aïoli'' - en la [[Comunitat Valenciana]] - en [[Andalusia]] - ''Ajoaceite'' - en [[Aragó]] - ''Ajolio'' - i en [[Itàlia]] (especialment [[Sicília]]) - ''Aioli'' -. Hui en dia és una salsa internacionalment coneguda i per tant es pot trobar en molts llocs a on en el passat no era habitual.
+
L''''allioli''' és una [[salsa]] típica [[Comunitat Valenciana|valenciana]], formada per l'emulsió d'[[oli]] d'oliva i [[all]].<ref>{{DGLV|Allioli}}
 +
</ref> És espessa i de color groguenc (o verdenc, depenent de l'oli d'oliva amprat) que es fa picant a l'[[emulsió|emulsionar]] els [[all]]s en l'[[oli|oli d'oliva]], i es pot posar una miqueta de [[suc]] de [[llima]] i eventualment [[sal]] tot en un [[morter]].  
 +
 
 +
És una salsa típica del mediterràneu occidental, a on se troba en [[Occitània]]<ref>En [[occità]] [[provençal]], el mateix terme s'escriu ''alhòli'' en la [[norma clàssica]] o be ''aiòli'' en la [[norma mistralenca]] ; este terme occità ha passat al [[francés]] en la forma ''ailloli'' o ''aïoli'', i en [[italià]] i [[anglés]] en la forma ''aioli''.</ref> (especialment en la [[Provença]], la costa del [[Llenguadoc]] i les valls Occitanes d'Itàlia) - ''allioli'' - en la [[Comunitat Valenciana]] - en [[Andalusia]] - ''Ajoaceite'' - en [[Aragó]] - ''Ajolio'' - i en [[Itàlia]] (especialment [[Sicília]]) - ''Aioli'' -. Hui en dia és una salsa internacionalment coneguda i per tant se pot trobar en molts llocs a on en el passat no era habitual.
 +
 
 +
L'allioli és una salsa típica de la gastronomia valenciana. Sol amprar-se com a condiment en alguns plats, en especial en preparacions a base de peix o marisc, a voltes com una salsa servida per separat. També acompanyat d'alguns arrossos o de [[fideuà]].
  
 
== Orige ==
 
== Orige ==
El seu orige no està clar, però els romans i [[Antic Egipte|egipcis]] preparaven salses similars.<ref name="bal" /> L'orige mediterraneu és molt probable, donat que esta salsa és habitual i tradicional en gran part del Mediterraneu occidental i que en l'oriental també ha hagut des de sempre salses en oli d'oliva i all. Es costum per a acompanyar carns a la brasa o [[creïlla|creïlles]] al caliu o bollides. Es habitual, en terres valencianies, menjar-ho en tot tipo d'arrossos o ''paelles'', especialment les de base de [[peix]], com ara la [[fideuà]] o l'[[arròs a banda]].
+
El seu orige no està clar, pero els romans i [[Antic Egipte|egipcis]] preparaven salses similars.<ref name="bal" >Carme Rosselló i atres, [http://www.doredin.mec.es/documentos/01220072000102.pdf ''Conèixer i gaudir els aliments de les Illes Balears Conèixer i gaudir els aliments de les Illes Balears''], ISBN9788476327913. (en català)</ref>  
 +
 
 +
Aixina puix el seu orige es remontaria als temps dels romans, els qui ho haurien obtengut dels egípcis i ho varen generalisar per [[Itàlia]] i [[Sicília]].
 +
 
 +
Els andalusos ho haurien portat cap al nort, la recepta del qual se manté hui en dia, estenent-se cap a la [[Provença]] i les [[Illes Balears]]. En la seua versió original consistia en una machacada d'alls i oli d'oliva lligat fins a formar una crema. Inclús hi ha morters ceràmics especials per a tal fi.
 +
 
 +
L'orige mediterràneu també és molt provable, puix que esta salsa és habitual i tradicional en gran part del Mediterràneu occidental i que en l'oriental també ha hagut des de sempre salses en oli d'oliva i all.  
 +
 
 +
Per una atra banda, se sap que en [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Múrcia]] i [[Albacete]], els [[íbers]] ya ho consumien. L'all procedent de les Pedronyeres i l'oli de les montanyes d'Alacant –a on encara es cuina el ''[[Giraboix|giraboix]]'', plat d'orige íber– són els ingredients que una mà experta sap emulsionar movent la mà del morter fabricada en [[fusta]] de [[Boix (abruixell)|boix]], dins d'un morter un poc més fondo que l'usual i que també servix de recipient per a sopes i guisos com el citat ''giraboix''. En estes regions sempre es va considerar una salsa de gent humil en contraposició a la ''salsa d'ou'', hui mundialment coneguda com [[mahonesa]] (o mayonesa), que era la dels rics.
 +
 
