Diferència entre les revisions de "Antonio Pascual Abad"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Antonio Pascual Abad''' (Alcoy, 17 de novembre de 1809 - Valéncia, 29 de juny de 1882) fon un litògraf i gravador Valencians|vale…»)
 
 
(No es mostren 9 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Antonio Pascual Abad''' ([[Alcoy]], [[17 de novembre]] de [[1809]] - [[Valéncia]], [[29 de juny]] de [[1882]]) fon un litògraf i gravador [[Valencians|valencià]] del [[sigle XIX]].
+
{{Biografia|
 +
| nom = Antonio Pascual Abad
 +
| image =
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Litógraf i gravador.
 +
| data_naix = [[17 de novembre]] de [[1809]] 
 +
| lloc_naix = [[Alcoy]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[29 de juny]] de [[1882]]
 +
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
}}
 +
'''Antonio Pascual Abad''' ([[Alcoy]], [[17 de novembre]] de [[1809]] - [[Valéncia]], [[29 de juny]] de [[1882]]) fon un litógraf i gravador [[Valencians|valencià]] del [[sigle XIX]].
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
Antonio Pascual fon discípul de l'Acadèmia de Sant Carles de Valéncia, a on va estudiar dibuix i gravat. Quan la reina María Cristina va declarar lliure la professió de la litografia, es va traslladar a la seua Alcoy natal, a on va ser el primer espanyol en treballar el boix, el pany blanc i la plancha. En [[1833]] obrí un taller litogràfic en Alcoy. Intentà instalar una fàbrica de paper de fumar, pero va fracassar, per lo que en [[1839]] es va establir en la ciutat de Valéncia. Va realisar les làmines de l'Antic i Nou Testament editats per Vicente Boix en [[1841]], aixina com una edició de Guzmán de Alfarache (1843-1846).
+
Antonio Pascual fon discípul de l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]], a on va estudiar dibuix i gravat. Quan la reina María Cristina va declarar lliure la professió de la litografia, es va traslladar a la seua Alcoy natal, a on va ser el primer espanyol en treballar el boix, el pany blanc i la plancha. En l'any [[1833]] obrí un taller litogràfic en Alcoy. Intentà instalar una fàbrica de paper de fumar, pero va fracassar, per lo que en [[1839]] es va establir en la ciutat de Valéncia en el carrer de Sant Vicent. Contragué matrimoni en Sinforosa Francés.  
  
Fon membre de la Societat Econòmica d'Amics del País. En les exposicions regionals de [[1845]] i [[1851]] fon premiat pels seus alvanços en la litografia i en la fabricació de teles per a palmitos. Va expondre en l'exposició universal de Londres de [[1851]] coneguda com la Gran Exposició. Va presentar un proyecte d'impressió i edició d'un pla de la ciutat de Valéncia, lo que li va valdre ser nomenat litògraf de l'Ajuntament de Valéncia ([[1860]]).
+
Les seues estampes religioses són numeroses. Realisà les làmines de l'Antic i Nou Testament impreses per Manuel Cervera en l'any [[1841]], aixina com una edició de Guzmán de Alfarache (1843-1846). També les de l'àlbum dedicat a la reina María Cristina en [[1884]] per la Joventut Valenciana, entre atres.  
  
Se li considera també un dels millors palmiters valencians. També va ilustrar auques.
+
Fon membre de la Societat Econòmica d'Amics del País. En les exposicions regionals dels anys [[1845]] i [[1851]] fon premiat pels seus alvanços en la litografia i en la fabricació de teles per a [[Palmito|palmitos]]. Va expondre en l'exposició universal de [[Londres]] de [[1851]] coneguda com la Gran Exposició. Va presentar un proyecte d'impressió i edició d'un pla de la ciutat de Valéncia, lo que li va valdre ser nomenat litògraf de l'Ajuntament de Valéncia ([[1860]]).
  
Atres obres seues són La *psiquis (1840) i la Galeria pintoresca (1847). També es coneixen algunes #litografia de sants i vérgens.
+
Se li considera també un dels millors palmiters valencians. També va ilustrar [[Auca|auques]].
 +
 
 +
Atres obres seues són ''La psiquis'' ([[1840]]) i la ''Galeria pintoresca'' ([[1847]]). També es coneixen algunes litografies de sants i vérgens.
  
 
La pintora Isabel Pascual-Abad i Francés​ fon filla seua.
 
La pintora Isabel Pascual-Abad i Francés​ fon filla seua.
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
 +
* ''Grabadores y grabados alicantinos. Siglos XVIII-XIX''. Instituto de Cultura "Juan Gil-Albert". Diputación Provincial de Alicante, 1999. Rvdo. Andrés de Sales Ferri Chulio. 
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
 +
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_Pascual_Abad Antonio Pascual Abad en Wikipedia]
 +
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Litógrafs]]
 +
[[Categoria:Gravadors]]

Última revisió del 16:48 2 ago 2022

Antonio Pascual Abad
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Litógraf i gravador.
Naiximent: 17 de novembre de 1809
Lloc de naiximent: Alcoy, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 29 de juny de 1882
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Antonio Pascual Abad (Alcoy, 17 de novembre de 1809 - † Valéncia, 29 de juny de 1882) fon un litógraf i gravador valencià del sigle XIX.

Biografia[editar | editar còdic]

Antonio Pascual fon discípul de l'Acadèmia de Sant Carles de Valéncia, a on va estudiar dibuix i gravat. Quan la reina María Cristina va declarar lliure la professió de la litografia, es va traslladar a la seua Alcoy natal, a on va ser el primer espanyol en treballar el boix, el pany blanc i la plancha. En l'any 1833 obrí un taller litogràfic en Alcoy. Intentà instalar una fàbrica de paper de fumar, pero va fracassar, per lo que en 1839 es va establir en la ciutat de Valéncia en el carrer de Sant Vicent. Contragué matrimoni en Sinforosa Francés.

Les seues estampes religioses són numeroses. Realisà les làmines de l'Antic i Nou Testament impreses per Manuel Cervera en l'any 1841, aixina com una edició de Guzmán de Alfarache (1843-1846). També les de l'àlbum dedicat a la reina María Cristina en 1884 per la Joventut Valenciana, entre atres.

Fon membre de la Societat Econòmica d'Amics del País. En les exposicions regionals dels anys 1845 i 1851 fon premiat pels seus alvanços en la litografia i en la fabricació de teles per a palmitos. Va expondre en l'exposició universal de Londres de 1851 coneguda com la Gran Exposició. Va presentar un proyecte d'impressió i edició d'un pla de la ciutat de Valéncia, lo que li va valdre ser nomenat litògraf de l'Ajuntament de Valéncia (1860).

Se li considera també un dels millors palmiters valencians. També va ilustrar auques.

Atres obres seues són La psiquis (1840) i la Galeria pintoresca (1847). També es coneixen algunes litografies de sants i vérgens.

La pintora Isabel Pascual-Abad i Francés​ fon filla seua.

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Grabadores y grabados alicantinos. Siglos XVIII-XIX. Instituto de Cultura "Juan Gil-Albert". Diputación Provincial de Alicante, 1999. Rvdo. Andrés de Sales Ferri Chulio.

Enllaços externs[editar | editar còdic]