Diferència entre les revisions de "Armela"
m |
|||
| (No es mostren 42 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Mandorle sgusciate.jpg|300px|thumbnail|Armeles]] | [[Archiu:Mandorle sgusciate.jpg|300px|thumbnail|Armeles]] | ||
| − | L''''armela''',<ref> | + | L''''armela''',<ref>{{DGLV|Armela}}</ref> és el fruit de l'[[armeler]] (''Prunus dulcis''), encara que també es denomina «armela», per extensió, a la llavor de qualsevol fruit [[drupaci]], per eixemple, l'«armela» del [[préssec]]. Posseeix una película de color canella que l'envolta, ademés d'una corfa exterior que no és comestible i que representa un pes important del fruit, de forma que la part comestible es reduïx a un 40%.<ref name ="usda"/> |
| − | El terme ''armela '' procedix d'una arabisació de '' màndorla '' i esta de la paraula llatina ''amyndăla'', que per la seua part és una variació d'''amygdăla''.<ref | + | El terme ''armela '' procedix d'una arabisació de '' màndorla '' i esta de la paraula llatina ''amyndăla'', que per la seua part és una variació d'''amygdăla''. Dialectalment també se li diu amela<ref>{{DGLV|Amela}}</ref>, almela<ref>{{DGLV|Almela}}</ref> o almel-la,<ref>{{DGLV|Almel-la}}</ref><ref>Esta última forma, almel-la, era la forma recomanada per Lluís Fullana, qui l'escrivia "almella".</ref> |
== Varietats == | == Varietats == | ||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
== Sifres de producció == | == Sifres de producció == | ||
| − | + | En l'any [[2011]], la producció d'armeles fon d'1.942.242 tonellades, situant a [[Espanya]] com a la segona productora mundial, darrere dels [[Estats Units]], que controla la mitat de la producció del planeta. Els deu primers productors d'armela de l'any [[2011]] foren:<ref Name=fao>{{ref-web|títol=FAOSTAT|url=http://faostat.fao.org/site/567/DesktopDefault.aspx?PageID=567#ancor|consulta= 2 de setembre de 2013|autor = Organisació de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació}}</ref> La producció en [[Espanya]] es concentra en les comunitats del litoral jmediterràneu: [[Comunitat Valenciana]], [[Illes Balears|Balears]] ([[Mallorca]]), [[Regió de Múrcia]], [[Catalunya]], [[Andalusia]] i [[Aragó]]. La producció total de l'any [[2009]] fon de 282.100 tonellades.<ref Name=fao/> | |
:{|Class = "wikitable sortable" | :{|Class = "wikitable sortable" | ||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
! País !! Producció (Ohms) !! Percentage del total | ! País !! Producció (Ohms) !! Percentage del total | ||
|- | |- | ||
| − | |{{ | + | |{{flagicon|United States}} [[Estats Units]]||{{formatnum: 731.236}}||37,64% |
|- | |- | ||
| − | |{{ | + | |{{Flagicon|Spain}} [[Espanya]]||{{formatnum: 211.717}}||10,94% |
|- | |- | ||
| − | |{{ | + | |{{flagicon|Iran}} [[Iran]]||{{formatnum: 167.609}}||8,62% |
|- | |- | ||
| − | |{{ | + | |{{flagicon|Syria}} [[Síria]]||{{formatnum: 130.296}}||6,71% |
|- | |- | ||
| − | |{{ | + | |{{flagicon|Italy}} [[Itàlia]]||{{formatnum: 104.790}}||5,39% |
|- | |- | ||
| − | | | + | |[[Image:Flag_of_Morocco.svg|20px]] [[Marroc]]||{{formatnum: 96.231}}||4,95% |
|- | |- | ||
| − | |{{ | + | |{{flagicon|Turkey}} [[Turquia]]||{{formatnum: 69.838}}||3,59% |
|- | |- | ||
| − | |{{ | + | |{{flagicon|Tunisia}} [[Tunísia]]||{{formatnum: 61.000}}||3,14% |
|- | |- | ||
| − | | | + | |[[Image:Flag_of_Afghanistan.svg|20px]] [[Afganistan]]||{{formatnum: 60.611}}||3,12% |
|- | |- | ||
| − | |{{ | + | |{{flagicon|China}} [[China]]||{{formatnum: 42.000}}||2,16% |
|- | |- | ||
|} | |} | ||
| Llínea 52: | Llínea 52: | ||
* [[Fruit sec]] | * [[Fruit sec]] | ||
| − | == | + | == Referències i referències == |
<references/> | <references/> | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Almonds}} | {{Commonscat|Almonds}} | ||
| + | {{Wikispecies|Prunus amygdalus}} | ||
