Benafer

Revisió de 12:32 16 març 2017 per Maso (Discussió | contribucions) (Traducció automàtica de Wikipèdia revisada.)

Plantilla:Ficha de localitat d'Espanya Benafer és un municipi espanyol en la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en la província de Castelló, comarca de L'Alt Palancia.

Geografia

Es troba situat en el curs alt del riu Palància, entre este i la serra d'Espina. Posseïx un terme municipal en un perímetro molt irregular

Localitats limítrofs

Caudiel, Xérica, Pina de Montalgrao i Viver

Història

S'han trobat restants de poblaments ibèrics en els jaciments de Sant Roque i el Castillejo. A pesar d'açò, la localitat és de fundació musulmana i, despuix de la reconquista, va mantindre la seua població musulmana fins a la seua expulsió en 1368 a raïl de la seua rebelió durant la guerra de Castella. Dit any esta alquería va rebre una primera Carta de Pobla, que es va vore completada i ratificada pel Bisbe de Sogorp, Íñigo de Valterra, en 1379 quan, a títul particular, va comprar el lloc.

Posteriorment va pertànyer a la baronia i comtat de Xérica encara que posteriorment va passar a ser propietat de la família Exarc durant el sigle XV, a partir de 1611 de la família Cucaló i a mitat del sigle XVII va aplegar a mans de Joaquín Castellví.

Sigle XVIII

Segons Cavanilles que dia que les úniques comunicacions que hi havia era que estava a tres quarts d'hora de Viver. També dia en la seua obra que el sector primari es donava lloc a 760 cafissos de blat, 284 de dacsa, 50 entre ordi i bajoquetes, 60 cànters de vi i 60 lliures de seda. Cavanilles menciona que en el poble habitaven 100 veïns i també com atres senyes que hi havia pedreres de marbre negrenc. L'impressió de l'obra de Cavanilles és negativa perque és clarament falta d'informació. Madoz en canvi nos dona molta més informació. Madoz menciona que el clima és ordinàriament templat, sobre edificis argumenta que hi havia un molí fariner i un atre d'oli. Madoz nos conta que hi havia una casa municipal en presó, cementeri, carniceria, una escola que a la seua volta estava dividida per a chiquets i una atra part per a chiquetes. Sobre l'iglésia nos relata que hi havia una parròquia que estava baix l'advocació de San Salvador, servida per cura, la vacant de la qual es va proveir per oposició en concurs general, nos dia que les úniques carreteres 4 camins radials. Madoz dia en la seua obra que en el sector primari estaven dedicats a l'agricultura: oliveres, figueres, vinyes, frutals, moreres, preciosos hortets de flors, hortalices i llegums; dins de les activitats econòmiques destaca que hi havia vi en abundància, blat, ordi, dacsa, oli, frutes i seda. Madoz menciona que aquell poble el constituïen 120 cases d'11 a 15 vares d'altura i va ser fundat en l'any 1679 per Don Iñigo Valterra, Bisbe de Sogorp. Atres senyes d'interés que nos conta Madoz és que hi havia tres fonts:la Font del Bot, la Font del Chocolate i la Font de Juan d'Agueda. L'impressió que nos dona Madoz sobre el poble és bona pel seu clima templat i a la seua pau i harmonia.

 
Mapa de l'Alt Palancia en les Observacions de Cavanilles

Posterior

Despuix de la guerra civil i per la destrucció patida va haver de ser reconstruït, modificant l'aspecte de la plaça de l'Ajuntament i de l'iglésia.

Actualment queden restants de trincheres de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) rodejant la població per varis punts (mont de Sant Roque, Els Novales, creuament en la carretera de Caudiel a Xérica).

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991
1991 - 1995 Rafael Bolós   PSPV-PSOE
1995 - 1999 José Ibáñez San Juan   PP
1999 - 2003 José Ibáñez San Juan   PP
2003 - 2007 Peregrín Marco Martínez Independent
2007 - 2011 Rafael Bolós   PSPV-PSOE
2011 - 2015 Rafael Bolós   PSPV-PSOE
2015 - 2019 Rafael Bolós   PSPV-PSOE
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Demografia

Contava en una població de 168 habitants en 2007.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005
442 433 373 337 290 297 259 172 130 106 151 148

Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura de seca i en la ganaderia.Cultiu d'armelers, oliveres i cireres en la seua majoria.Conta ademés en sequer de pernils, una granja de pollets ecològics, vàries empreses de construcció, dos bars en el caixco urbà i un atre situat junt a les instalacions de la piscina municipal, tenda ultramarins en despaig de pa i dolços típics, farmàcia, estanc i carniceria.

Patrimoni

Patrimoni religiós

  • Ermita de Sant Roque Està situada en l'alt de Sant Roque, des del qual es divisa tota la població
  • Iglésia Parroquial. Dedicada a la transfiguració del Senyor, pertany a l'orde compost, en talla churriguera; consta d'una nau central, cor superior i altars pobres.

Patrimoni civil

 
Frontera de l'Ajuntament i font de la plaça

Patrimoni natural

  • Font de Juan d'Águeda. També nomenada Fandagueda. Situada a uns 100 metros de la font de l'anouer.
  • Font de l'Anouer. Situada en la zona dels anouers.
  • Fuensanta i Fuensantilla. Situada en la partida de Fuensanta, a uns 4 quilómetros de la població. De dit naiximent s'abastix la població.
  • Cova de Cerdanya. Caverna situada al noroest de la població dividida en dos grans sales, una superior en grans formacions d'estalagmites i estalactites, i una atra inferior en estat caòtic.

Cultura

Gastronomia

A destacar el plat típic de la població el "Perol de Llaurador" i el "Testament".

Festes

6 d'agost San Salvador i el 16 d'agost Sant Roque. Les festes comencen el 15 d'agost fins al 22 d'agost en verbenes, vaquetes, bous embolats, etc.

Enllaços externs

Commons