Diferència entre les revisions de "Aràbia"
(Text reemplaça - 'Kuvait' a 'Kuwait') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[Archiu:Arabian Peninsula dust SeaWiFS.jpg|thumb|Aràbia vista des de l'espai]] | ||
'''Aràbia''' (en [[àrap]] العربيّة, ''al-'Arabīyah'') és una península del suroest d'[[Àsia]], en la confluència en [[Àfrica]]. És una regió majoritàriament de clima desèrtic. A sovint és coneguda també com la '''península Aràbiga''' . | '''Aràbia''' (en [[àrap]] العربيّة, ''al-'Arabīyah'') és una península del suroest d'[[Àsia]], en la confluència en [[Àfrica]]. És una regió majoritàriament de clima desèrtic. A sovint és coneguda també com la '''península Aràbiga''' . | ||
| − | + | El litoral de la península està banyat a l'oest pee la [[mar Roja]] i el [[golf d'Aqaba]], al sur per la [[mar d'Aràbia]] i a l'est pel [[golf d'Oman]] i el [[golf Pèrsic]]. Al nort, llimita en [[Israel]], [[Jordània]], [[Irac]] i [[Kuwait]]. Políticament, la península Aràbiga està dividida en els següents estats (de major a menor extensió): | |
| − | El litoral de la península està banyat a l'oest pee la [[mar Roja]] i el [[golf d'Aqaba]], al sur per la [[mar d'Aràbia]] i a l'est pel [[golf d'Oman]] i el [[golf Pèrsic]]. Al nort, llimita en [[Israel]], [[Jordània]], [[Irac]] i [[ | ||
* [[Aràbia Saudita]] | * [[Aràbia Saudita]] | ||
* [[Yemen]] | * [[Yemen]] | ||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
* [[Emirats Àraps Units]] (EAU) | * [[Emirats Àraps Units]] (EAU) | ||
* [[Catar]] | * [[Catar]] | ||
| − | * [[ | + | * [[Barein]] |
| − | Aràbia Saudita (regne governat per la dinastia [[wahhabita]] dels [[Al Saüd]]) ocupa la major part de la península, que té una extensió total de tres millons de quilómetros quadrats. La majoria de la població, d'uns cinquanta millons de persones, viu en Aràbia Saudita i Yemen. El subsol d'Aràbia conté grans cantitats de [[petròleu]]. En la península s'hi troben [[la Meca]] i [[Medina]], les ciutats santes de l'[[Islam]], les dos en Aràbia Saudita, per lo que el país té una gran ascendència sobre els seus veïns. Els EAU i | + | Aràbia Saudita (regne governat per la dinastia [[wahhabita]] dels [[Al Saüd]]) ocupa la major part de la península, que té una extensió total de tres millons de quilómetros quadrats. La majoria de la població, d'uns cinquanta millons de persones, viu en Aràbia Saudita i Yemen. El subsol d'Aràbia conté grans cantitats de [[petròleu]]. En la península s'hi troben [[la Meca]] i [[Medina]], les ciutats santes de l'[[Islam]], les dos en Aràbia Saudita, per lo que el país té una gran ascendència sobre els seus veïns. Els EAU i Catar són la seu de les principals cadenes de televisió del món àrap, com ara [[Al-Jazeera|Al-Jazira]]. |
El terme "[[Pròxim Orient]]" de vegades s'aplica a soles a la península Aràbiga, si be normalment es referix a una regió molt més extensa; "Aràbia", en canvi, a sovint és usat per referir-se a soles a Aràbia Saudita. En atres temps el terme "Aràbia" abastava tot lo que hui coneixem com el [[món àrap]], des de [[Marroc]] a l'oest fins a Oman a l'est. | El terme "[[Pròxim Orient]]" de vegades s'aplica a soles a la península Aràbiga, si be normalment es referix a una regió molt més extensa; "Aràbia", en canvi, a sovint és usat per referir-se a soles a Aràbia Saudita. En atres temps el terme "Aràbia" abastava tot lo que hui coneixem com el [[món àrap]], des de [[Marroc]] a l'oest fins a Oman a l'est. | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
[[Archiu:Pieter van der Aa - The Coast of Arabia the Red Sea, and Persian Sea of Bassora Past the Straits of Hormuz.tif|thumbnail|Un mapa de la Península Aràbiga des de l'any [[1707]]]] | [[Archiu:Pieter van der Aa - The Coast of Arabia the Red Sea, and Persian Sea of Bassora Past the Straits of Hormuz.tif|thumbnail|Un mapa de la Península Aràbiga des de l'any [[1707]]]] | ||
Aràbia és el país dels [[àraps]]. Els ''[[aribi]]'' són coneguts des del segon milenari aC. Els primers sobirans d'Aràbia s'esmenen al [[sigle VIII a. C.]], pero a soles devien governar confederacions tribals, ya que la regió fon habitada tradicionalment per pobles nómades; l'escasset d'[[aigua]] i l'aridea del sol en fan un terreny inhòspit per a l'agricultura. Aixina, en els inicis trobem la reina Zabida i la reina Samsi. Cap a començament del [[sigle VII a. C.]] apareixen les reines Yati, Te'elhunu; Hazael i Iskallatu (estes dos varen governar conjuntament), i Hazael i Tabia (també governaren conjuntament). A mijan sigle Yata (nomenat Uaate, Watig, Yauta o Yautag, és dir "espavilat") governava en la reina Adiya. Els tres soberans són Abiiati, Uaate II (que disputa el poder a l'anterior) i el fill d'este darrer, Ben Uaate. | Aràbia és el país dels [[àraps]]. Els ''[[aribi]]'' són coneguts des del segon milenari aC. Els primers sobirans d'Aràbia s'esmenen al [[sigle VIII a. C.]], pero a soles devien governar confederacions tribals, ya que la regió fon habitada tradicionalment per pobles nómades; l'escasset d'[[aigua]] i l'aridea del sol en fan un terreny inhòspit per a l'agricultura. Aixina, en els inicis trobem la reina Zabida i la reina Samsi. Cap a començament del [[sigle VII a. C.]] apareixen les reines Yati, Te'elhunu; Hazael i Iskallatu (estes dos varen governar conjuntament), i Hazael i Tabia (també governaren conjuntament). A mijan sigle Yata (nomenat Uaate, Watig, Yauta o Yautag, és dir "espavilat") governava en la reina Adiya. Els tres soberans són Abiiati, Uaate II (que disputa el poder a l'anterior) i el fill d'este darrer, Ben Uaate. | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Arabian Peninsula}} | ||
| + | {{DGLV|Àrap}} | ||
[[Categoria:Àsia]] | [[Categoria:Àsia]] | ||
[[Categoria:Penínsules d'Àsia]] | [[Categoria:Penínsules d'Àsia]] | ||
[[Categoria:Regions històriques]] | [[Categoria:Regions històriques]] | ||
Última revisió del 16:02 19 oct 2022
Aràbia (en àrap العربيّة, al-'Arabīyah) és una península del suroest d'Àsia, en la confluència en Àfrica. És una regió majoritàriament de clima desèrtic. A sovint és coneguda també com la península Aràbiga .
El litoral de la península està banyat a l'oest pee la mar Roja i el golf d'Aqaba, al sur per la mar d'Aràbia i a l'est pel golf d'Oman i el golf Pèrsic. Al nort, llimita en Israel, Jordània, Irac i Kuwait. Políticament, la península Aràbiga està dividida en els següents estats (de major a menor extensió):
Aràbia Saudita (regne governat per la dinastia wahhabita dels Al Saüd) ocupa la major part de la península, que té una extensió total de tres millons de quilómetros quadrats. La majoria de la població, d'uns cinquanta millons de persones, viu en Aràbia Saudita i Yemen. El subsol d'Aràbia conté grans cantitats de petròleu. En la península s'hi troben la Meca i Medina, les ciutats santes de l'Islam, les dos en Aràbia Saudita, per lo que el país té una gran ascendència sobre els seus veïns. Els EAU i Catar són la seu de les principals cadenes de televisió del món àrap, com ara Al-Jazira.
El terme "Pròxim Orient" de vegades s'aplica a soles a la península Aràbiga, si be normalment es referix a una regió molt més extensa; "Aràbia", en canvi, a sovint és usat per referir-se a soles a Aràbia Saudita. En atres temps el terme "Aràbia" abastava tot lo que hui coneixem com el món àrap, des de Marroc a l'oest fins a Oman a l'est.
HistòriaEditar
- Artícul principal → Historia d'Aràbia.
Aràbia és el país dels àraps. Els aribi són coneguts des del segon milenari aC. Els primers sobirans d'Aràbia s'esmenen al sigle VIII a. C., pero a soles devien governar confederacions tribals, ya que la regió fon habitada tradicionalment per pobles nómades; l'escasset d'aigua i l'aridea del sol en fan un terreny inhòspit per a l'agricultura. Aixina, en els inicis trobem la reina Zabida i la reina Samsi. Cap a començament del sigle VII a. C. apareixen les reines Yati, Te'elhunu; Hazael i Iskallatu (estes dos varen governar conjuntament), i Hazael i Tabia (també governaren conjuntament). A mijan sigle Yata (nomenat Uaate, Watig, Yauta o Yautag, és dir "espavilat") governava en la reina Adiya. Els tres soberans són Abiiati, Uaate II (que disputa el poder a l'anterior) i el fill d'este darrer, Ben Uaate.
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Aràbia.
«Àrap». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).