 +
És costum per a acompanyar carns a la brasa o [[creïlla|creïlles]] al caliu o bollides. És habitual, en terres valencianes, menjar-ho en tot tipo d'arrossos o ''paelles'', especialment les de base de [[peix]], com ara la [[fideuà]] o l'[[arròs a banda]].
 +
 
 +
== Ingredients ==
 +
 
 +
* [[All|Alls]]
 +
* [[Oli| Oli d'Oliva]]
 +
* [[Sal]]
 +
* Suc de [[llima]] (opcional)
 +
 
 +
== Preparació ==
 +
 
 +
Se fa en all i oli d'oliva, com indica el seu nom. Cal martafallar molt els alls, per a traure'ls el suc, ya que és això lo que lliga en l'oli, i anar afegint l'oli d'un setrill, casi gota a gota per a que no es talle, al mateix temps que es va removent en la maça. L'única manera de tallar un all i oli és voler anar massa ràpit i afegir molt d'oli de colp. Al principi el sabor i l'olor a all és molt fort, més que l'all a soles pel greix aportat per l'oli, pero poc a poc se va diluint. De tota manera, per a un morter d'all i oli normalment dos alls són prou, encara que es pot afegir un o dos més per a obtindre un gust més fort a all i una miqueta coent. Als alls, al principi, se'ls afig una miqueta de sal. Al final se pot rectificar de sal i, opcionalment, afegir unes gotes de [[suc]] de llima com a condiment. Modernament l'allioli es pot montar en batedor o atres aparats pareguts.
  
Algunes variants tenen l'únic objectiu de lligar més fàcil i ràpidament la salsa i de pas abaratir-la. Són solucions polèmiques, que tenen detractors en Valencia i més seguidors a mida que nos alluntem del territori de les terres a on la salsa és tradicional. La qüestió de lligar la salsa, que a mà no és difícil si es sap fer, és hui en dia freturosa de sentit, ya que és molt fàcil i ràpit en els aparells de que disponem ([[batedora|batedores]], etc.)
+
Pot llevar-se a les dents d'all el tall del brot interior per a evitar un aroma excessiu.
  
Atres receptes tradicionals són l'allioli lligat en ou i la que porta creïlla bollida o creïlla al caliu com l'ajoaceite aragonès. Alguns troben la seua preparació solament en alls, sal i oli és difícil de lligar, i afegixen, al principi, un rovell d'ou o un ou sancer. Hi ha qui d'això en diu simplement "allioli" i que en diu "allioli d'ou" o fins i tot "mayonesa en all".
+
En l'elaboració, cal que el suc de llima estiga en contacte en els alls martafallats uns 3 minuts per a que facilite el procés de lligat, o l'emulsió, en l'oli d'oliva.
  
Quan l'allioli ha d'acompanyar carns a la brasa, en terres valencianes es sol afegir unes gotes de llimona.
+
Algunes variants tenen l'únic objectiu de lligar més fàcil i ràpidament la salsa i de pas abaratir-la. Són solucions polèmiques, que tenen detractors en Valéncia i més seguidors a mida que nos alluntem del territori de les terres a on la salsa és tradicional. La qüestió de lligar la salsa, que a mà no és difícil si es sap fer, és hui en dia carent de sentit, puix és molt fàcil i ràpit en els aparats de que disponem.
 +
 
 +
Atres receptes tradicionals són l'allioli lligat en ou i la que porta creïlla bollida o creïlla al caliu com l'ajoaceite aragonés. Alguns troben la seua preparació solament en alls, sal i oli és difícil de lligar, i afigen, al principi, un rovell d'ou o un ou sancer. Hi ha qui d'això en diu simplement "allioli" i que li diu "allioli d'ou" o inclús "mayonesa en all".
 +
 
 +
Quan l'allioli ha d'acompanyar carns a la brasa, en terres valencianes se sol afegir unes gotes de llima.
  
 
=== Allioli negat ===
 
=== Allioli negat ===
L'allioli negat és el que no ha emulsionat completament, se sol utilisar afegint-lo en plats, a mija cocció, sobretot a base de peix.
+
L'allioli negat és el que no ha emulsionat completament, se sol usar afegint-lo en plats, a mija cocció, sobretot a base de peix.
  
 
=== Alliolis en fruites ===
 
=== Alliolis en fruites ===
També existeixen receptes de plats salats d'allioli fet en [[Allioli_de_codony|codony]], [[gínjol]] o afegint una [[pera (fruita)|pera]].
+
També existixen receptes de plats salats d'allioli fet en [[Codony|codony]], [[Gínjol|gínjol]] o afegint una [[Pera (fruita)|pera]].
 +
 
 +
== Recomanacions ==
 +
 
 +
Per a fer un all i oli exquisit en morter és interessant assentar-se en una cadira i rodejar el morter en un drap de cuina per a que no esvare entre les cames. Al subjectar el morter entre les cames se tenen les mans lliures: La dreta per al picamà i l'esquerra per al setrill. Açò és molt important perque de la sincronisació d'abdós mans en aportar solament l'oli que va a anar admetent en cada moment dependrà l'éxit.
 +
 
 +
En el morter se posa un pessic de sal (la que estimem per al nostre gust), i es posen dos o tres dents d'all de bon tamany (millor sense el cor) i es van martafallant en força fins que conseguim convertir-ho en una pasta compacta (la sal nos ajudarà a frenar l'all per a que no ixca disparat quan ho martafallem al principi).
 +
 
 +
Els moments més delicats potser són els de la primera incorporació d'oli (quasi gota a gota).
 +
 
 +
Quan l'all ya és una pasta s'escomença a girar el picamà des del centre, llenta i suaument, mentres es van deixant caure unes gotes d'oli des de la vora del morter (no directament sobre l'all). Els morters tenen una espècie de piquets en comissura que faciliten l'abocada de l'oli. Girar el picamà, i afegir l'oli sense apenes pausa, molt poc a poc i en molta delicadea.
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
* [[Brandada de bacallà]] és un atre plat que es fa montant oli d'oliva utilisant [[bacallà]] en conte d'all o d'ou com a emulsionant.
+
 
* [[Mayonesa]] una salsa fet d'una emulsió de rovell d'ou, mostasa, vinagre però sense all
+
* [[Brandada d'abadejo]], és un atre plat que es fa montant oli d'oliva utilisant [[Abadejo|abadejo]] en conter d'all i ou com a emulsionant.
 +
* [[Mahonesa]], és una salsa feta d'una emulsió de rovell d'[[ou]], [[mostaça]] i [[vinagre]] pero sense [[all]].
 +
* [[Creïlles braves]], són creïlles fregides a les que s'afig l'allioli junt a [[pebre roig]], d'ahí el seu nom de "braves".
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{Referències}}
 
{{Referències}}
{{commonscat-inline}}ç
 
  
{{wikimedia|b=Llibre de cuina/Receptes/Allioli |wikt=allioli |q=Allioli}}
+
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Aioli}}
 +
{{DGLV|Allioli}}
 +
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Alioli All i oli en Wikipedia]
 +
 
 +
[[Categoria:Gastronomia]]
 +
[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]

Última revisió del 10:41 15 abr 2024

Allioli envasat de la marca Choví
Allioli casolà
Arròs negre en allioli
Creilles en allioli
Morter d'allioli

L'allioli és una salsa típica valenciana, formada per l'emulsió d'oli d'oliva i all.[1] És espessa i de color groguenc (o verdenc, depenent de l'oli d'oliva amprat) que es fa picant a l'emulsionar els alls en l'oli d'oliva, i es pot posar una miqueta de suc de llima i eventualment sal tot en un morter.

És una salsa típica del mediterràneu occidental, a on se troba en Occitània[2] (especialment en la Provença, la costa del Llenguadoc i les valls Occitanes d'Itàlia) - allioli - en la Comunitat Valenciana - en Andalusia - Ajoaceite - en Aragó - Ajolio - i en Itàlia (especialment Sicília) - Aioli -. Hui en dia és una salsa internacionalment coneguda i per tant se pot trobar en molts llocs a on en el passat no era habitual.

L'allioli és una salsa típica de la gastronomia valenciana. Sol amprar-se com a condiment en alguns plats, en especial en preparacions a base de peix o marisc, a voltes com una salsa servida per separat. També acompanyat d'alguns arrossos o de fideuà.

Orige[editar | editar còdic]

El seu orige no està clar, pero els romans i egipcis preparaven salses similars.[3]

Aixina puix el seu orige es remontaria als temps dels romans, els qui ho haurien obtengut dels egípcis i ho varen generalisar per Itàlia i Sicília.

Els andalusos ho haurien portat cap al nort, la recepta del qual se manté hui en dia, estenent-se cap a la Provença i les Illes Balears. En la seua versió original consistia en una machacada d'alls i oli d'oliva lligat fins a formar una crema. Inclús hi ha morters ceràmics especials per a tal fi.

L'orige mediterràneu també és molt provable, puix que esta salsa és habitual i tradicional en gran part del Mediterràneu occidental i que en l'oriental també ha hagut des de sempre salses en oli d'oliva i all.

Per una atra banda, se sap que en Valéncia, Alacant, Múrcia i Albacete, els íbers ya ho consumien. L'all procedent de les Pedronyeres i l'oli de les montanyes d'Alacant –a on encara es cuina el giraboix, plat d'orige íber– són els ingredients que una mà experta sap emulsionar movent la mà del morter fabricada en fusta de boix, dins d'un morter un poc més fondo que l'usual i que també servix de recipient per a sopes i guisos com el citat giraboix. En estes regions sempre es va considerar una salsa de gent humil en contraposició a la salsa d'ou, hui mundialment coneguda com mahonesa (o mayonesa), que era la dels rics.