[[Categoria:Fruts secs]] | [[Categoria:Fruts secs]] | ||
Última revisió del 01:33 20 ago 2023
L'armela,[1] és el fruit de l'armeler (Prunus dulcis), encara que també es denomina «armela», per extensió, a la llavor de qualsevol fruit drupaci, per eixemple, l'«armela» del préssec. Posseeix una película de color canella que l'envolta, ademés d'una corfa exterior que no és comestible i que representa un pes important del fruit, de forma que la part comestible es reduïx a un 40%.[2]
El terme armela procedix d'una arabisació de màndorla i esta de la paraula llatina amyndăla, que per la seua part és una variació d'amygdăla. Dialectalment també se li diu amela[3], almela[4] o almel-la,[5][6]
Varietats[editar | editar còdic]
- La Marcona és la varietat més coneguda. Es tracta d'una armela redona i grossa, dolça i en poc de percentage d'amargor. És una de les més utilisades, la més cara i la més demandada per l'indústria rebostera i torronera. Una volta extreta la closca, es torra fins que adquirix el to desijat per a l'elaboració de torrons durs o tous. Servix de base per a les Indicacions Geogràfiques Protegides Torró de Xixona i Torró d'Alacant. Aixina, en tindre en la seua composició menys oli, s'acostuma a utilisar-se per a la producció d'armeles fregides.
També reben atres denominacions:
- L'armela mollar, a la qual posseeix una pela tova fàcil de trencar.
- L'armela amarga, que és verinosa perqué conté amigdalina, un glucòsit cianogenètic qué, en mastegar-la, entra en contacte en la saliva i es llibera l'àcit cianhídric. L'amigdalina es troba en una proporció d'1 mg per armela, i una cantitat de 100 g d'armeles amargues resulta letal per a un adult. L'amigdalina es troba en menor proporció en els armelons d'armela i en les llavors de totes les espècies del gènero prunus.
Ús alimentari[editar | editar còdic]
Cada 100 g d'armela comuna aporten un valor energètic de 2.408 kJ o 575 kcal, ademés de les respectives dosis de vitamines B1 o tiamina (0,211 mg), B2 o riboflavina (1,014 mg), B3 o niacina (3,385 mg), B5 o àcit pantotènic (0,469 mg), B6 (0,143 mg), B9 o folat (50 mg) i una important cantitat de vitamina E (26,22 mg).[2] També és important l'aportació de minerals essencials com el zinc, ferro, calci, magnesi, fòsfor i potassi.
En la cuina valenciana l'armela, aixina com atres fruits secs mediterranis, és molt utilisada com a ingredient en l'elaboració de postres tradicionals: com els torrons de Xixona, els massapans, els pastissos, etc. Ademés també se'n fan gelats i dolços. De manera líquida pot ser consumida en forma d'orchata d'armela. Naturalment, també es mengen simplement soles com a aperitiu sec.
Atres usos[editar | editar còdic]
L'oli d'este fruit és utilisat com emolient, i l'essència d'armeles amargues, en perfumeria, pel seu aroma. També té atres usos l'armelló, que és el fruit tendre i immadur.
Sifres de producció[editar | editar còdic]
En l'any 2011, la producció d'armeles fon d'1.942.242 tonellades, situant a Espanya com a la segona productora mundial, darrere dels Estats Units, que controla la mitat de la producció del planeta. Els deu primers productors d'armela de l'any 2011 foren:[7] La producció en Espanya es concentra en les comunitats del litoral jmediterràneu: Comunitat Valenciana, Balears (Mallorca), Regió de Múrcia, Catalunya, Andalusia i Aragó. La producció total de l'any 2009 fon de 282.100 tonellades.[7]
País Producció (Ohms) Percentage del total 
Estats Units731,236 37,64% 
Espanya211,717 10,94% 
Iran167,609 8,62% 
Síria130,296 6,71% 
Itàlia104,790 5,39% 
Marroc96,231 4,95% 
Turquia69,838 3,59% 
Tunísia61,000 3,14% 
Afganistan60,611 3,12% 
China42,000 2,16%
.png){kind=small}
.svg){kind=small}
Vore també[editar | editar còdic]
Referències i referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Armela.
Wikispecies té un artícul sobre Armela.