Diferència entre les revisions de "Balansiya"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
(Text reemplaça - 'Tanmateix' a 'Ausades')
 
(No es mostren 30 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
  
'''Balànsiya''' fou el nom en què fon coneguda l'actual ciutat de [[Valéncia]] en l'època àrap. La [[ciutat de València]], igual que la majoria de la [[Península Ibèrica]], passà a ser part d'[[Al-Àndalus]] entre l'any [[711]] i el [[716]]. En el cas de Valéncia, este domini musulmà s'estendria fins al [[1238]], any en que [[Jaume I]] conquerí la ciutat.
+
'''Balànsiya''' fon el nom en qué fon coneguda l'actual ciutat de [[Valéncia]] en l'época àrap. La [[ciutat de Valéncia]], igual que la majoria de la [[Península Ibèrica]], passà a ser part d'[[Al-Àndalus]] entre l'any [[711]] i el [[716]]. En el cas de Valéncia, este domini musulmà s'estendria fins a l'any [[1238]], any en que [[Jaume I]] conquerí la ciutat.
  
 
== Valéncia durant l'[[Emirat de Còrdova|emirat]] i el [[califat de Còrdova]] ==
 
== Valéncia durant l'[[Emirat de Còrdova|emirat]] i el [[califat de Còrdova]] ==
Molt poc és sabut sobre la València musulmana. En arribar, els musulmans rebatejaren la tardoromana i [[visigòtic|visigoda]] [[València romana|Valentia]] com Balànsiya, però el nom amb què fou més coneguda durant els foscs segles VIII, IX i Xl fou el de ''Madínat at-Turab'', que vol dir 'ciutat del fang' o 'ciutat de la pols', per l'estat d'abandó en què es trobava.
+
Molt poc és sabut sobre la Valéncia musulmana. En arribar, els musulmans rebatejaren la tardoromana i [[visigòtic|visigoda]] [[Valéncia romana|Valentia]] com Balànsiya, pero el nom en que fon més coneguda durant els foscs [[sigle VIII|sigles VIII]], [[sigle IX|IX]] i [[sigle XI|XI]] fon el de ''Madínat at-Turab'', que vol dir 'ciutat del fanc' o 'ciutat de la pols', per l'estat d'abandó en qué es trobava.
  
Una de les poques referències que tenim de l'emirat de [[Còrdova]] ens parla de la destrucció de la ciutat per [[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil|Abd-ar-Rahman I]] —primer [[emir]] de [[Còrdova]]—, però probablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'[[Abd-Al·lah al-Balansí]], fill d'aquell, el qual va exercir una espècie de govern autònom sobre l'àrea valenciana, i va ordenar construir als afores de la ciutat un luxós palau, la [[Russafa]], que vol dir 'jardí', i que dóna origen al barri del mateix nom, del qual de moment no s'ha trobat cap resta. Més enllà dels fets polítics, la qüestió veritablement transcendent és l'entrada de la ciutat dins l'òrbita de l'[[Islam]], que en poc de temps va canviar la [[llengua]], la [[religió]] i els costums dels seus habitants.
+
Una de les poques referències que tenim de l'emirat de [[Córdova]] nos parla de la destrucció de la ciutat per [[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil|Abd-ar-Rahman I]] —primer [[emir]] de [[Córdova]]—, pero provablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'[[Abd-Al·lah al-Balansí]], fill d'aquell, el qual va eixercir una espècie de govern autònom sobre l'àrea valenciana, i va ordenar construir a les afores de la ciutat un luxós palau, la [[Russafa]], que vol dir 'jardí', i que dona orige al barri del mateix nom, del qual de moment no s'ha trobat cap rest. Més allà dels fets polítics, la qüestió verdaderament transcendent és l'entrada de la ciutat dins l'òrbita de l'[[Islam]], que en poc de temps va canviar la [[llengua]], la [[religió]] i les costums dels seus habitants.
  
A l'època califal, Balànsiya va iniciar el camí de la recuperació urbana per mitjà de la construcció d'un primer perímetre d'horta a l'actual barri del [[el Carme (barri de València)|Carme]] i la remodelació de l'antiga àrea episcopal visigoda ––a l'entorn de la catedral–– per convertir-lo en un soc vinculat a la residència del governador.
+
En l'época califal, Balànsiya va iniciar el camí de la recuperació urbana per mig de la construcció d'un primer perímetro d'horta en l'actual [[Barri del Carme]] i la remodelació de l'antiga àrea episcopal visigoda ––a l'entorn de la catedral–– per convertir-lo en un soc vinculat a la residència del governador.
  
== València durant la Taifa ==
+
== Valéncia durant la Taifa ==
[[Fitxer:Taifas-ca.png|thumb|esquerra|[[Taifes]] a l'any [[1031]], amb la de València en verd fosc]]
 
 
{{principal|Taifa de Balansiya}}
 
{{principal|Taifa de Balansiya}}
La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats arran de la fi del [[Califat de Còrdova]] el [[1010]]. Amb un breu ''interregnum'' al final del segle XI, duraria fins al [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] l'esborraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de València]]. El veritable auge de la ciutat va començar amb aquesta taifa, aleshores anomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'hi va edificar una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restes per tot [[Ciutat Vella de València|Ciutat Vella]], especialment al [[barri del Carme]]. Nombroses troballes arqueològiques testimonien l'auge assolit per la ciutat en aquest moment.
+
[[Archiu:Taifas-ca.png|thumb|esquerra|[[Taifes]] en l'any [[1031]], en la de Valéncia en vert fosc]]
  
[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] el [[1065]], [[Setge de Balansiya (1065)|i assetjà la ciutat]] de Balànsiya i, aixecat el setge, vencé l'[[emirat de Balansiya|Emirat de Balànsiya]] en la [[Batalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Coscollá Sánchez |nom=Vicente |títol=La Valencia musulmana |url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua= castellà | editorial=Carena Editors |data=2003 |pàgines=p.33 |isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[segle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar|Cid]], un mercenari de fortuna, va entrar a València, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins al [[1103]]. A la seua marxa, els [[almoràvit]]s van ocupar la ciutat i hi van restaurar el culte musulmà i un governador al capdavant.
+
La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats a raïl del final del [[Califat de Córdova]] en l'any [[1010]]. En un breu ''interregnum'' al final del [[sigle XI]], duraria fins a [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] la borraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de Valéncia]]. El verdader auge de la ciutat va començar en esta taifa, nomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'edificà una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restos per tota la [[Ciutat Vella de Valéncia|Ciutat Vella]], especialment en el [[Barri del Carme]]. Numeroses troballes arqueològiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.
  
La decadència del poder almoràvit i l'ascens d'una nova dinastia nord-africana, els [[almohades]], que van controlar la península a partir del [[1145]], van ser coincidents. No obstant això, la seua entrada a València va ser frenada per [[Muhàmmad ibn Mardanix|Ibn Mardanix]], el rei Llop, monarca de Balànsiya i [[Emirat de Múrsiya|Múrsiya]], però finalment la ciutat va caure en mans dels almohades el [[1171]].
+
[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] en l'any [[1065]], [[Sege de Balansiya (1065)|i assejà la ciutat]] de Balànsiya i, aixecat el sege, va véncer l'[[emirat de Balansiya|Emirat de Balànsiya]] en la [[Batalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Coscollá Sánchez |nom=Vicente |títol=La Valencia musulmana |url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua= castellà | editorial=Carena Editors |data=2003 |pàgines=p.33 |isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[sigle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar|Cit]], un mercenari de fortuna, va entrar a Valéncia, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins a l'any [[1103]]. A la seua marcha, els [[almoràvit]]s varen ocupar la ciutat i varen restaurar el cult musulmà i un governador al al front.
  
Durant les primeres dècades del [[segle XIII]], la ciutat es va fortificar davant de la imminència de l'avanç feudal de la conquesta dels regnes cristians peninsulars. Les fonts cristianes la descriuen com una urbs populosa, rodejada per una feraç horta.
+
La decadència del poder almoràvit i l'ascens d'una nova dinastia nort-africana, els [[almohades]], que varen controlar la península a partir de l'any [[1145]], varen ser coincidents. No obstant això, la seua entrada a Valéncia va ser frenada per [[Muhàmmad ibn Mardanix|Ibn Mardanix]], el [[rei Llop]], monarca de Balànsiya i [[Emirat de Múrsiya|Múrsiya]], pero finalment la ciutat va caure en mans dels almohades en [[1171]].
  
Tanmateix, la debilitat de la taifa féu que el nord passara a ser vassall de la [[corona d'Aragó]], i finalment el 1238 la ciutat fou rendida a [[Jaume I]].
+
Durant les primeres dècades del [[sigle XIII]], la ciutat es va fortificar davant de la imminència de l'avanç feudal de la conquista dels regnes cristians peninsulars. Les fonts cristianes la descriuen com una urbs populosa, rodejada per una feraç horta.
  
== Vegeu també ==
+
Ausades, la debilitat de la taifa féu que el nort passara a ser vassall de la [[corona d'Aragó]], i finalment en l'any [[1238]] la ciutat fon rendida a [[Jaume I]].
* [[Valentia]], la València romana.
+
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Valentia]], la Valéncia romana.
 
* [[Taifa de Balansiya]].
 
* [[Taifa de Balansiya]].
* [[Conquesta de la ciutat de València]].
+
* [[Conquista de la ciutat de Valéncia]].
* [[Regne de València]].
+
* [[Regne de Valéncia]].
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 32: Llínea 33:
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.valencia.es ''Web'' de l'ajuntament de València] d'on s'ha extret part de la informació anterior, amb permís.
+
* [http://www.valencia.es ''Web'' de l'ajuntament de València] d'a on s'ha extret part de l'informació anterior, en permís.
 
* [http://xarquia.blogspot.com/ Šarqu-l-Andalus = L'Orient d'Alandalús = شرق الاندلس].
 
* [http://xarquia.blogspot.com/ Šarqu-l-Andalus = L'Orient d'Alandalús = شرق الاندلس].
{{Portal de València}}
 
  
[[Categoria:Geografia històrica del Regne Valencià]]
+
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Geografia de València]]
 
[[Categoria:Història de València]]
 
[[Categoria:Poblacions de Xarq al-Àndalus]]
 
[[Categoria:Època musulmana al Regne Valencià]]
 

Última revisió del 01:09 21 set 2023

Balànsiya fon el nom en qué fon coneguda l'actual ciutat de Valéncia en l'época àrap. La ciutat de Valéncia, igual que la majoria de la Península Ibèrica, passà a ser part d'Al-Àndalus entre l'any 711 i el 716. En el cas de Valéncia, este domini musulmà s'estendria fins a l'any 1238, any en que Jaume I conquerí la ciutat.

Valéncia durant l'emirat i el califat de Còrdova[editar | editar còdic]

Molt poc és sabut sobre la Valéncia musulmana. En arribar, els musulmans rebatejaren la tardoromana i visigoda Valentia com Balànsiya, pero el nom en que fon més coneguda durant els foscs sigles VIII, IX i XI fon el de Madínat at-Turab, que vol dir 'ciutat del fanc' o 'ciutat de la pols', per l'estat d'abandó en qué es trobava.

Una de les poques referències que tenim de l'emirat de Córdova nos parla de la destrucció de la ciutat per Abd-ar-Rahman I —primer emir de Córdova—, pero provablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'Abd-Al·lah al-Balansí, fill d'aquell, el qual va eixercir una espècie de govern autònom sobre l'àrea valenciana, i va ordenar construir a les afores de la ciutat un luxós palau, la Russafa, que vol dir 'jardí', i que dona orige al barri del mateix nom, del qual de moment no s'ha trobat cap rest. Més allà dels fets polítics, la qüestió verdaderament transcendent és l'entrada de la ciutat dins l'òrbita de l'Islam, que en poc de temps va canviar la llengua, la religió i les costums dels seus habitants.

En l'época califal, Balànsiya va iniciar el camí de la recuperació urbana per mig de la construcció d'un primer perímetro d'horta en l'actual Barri del Carme i la remodelació de l'antiga àrea episcopal visigoda ––a l'entorn de la catedral–– per convertir-lo en un soc vinculat a la residència del governador.

Valéncia durant la Taifa[editar | editar còdic]

Artícul principal → Taifa de Balansiya.
Taifes en l'any 1031, en la de Valéncia en vert fosc

La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats a raïl del final del Califat de Córdova en l'any 1010. En un breu interregnum al final del sigle XI, duraria fins a 1238, quan la seua conquista per Jaume I la borraria i erigiria en el seu lloc el Regne de Valéncia. El verdader auge de la ciutat va començar en esta taifa, nomenada Balànsiya. La ciutat va créixer, i en temps del rei Abd-al-Aziz al-Mansur s'edificà una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restos per tota la Ciutat Vella, especialment en el Barri del Carme. Numeroses troballes arqueològiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.

Ferran I de Lleó va atacar la vall de l'Ebre en l'any 1065, i assejà la ciutat de Balànsiya i, aixecat el sege, va véncer l'Emirat de Balànsiya en la Batalla de Paterna, durant la retirada.[1] A finals del sigle XI, aprofitant el clima d'inestabilitat política, el Cit, un mercenari de fortuna, va entrar a Valéncia, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins a l'any 1103. A la seua marcha, els almoràvits varen ocupar la ciutat i varen restaurar el cult musulmà i un governador al al front.

La decadència del poder almoràvit i l'ascens d'una nova dinastia nort-africana, els almohades, que varen controlar la península a partir de l'any 1145, varen ser coincidents. No obstant això, la seua entrada a Valéncia va ser frenada per Ibn Mardanix, el rei Llop, monarca de Balànsiya i Múrsiya, pero finalment la ciutat va caure en mans dels almohades en 1171.

Durant les primeres dècades del sigle XIII, la ciutat es va fortificar davant de la imminència de l'avanç feudal de la conquista dels regnes cristians peninsulars. Les fonts cristianes la descriuen com una urbs populosa, rodejada per una feraç horta.

Ausades, la debilitat de la taifa féu que el nort passara a ser vassall de la corona d'Aragó, i finalment en l'any 1238 la ciutat fon rendida a Jaume I.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. (2003) [1], Carena Editors, pp. p.33. ISBN 8487398758.

Enllaços externs[editar | editar còdic]