És costum per a acompanyar carns a la brasa o creïlles al caliu o bollides. És habitual, en terres valencianes, menjar-ho en tot tipo d'arrossos o paelles, especialment les de base de peix, com ara la fideuà o l'arròs a banda.

Ingredients[editar | editar còdic]

Preparació[editar | editar còdic]

Se fa en all i oli d'oliva, com indica el seu nom. Cal martafallar molt els alls, per a traure'ls el suc, ya que és això lo que lliga en l'oli, i anar afegint l'oli d'un setrill, casi gota a gota per a que no es talle, al mateix temps que es va removent en la maça. L'única manera de tallar un all i oli és voler anar massa ràpit i afegir molt d'oli de colp. Al principi el sabor i l'olor a all és molt fort, més que l'all a soles pel greix aportat per l'oli, pero poc a poc se va diluint. De tota manera, per a un morter d'all i oli normalment dos alls són prou, encara que es pot afegir un o dos més per a obtindre un gust més fort a all i una miqueta coent. Als alls, al principi, se'ls afig una miqueta de sal. Al final se pot rectificar de sal i, opcionalment, afegir unes gotes de suc de llima com a condiment. Modernament l'allioli es pot montar en batedor o atres aparats pareguts.

Pot llevar-se a les dents d'all el tall del brot interior per a evitar un aroma excessiu.

En l'elaboració, cal que el suc de llima estiga en contacte en els alls martafallats uns 3 minuts per a que facilite el procés de lligat, o l'emulsió, en l'oli d'oliva.

Algunes variants tenen l'únic objectiu de lligar més fàcil i ràpidament la salsa i de pas abaratir-la. Són solucions polèmiques, que tenen detractors en Valéncia i més seguidors a mida que nos alluntem del territori de les terres a on la salsa és tradicional. La qüestió de lligar la salsa, que a mà no és difícil si es sap fer, és hui en dia carent de sentit, puix és molt fàcil i ràpit en els aparats de que disponem.

Atres receptes tradicionals són l'allioli lligat en ou i la que porta creïlla bollida o creïlla al caliu com l'ajoaceite aragonés. Alguns troben la seua preparació solament en alls, sal i oli és difícil de lligar, i afigen, al principi, un rovell d'ou o un ou sancer. Hi ha qui d'això en diu simplement "allioli" i que li diu "allioli d'ou" o inclús "mayonesa en all".

Quan l'allioli ha d'acompanyar carns a la brasa, en terres valencianes se sol afegir unes gotes de llima.

Allioli negat[editar | editar còdic]

L'allioli negat és el que no ha emulsionat completament, se sol usar afegint-lo en plats, a mija cocció, sobretot a base de peix.

Alliolis en fruites[editar | editar còdic]

També existixen receptes de plats salats d'allioli fet en codony, gínjol o afegint una pera.

Recomanacions[editar | editar còdic]

Per a fer un all i oli exquisit en morter és interessant assentar-se en una cadira i rodejar el morter en un drap de cuina per a que no esvare entre les cames. Al subjectar el morter entre les cames se tenen les mans lliures: La dreta per al picamà i l'esquerra per al setrill. Açò és molt important perque de la sincronisació d'abdós mans en aportar solament l'oli que va a anar admetent en cada moment dependrà l'éxit.

En el morter se posa un pessic de sal (la que estimem per al nostre gust), i es posen dos o tres dents d'all de bon tamany (millor sense el cor) i es van martafallant en força fins que conseguim convertir-ho en una pasta compacta (la sal nos ajudarà a frenar l'all per a que no ixca disparat quan ho martafallem al principi).

Els moments més delicats potser són els de la primera incorporació d'oli (quasi gota a gota).

Quan l'all ya és una pasta s'escomença a girar el picamà des del centre, llenta i suaument, mentres es van deixant caure unes gotes d'oli des de la vora del morter (no directament sobre l'all). Els morters tenen una espècie de piquets en comissura que faciliten l'abocada de l'oli. Girar el picamà, i afegir l'oli sense apenes pausa, molt poc a poc i en molta delicadea.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. En occità provençal, el mateix terme s'escriu alhòli en la norma clàssica o be aiòli en la norma mistralenca ; este terme occità ha passat al francés en la forma ailloli o aïoli, i en italià i anglés en la forma aioli.
  2. Carme Rosselló i atres, Conèixer i gaudir els aliments de les Illes Balears Conèixer i gaudir els aliments de les Illes Balears, ISBN9788476327913. (en català)

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons