Antonio Cortina Farinós

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 15:14 10 ago 2023 per Lluísm (Discussió | contribucions) (→‎Obres)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Retrat de Antonio Cortina, publicat en l'any 1891 en La Ilustración Ibérica

Antonio Cortina Farinós (Almàssera, 16 de febrer de 1841 - † Madrit, 6 de novembre de 1890) fon un pintor i escultor valencià.

A partir dels dèu anys va començar a assistir a l'Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos de Valéncia i va ser descobert per Antonio Març Pardo, professor de dita escola, per la fama que havia adquirit com a aficionat dibuixant en carbó en els carrers i parets de les cases del seu poble per a disgust dels seus veïns, com arreplega el periòdic Les Províncies de l'época. Va visitar als seus pares i va saber que en Almácera era ya famós per les seues aficions al dibuix, i d'això donaven senyals les moltes caricatures que adornaven les parets de les cases i que havien mereixcut les protestes d'algun veí, de que Tonet li pintara ninots en la frontera de la casa o en les blanques parets de la barraca.

Ademés d'Antonio Març, va rebre també el respal del propi director de l'Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos, Juan Dordá. Posteriorment, en l'any 1856, el professor Luis Gonzaga del Valle va solicitar i va obtindre per a ell una pensió de 3.000 reals de l'Ajuntament de Valéncia per als seus estudis superiors, i una atra de la mateixa Acadèmia. Aixina que, Antonio Cortina va cursar estudis en l'Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos des d'aquell mateix any de 1856 fins a 1862.

En l'any 1858, va presentar en l'Exposició Nacional de Belles arts de Madrit un bust en algeps, retrat de Juan Plaça, fent una incursió en l'escultura i mostrant el seu caràcter de creador polifacètic, com demostraria més tarde treballant en el disseny de falles. Ya en l'any 1863 va plantar la del carrer Alt i, en posterioritat, va destacar com un innovador en este camp. En l'any 1880 va instalar una en la plaça del Tossal, que va meréixer una resenya periodística.

Va organisar també i va dissenyar cavalcates i carros, principalment per a la Fira de Juliol de Valéncia. En els seus últims anys va realisar també escultura en fanc i atres obres pictòriques com a decorador, aspecte este últim en el que va ser un autor destacat.

Obres[editar | editar còdic]

Entre les seues principals obres destaquen:

Referències[editar | editar còdic]

  • Luis Morote y Greus, El Mercantil Valenciano 17 de febrero de 1887 y Las pinturas del Ateneo no son de Sorolla, sino de Cortina, artículo publicado en Las Provincias el sábado 29 de noviembre de 2003, p. 59
  • Jdiez Arnal. Antonio Cortina

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Arazo, María Ángeles (2014). “Fantasía en los murales” en Redescubriendo al pintor Antonio Cortina 1841-1890. Catálogo exposición. Valencia: Consorcio de Museos de la Comunitat Valenciana. ISBN 978-84-482-5963-1
  • Gomis, Joan Carles et alii (2003). Antonio Cortina y Farinós, catálogo de exposición, Almássera.
  • Mas Zurita, Elvira (2014). Redescubriendo al pintor Antonio Cortina 1841-1890, Catálogo exposición. Valencia: Consorcio de Museos de la Comunitat Valenciana. ISBN 978-84-482-5963-1
  • Morote Greus, Luis (2014). “Cortina” en Redescubriendo al pintor Antonio Cortina 1841-1890. Catálogo exposición. Valencia: Consorcio de Museos de la Comunitat Valenciana. ISBN 978-84-482-5963-1
  • Pinedo Herrero, Carmen y Mas Zurita, Elvira (2007). El profesor que trajo las gallinas a la Escuela. Antonio Cortina Farinós (1841-1890). Valencia: Institució Alfons el Magnànim. ISBN 978-84-7822-493-7

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons