Diferència entre les revisions de "Anfós Ramon"

Revisió de 14:46 10 jun 2013

Anfos Ramon en Manuel Latorre

Anfos Ramón

Anfós Ramon i Garcia (Russafa, Valéncia 1924 - ) és un escritor valencià en llengua valenciana

La seua formació lliterària l'adquirix a nivell de poble, sense més tituls, donant-li més valor a la seua condició d'autotidacta. Poeta vocacional que comença a fer versos des de molt jove i utilisa en casi tota la seua obra, la llengua valenciana.

Llengua

La seua obra està escrita casi al cent per cent en llengua valenciana, pero també ha fet incursions en castellà, guanyant les Flors Naturals de Montanejos, Chest, Enguera i Alboraig.

Prensa

Va formar part de la redacció del desaparegut diari "Al dia", en la seua primera epoca, dedicat exclusivament a l'informacio económica i que dirigia don Marti Dominguez, tenint com antecedent el semanari "Valencia-fruits".

Atres càrrecs i honors

Fon director de "La Noche Eucarística", vicepresident de "Lo Rat Penat" i president de la Secció de Jocs Florals, durant onze anys.

Se li concedí el títul de "Caballer de la Poesia", per l'Asociacio "Amigos de la Poesia" de Valéncia.

El 13 de decembre de 2002 rebe el Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana, tercera edició, otorgat per l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana.

Va ser vicepresident de Coalició Valenciana.

És posseïdor del Premi Llealtat del Grup d'Acció Valencianista des de l'any 2008.

L'importància de la seua activitat lliteraria l'ha dut a figurar en la "Gran Enciclopedia de la Región Valenciana", aixi com en la "Antology of Valencian Poetry", editada en bilingüe (anglés i valencià), en 1970, per la "Stephen F. Austin State University".

En el llibre de Sanchis Guarner sobre la Renaixença en el Regne de Valéncia, figura classificat en el grup dels "angoixats", de la generació neo-realista. Autor de bon numero de llibres, molts d'ells en premis lliteraris dins de l'àmbit valencià.

Flors Naturals

La seua primera Flor Natural, la va obtindre en Algemesi, en 1957. En 1958, va obtindre les de Meliana, Vilanova de Castelló i Puçol, donant-se la circumstància, que en esta última població, també li donaren la Viola i l'Englantina. En 1959, conseguix la seua primera Flor Natural de Valéncia a més de les de Castelló, Manises, Algemesi, Meliana i Vilanova de Castelló...

Llibres

"A tres carrers". "Premi Valencia" de Lliteratura de la Diputació Provincial, en 1963, Poemes.
"Sembrarem la veritat". Premi "Xavier Casp", convocat per l'Ajuntament de Carlet en 1975
"Des de la veu del silenci". Premi "Ciutat de Castelló" en 1977.
"Exigire la font i el testimoni". Premi "Falla Pintor Andreu" d'Alzira en 1981.
"I les notes de vidre a la paraula". "Premi Primavera" de l'Associacio Cultural i d'Investigacio "El Palleter" de Catarroja en 1982.
"Si el vent estrena paraules". "Premi Primavera" de l'Associacio Cultural i d'Investigacio "El Palleter" de Catarroja. 1984.
"La meua historia exigida". 1990
"L'espill transparent" . 1993
"De la nit i les mentires", editat per (AELLVA-ABV). 1993
"Ofici de paraules". Editat per "Lo Rat Penat" en 1995.
"La clau del llavi obert". "Premi Valencia" de Poesia, "Roiç de Corella", convocat per l'Ajuntament de Valencia, (1997), publicat en 1999.
"Rapsodia en carn per dins". Premi "Benvingut Oliver" convocat per l'Ajuntament de Catarroja. 1997. Per qüestions de política, este llibre no s'ha publicat al estar escrit en les normes de la RACV. Editat casi una década després per l'Oronella.

La casa vella

Yo tinc una casa vella

al poble on em vaig criar.

Tinc un forcat i una rella

i un lligo i una corbella

que saben de treballar.

És una casa que obliga

a recordar als majors:

Una casa molt antiga

que sap del gra i de l'espiga

i de frets i de calors.

I tinc davant el paisage

d'un poble que mira al cel

portant al cor el mensage

d'una llengua que es fa image

i es més dolça que la mel.

Alli tinc un lloc propici

per reviure la costum.

Tinc el recort i l'indici

d'una vida i un ofici

ple de terra i ple de llum.

I tinc el temps de l'escola

i les llibretes en blanc.

Tinc el colom que revola

i el morter i la caçola

i la tauleta i el banc.

Alli tinc el pas primer

i encara el primer desig.

Tinc la flor del taronger

i el joc montat al carrer

i el trinquet i el set i mig.

I perque la meua infancia

està viva en aquell lloc,

ara que ho veig a distancia,

comprenc la seua importància

i em dic per dins a poc a poc:

Yo tinc una casa vella

que em parla del dia clar.

Tinc el blat i la rosella

i un somi entre cella i cella:

Tornar al poble, ¡tornar! ...

Obres colectives

Ha participat en:

“Ausias des de la Valencia dels 90” (Ajuntament de Catarroja)
“Clams de Vida” (AELLVA-l’Oronella)
“Recitals poetics de primavera” (Ajuntament de Valencia)
“Recitals poetics Edicions VI-IX” (l’Oronella).
Colaborà en el llibre “Miquel Adlert. Homenage” (Lo Rat Penat)
“El pensament valencianiste de Miquel Adlert” (l’Oronella).

Enllaços externs

Lliteralia

@@ Llínea 18: / Llínea 18: @@
 Se li concedí el títul de "Caballer de la Poesia", per l'[[Asociacio "Amigos de la Poesia"]] de [[Valéncia]].
-El [[13 de decembre]] de [[2002]] rebe el [[Premi Nacional de Llliteratura en Llengua Valenciana]], tercera edició, otorgat per l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]].
+El [[13 de decembre]] de [[2002]] rebe el [[Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana]], tercera edició, otorgat per l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]].
 Va ser vicepresident de [[Coalició Valenciana]].
@@ Llínea 35: / Llínea 35: @@
 ==Llibres==
-*"A tres carrers". "Premi Valencia" de Llliteratura de la Diputació Provincial, en [[1963]], Poemes.
+*"A tres carrers". "Premi Valencia" de Lliteratura de la Diputació Provincial, en [[1963]], Poemes.
 *"Sembrarem la veritat". Premi "[[Xavier Casp]]", convocat per l'Ajuntament de [[Carlet]] en [[1975]]
 *"Des de la veu del silenci". Premi "Ciutat de [[Castelló]]" en [[1977]].