Diferència entre les revisions de "Archiu de la Corona d'Aragó"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | L''''Archiu General de la Corona d’Aragó''' fon durant segles l’archiu de la cancelleria del [[rei d’Aragó]] i pertanyia exclusivament al sobirà de la [[Corona d’Aragó|Corona]].<ref name="ACÍ" /> Fon custodiat fins a [[1770]] en el [[Palau Real de Barcelona]].<ref name="ACÍ">{{cita web | títul = Archiu de la Corona d’Aragó | editorial = [[Archiu de la Corona d’Aragó]] | fechaacceso = 16-1-2010 | url = http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/Presentacion/Historia.html }}</ref> La Cancelleria del Rei d’Aragó no discernia territorialment l’archiu, sino que ho fea en funció del titular que ho otorgava, atribuible exclusivament al rei d’Aragó.<ref name=Arxiu>[http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=1209 «Archiu de la Corona d’Aragó»], ''Gran Enciclopèdia Aragonesa'' (en llínea).</ref> Serà en el segle XV quan les [[Generalitat|Diputacions del General]] dels estats privatius de la Corona escomencen a generar els seus propis archius territorials. Aixina, els documents no tenien | + | L''''Archiu General de la Corona d’Aragó''' fon durant segles l’archiu de la cancelleria del [[rei d’Aragó]] i pertanyia exclusivament al sobirà de la [[Corona d’Aragó|Corona]].<ref name="ACÍ" /> Fon custodiat fins a [[1770]] en el [[Palau Real de Barcelona]].<ref name="ACÍ">{{cita web | títul = Archiu de la Corona d’Aragó | editorial = [[Archiu de la Corona d’Aragó]] | fechaacceso = 16-1-2010 | url = http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/Presentacion/Historia.html }}</ref> La Cancelleria del Rei d’Aragó no discernia territorialment l’archiu, sino que ho fea en funció del titular que ho otorgava, atribuible exclusivament al rei d’Aragó.<ref name=Arxiu>[http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=1209 «Archiu de la Corona d’Aragó»], ''Gran Enciclopèdia Aragonesa'' (en llínea).</ref> Serà en el segle XV quan les [[Generalitat|Diputacions del General]] dels estats privatius de la Corona escomencen a generar els seus propis archius territorials. Aixina, els documents no tenien assent en còdexs diferents per als distints territoris patrimonials del rei, sino que s’ordenaven en un mateix còdex en funció de la seua cronologia.<ref name=Archiu /> |
== Evolució històrica == | == Evolució històrica == | ||
| − | El primer testimoni de l’existència d’un archiu de la cancelleria del rei d’Aragó data de [[1180]], en que es documenta un archiu real localisat en el [[Monasteri de Sijena]], que en [[1308]] fon traslladat a l’archiu real del [[Monasteri de Sant Joan de Jerusalem]] de Barcelona, junt en variada documentació real procedent dels Templers de Saragossa i Barcelona i del seu Palau Real.<ref name= | + | El primer testimoni de l’existència d’un archiu de la cancelleria del rei d’Aragó data de [[1180]], en que es documenta un archiu real localisat en el [[Monasteri de Sijena]], que en [[1308]] fon traslladat a l’archiu real del [[Monasteri de Sant Joan de Jerusalem]] de Barcelona, junt en variada documentació real procedent dels Templers de Saragossa i Barcelona i del seu Palau Real.<ref name=Archiu /> |
| − | A partir d’esta data, l’Archiu del Patrimoni Real de la Corona d’Aragó «és el resultat de l’evolució de l’Archiu Real de Barcelona, creat per [[Jaume II d’Aragó|Jaume II el Just]] [...], que fon l’archiu únic i central de la Corona des de [[1318]]».<ref name="CERVANTES">{{cita web | títul = Archiu de la Corona d’Aragó | editorial = [[Institut Cervantes|Centre Virtual Cervantes]] | fechaacceso = 16-1-2010 | url = http://cvc.cervantes.es/obref/arnac/aragon/ }}</ref> Posteriorment se van anar creant, ademés, archius privatius dels distints regnes. Va haver un intent inicial quan les Corts aragoneses van crear l'[[Archiu del Regne d’Aragó]] en [[1348]], que no va escomençar a funcionar fins després de la seua recreació en les [[Corts de Calatayud de 1461]].<ref name="CERVANTES" /> En el [[Regne de Valéncia]] es fundà l'[[Archiu Real de Valéncia|Archiu Real]] d’este regne en [[1419]].<ref name="CERVANTES" /> «La monarquia borbònica li va donar una nova planta (1738) i un puntual reglament intern (1754), i en ells el nom nou d’Archiu de la Corona d’Aragó».<ref name=" | + | A partir d’esta data, l’Archiu del Patrimoni Real de la Corona d’Aragó «és el resultat de l’evolució de l’Archiu Real de Barcelona, creat per [[Jaume II d’Aragó|Jaume II el Just]] [...], que fon l’archiu únic i central de la Corona des de [[1318]]».<ref name="CERVANTES">{{cita web | títul = Archiu de la Corona d’Aragó | editorial = [[Institut Cervantes|Centre Virtual Cervantes]] | fechaacceso = 16-1-2010 | url = http://cvc.cervantes.es/obref/arnac/aragon/ }}</ref> Posteriorment se van anar creant, ademés, archius privatius dels distints regnes. Va haver un intent inicial quan les Corts aragoneses van crear l'[[Archiu del Regne d’Aragó]] en [[1348]], que no va escomençar a funcionar fins després de la seua recreació en les [[Corts de Calatayud de 1461]].<ref name="CERVANTES" /> En el [[Regne de Valéncia]] es fundà l'[[Archiu Real de Valéncia|Archiu Real]] d’este regne en [[1419]].<ref name="CERVANTES" /> «La monarquia borbònica li va donar una nova planta (1738) i un puntual reglament intern (1754), i en ells el nom nou d’Archiu de la Corona d’Aragó».<ref name="ACA" /> Des del [[segle XIX]] a l'Archiu de la Corona d’Aragó se li afegiren atres fondos històrics, constituint hui en dia el depòsit documental de la antiga [[Cancelleria Real]] dels monarques de la [[Corona d'Aragó]]. |
| − | XV es | + | A partir del [[sigle XV]] es crearen també archius dels regnes privatius en les cancelleries de València i Saragossa, pero la història ha fet que estos hagen desaparegut (incendis, incúria, etc.) i només el de Barcelona s’haja mantingut. Pel fet de contindre les series completes de la cancelleria real té, a més de la documentació pròpia dels [[Comtes de Barcelona]] i relativa al [[Principat de Catalunya]], molts documents relatius al conjunt de la Corona, que en la desaparició dels atres archius, han quedat com a únics originals. Després de décades d’oblit, l'archiver cap [[Pròsper de Bofarull]] (1814-1849) va dur a terme una gran tasca de reorganisació de l'Archiu General de la Corona d’Aragó. |
== Titularitat == | == Titularitat == | ||
| − | L'Archiu de la Corona d’Aragó té com titular al [[Ministeri d’Educació i Cultura]] del [[Govern d’Espanya]] i està considerat com un dels archius generals (junt en el de [[Archiu General d’Índies|Índies]] i el de [[Archiu General de Simancas|Simancas]]), encara que es va acordar que les comunitats autònomes actuals que hui són | + | L'Archiu de la Corona d’Aragó té com titular al [[Ministeri d’Educació i Cultura]] del [[Govern d’Espanya]] i està considerat com un dels archius generals (junt en el de [[Archiu General d’Índies|Índies]] i el de [[Archiu General de Simancas|Simancas]]), encara que es va acordar que les comunitats autònomes actuals que hui són hereues del Patrimoni del Rei d’Aragó participen en la seua gestió.<ref name=Archiu /> El 20 de giner de 2007 es va firmar la creació del [[Patronat de l'Archiu de la Corona d’Aragó]], en el [[Palau del Lloctinent]] de [[Barcelona]], pels presidents de [[Catalunya]], [[José Montilla]], [[Aragó]], [[Marcelino Esglésies]], [[Comunitat Valenciana]], [[Francisco Camps]] i [[Balears]], [[Jaume Mates]], així com la ministra de Cultura, [[Carmen Calvo]]. |
== Emplaçament == | == Emplaçament == | ||
