Diferència entre les revisions de "Anubis"
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{Referències}} | {{Referències}} | ||
| + | |||
| + | * Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9 | ||
| + | * Hornung, Erik (1999). El uno y los múltiples: concepciones egipcias de la divinidad (Julia García Lenberg, trad.). Biblioteca de ciencias bíblicas y orientales 4. Trotta. pp. 262 páginas. ISBN 9788481642421 | ||
| + | * Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9 | ||
| + | |||
| + | ==Bibliografia == | ||
| + | * Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3 | ||
| + | * Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9 | ||
| + | * Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421. | ||
| + | Naydler, Jeremy: El templo del cosmos. Madrid: Siruela, 2003. ISBN 978-84-7844-726-8 | ||
| + | * Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Anubis}} | {{Commonscat|Anubis}} | ||
| + | [[Categoria:Mitologia]] | ||
[[Categoria:Mitologia egípcia]] | [[Categoria:Mitologia egípcia]] | ||
Revisió de 14:30 2 abr 2023
Anubis és un deu de la mitologia egípcia que companyava als morts al Més Allà i presidia les embalsamacions.[1]
Se representava com un gran cánit negre gitat sobre el seu estómec, provablement un chacal o un gos salvage, o com un home en cap de gos. El significat d'Anubis, Inpou en egipci antic, Anub en copte, Ἄνουβις (Anoubis) en grec antic seguix sent fosc: de numeroses explicacions s'han propost, pero pot ser a soles una onomatopeya que expressa el chacal aullant. Provablement, la forma canina del deu fon inspirat pels antics egipcis pel comportament dels canins, sovint carronyers oportunistes passejant per la nit en els cementeris en busca de cadàvers.
Fon venerat en Cinópolis, Licópolis i Menfis, aixina com en els santuaris de moltes necrópolis.
En l'imperi romà, fon assimilat al deu Hermes psicopompo.[2] L'emperador Còmmode complí en el ritual del seu cult i en les seues monedes apareixia Anubis, Isis i Serapis.[2]
Referències
- Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
- Hornung, Erik (1999). El uno y los múltiples: concepciones egipcias de la divinidad (Julia García Lenberg, trad.). Biblioteca de ciencias bíblicas y orientales 4. Trotta. pp. 262 páginas. ISBN 9788481642421
- Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
Bibliografia
- Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
- Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
- Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421.
Naydler, Jeremy: El templo del cosmos. Madrid: Siruela, 2003. ISBN 978-84-7844-726-8
- Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anubis.