| − | Des de [[1318]] fins a [[1993]] va estar situat en el [[Palau del Lloctinent]] (Palau del Virrei) del [[Palau | + | Des de [[1318]] fins a [[1993]] va estar situat en el [[Palau del Lloctinent]] (Palau del Virrei) del [[Palau Real Major de Barcelona]]. En [[1993]] es va edificar una nova seu situada en el Carrer dels Almogàvers de Barcelona i des de llavors compartix les dos seus: l'històrica del Palau es manté com a espai per a actes protocolaris, exposicions i cursos, mentres que la nova servix com a espai d’investigació i custòdia. |
== Seccions == | == Seccions == | ||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
* [[Consell d’Aragó]], creat en [[1494]]; | * [[Consell d’Aragó]], creat en [[1494]]; | ||
* [[Real Audiència de Catalunya]], des del segle XVIII; | * [[Real Audiència de Catalunya]], des del segle XVIII; | ||
| − | * [[Diputació de les Corts de Catalunya]] ([[Generalitat de Catalunya]]), iniciat en el segle XIV i incorporat a | + | * [[Diputació de les Corts de Catalunya]] ([[Generalitat de Catalunya]]), iniciat en el segle XIV i incorporat a l'Archiu després de la supressió de l’entitat en [[1714]]; la restauració de l’entitat durant el segle XX ha portat a un contenciós sobre la titularitat d’esta documentació històrica) |
* Órdens religioses i militars: [[clero secular]] i [[clero regular|regular]], procedent d’institucions suprimides (fonamentalment a causa de la [[desamortisació]] de 1835), com el [[Monasteri de Ripoll]] o el [[Monasteri de Sant Cugat del Vallès]]. | * Órdens religioses i militars: [[clero secular]] i [[clero regular|regular]], procedent d’institucions suprimides (fonamentalment a causa de la [[desamortisació]] de 1835), com el [[Monasteri de Ripoll]] o el [[Monasteri de Sant Cugat del Vallès]]. | ||
* Facenda | * Facenda | ||
Revisió de 20:15 26 maig 2010
L'Archiu General de la Corona d’Aragó fon durant segles l’archiu de la cancelleria del rei d’Aragó i pertanyia exclusivament al sobirà de la Corona.[1] Fon custodiat fins a 1770 en el Palau Real de Barcelona.[1] La Cancelleria del Rei d’Aragó no discernia territorialment l’archiu, sino que ho fea en funció del titular que ho otorgava, atribuible exclusivament al rei d’Aragó.[2] Serà en el segle XV quan les Diputacions del General dels estats privatius de la Corona escomencen a generar els seus propis archius territorials. Aixina, els documents no tenien assent en còdexs diferents per als distints territoris patrimonials del rei, sino que s’ordenaven en un mateix còdex en funció de la seua cronologia.[3]
Evolució històrica
El primer testimoni de l’existència d’un archiu de la cancelleria del rei d’Aragó data de 1180, en que es documenta un archiu real localisat en el Monasteri de Sijena, que en 1308 fon traslladat a l’archiu real del Monasteri de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona, junt en variada documentació real procedent dels Templers de Saragossa i Barcelona i del seu Palau Real.[3]
A partir d’esta data, l’Archiu del Patrimoni Real de la Corona d’Aragó «és el resultat de l’evolució de l’Archiu Real de Barcelona, creat per Jaume II el Just [...], que fon l’archiu únic i central de la Corona des de 1318».[4] Posteriorment se van anar creant, ademés, archius privatius dels distints regnes. Va haver un intent inicial quan les Corts aragoneses van crear l'Archiu del Regne d’Aragó en 1348, que no va escomençar a funcionar fins després de la seua recreació en les Corts de Calatayud de 1461.[4] En el Regne de Valéncia es fundà l'Archiu Real d’este regne en 1419.[4] «La monarquia borbònica li va donar una nova planta (1738) i un puntual reglament intern (1754), i en ells el nom nou d’Archiu de la Corona d’Aragó».[5] Des del segle XIX a l'Archiu de la Corona d’Aragó se li afegiren atres fondos històrics, constituint hui en dia el depòsit documental de la antiga Cancelleria Real dels monarques de la Corona d'Aragó.
A partir del sigle XV es crearen també archius dels regnes privatius en les cancelleries de València i Saragossa, pero la història ha fet que estos hagen desaparegut (incendis, incúria, etc.) i només el de Barcelona s’haja mantingut. Pel fet de contindre les series completes de la cancelleria real té, a més de la documentació pròpia dels Comtes de Barcelona i relativa al Principat de Catalunya, molts documents relatius al conjunt de la Corona, que en la desaparició dels atres archius, han quedat com a únics originals. Després de décades d’oblit, l'archiver cap Pròsper de Bofarull (1814-1849) va dur a terme una gran tasca de reorganisació de l'Archiu General de la Corona d’Aragó.
Titularitat
L'Archiu de la Corona d’Aragó té com titular al Ministeri d’Educació i Cultura del Govern d’Espanya i està considerat com un dels archius generals (junt en el de Índies i el de Simancas), encara que es va acordar que les comunitats autònomes actuals que hui són hereues del Patrimoni del Rei d’Aragó participen en la seua gestió.[3] El 20 de giner de 2007 es va firmar la creació del Patronat de l'Archiu de la Corona d’Aragó, en el Palau del Lloctinent de Barcelona, pels presidents de Catalunya, José Montilla, Aragó, Marcelino Esglésies, Comunitat Valenciana, Francisco Camps i Balears, Jaume Mates, així com la ministra de Cultura, Carmen Calvo.
Emplaçament
Des de 1318 fins a 1993 va estar situat en el Palau del Lloctinent (Palau del Virrei) del Palau Real Major de Barcelona. En 1993 es va edificar una nova seu situada en el Carrer dels Almogàvers de Barcelona i des de llavors compartix les dos seus: l'històrica del Palau es manté com a espai per a actes protocolaris, exposicions i cursos, mentres que la nova servix com a espai d’investigació i custòdia.
Seccions
L'archiu conté les seccions separades següents:
- Real Cancelleria (antic Archiu Real de Barcelona, en les series més extenses i valioses i a on estan, pròpiament, els documents que poden resultar d’interés per als atres territoris de l’antiga Corona);
- Consell d’Aragó, creat en 1494;
- Real Audiència de Catalunya, des del segle XVIII;
- Diputació de les Corts de Catalunya (Generalitat de Catalunya), iniciat en el segle XIV i incorporat a l'Archiu després de la supressió de l’entitat en 1714; la restauració de l’entitat durant el segle XX ha portat a un contenciós sobre la titularitat d’esta documentació històrica)
- Órdens religioses i militars: clero secular i regular, procedent d’institucions suprimides (fonamentalment a causa de la desamortisació de 1835), com el Monasteri de Ripoll o el Monasteri de Sant Cugat del Vallès.
- Facenda
- Archius notarials
- Atres
El document més antic és de l’any 844. L'incorporació a l’antic archiu real de numerosos fondos d’atres procedències, especialment després de 1939, han convertit a l'Archiu General de la Corona d’Aragó en un depòsit general de documentació antiga. En els últims anys, la transferència per compra o donació de nous fondos migevals o contemporàneus ha convertit els 3.000 m llineals de documentació contabilisats en 1961 en 15.000.
Referencies
- ↑ 1,0 1,1 . Archiu de la Corona d’Aragó. Consultat el 16-1-2010.
- ↑ «Archiu de la Corona d’Aragó», Gran Enciclopèdia Aragonesa (en llínea).
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaArchiu - ↑ 4,0 4,1 4,2 . Centre Virtual Cervantes. Consultat el 16-1-2010.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaACA