Diferència entre les revisions de "Biologia evolutiva"
m (Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús ') |
|||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
Els seus descobriments es nodrixen en gran part de disciplines noves que estudien l'evolució sociocultural de la humanitat i l'evolució del comportament. Actualment, idees i aïnes conceptuals pròpies de l'àmbit de la biologia evolutiva estan trobant aplicació en l'estudi d'una gamma de temes de [[computació]] a [[nanotecnologia]]. | Els seus descobriments es nodrixen en gran part de disciplines noves que estudien l'evolució sociocultural de la humanitat i l'evolució del comportament. Actualment, idees i aïnes conceptuals pròpies de l'àmbit de la biologia evolutiva estan trobant aplicació en l'estudi d'una gamma de temes de [[computació]] a [[nanotecnologia]]. | ||
| − | La vida artificial és una branca de la biociència de | + | La vida artificial és una branca de la biociència de l'informació que intenta fer de model, o inclús recrear, l'evolució d'organismes descrits per la biologia evolutiva. Normalment això se conseguix fent servir models [[matemàtic]]s i [[informàtic]]s. |
== Història == | == Història == | ||
La biologia evolutiva va arribar a ser considerada com una [[Llista de disciplines científiques|disciplina acadèmica]] com a resultat de l'aparició de la teoria de la [[síntesis evolutiva moderna]], en la década de [[1930]] i [[1940]]. No obstant, no va ser fins als anys [[1970]] i [[1980]], que un número significatiu d'universitats tenen departaments que específicament inclouen el terme biologia evolutiva en els seus títuls. En els [[USA|Estats Units]], com a resultat del creiximent ràpit de la biologia molecular i celular, moltes universitats han modificat l'estructura dels departaments de biologia i ara existixen departaments de biologia molecular i cel·lular i departaments d'ecologia i biologia evolutiva que, a sovint, inclouen departaments més antics de [[paleontologia]], [[zoologia]] i d'atres. | La biologia evolutiva va arribar a ser considerada com una [[Llista de disciplines científiques|disciplina acadèmica]] com a resultat de l'aparició de la teoria de la [[síntesis evolutiva moderna]], en la década de [[1930]] i [[1940]]. No obstant, no va ser fins als anys [[1970]] i [[1980]], que un número significatiu d'universitats tenen departaments que específicament inclouen el terme biologia evolutiva en els seus títuls. En els [[USA|Estats Units]], com a resultat del creiximent ràpit de la biologia molecular i celular, moltes universitats han modificat l'estructura dels departaments de biologia i ara existixen departaments de biologia molecular i cel·lular i departaments d'ecologia i biologia evolutiva que, a sovint, inclouen departaments més antics de [[paleontologia]], [[zoologia]] i d'atres. | ||
| − | La [[microbiologia]] s'ha convertit últimament en una disciplina de l'evolució. S'ignorava originalment a causa de la pobrea dels trets morfològics i la manca d'un concepte d'espècie en la microbiologia. Actualment, els investigadors evolutius estan aprofitant els extensos coneiximents sobre fisiologia microbiana, [[genòmica]] microbiana, i el curt temps de generació d'alguns microbis que permet poder contestar millor determinades qüestions sobre l'evolució. Les característiques similars dels [[virus]] han portat a | + | La [[microbiologia]] s'ha convertit últimament en una disciplina de l'evolució. S'ignorava originalment a causa de la pobrea dels trets morfològics i la manca d'un concepte d'espècie en la microbiologia. Actualment, els investigadors evolutius estan aprofitant els extensos coneiximents sobre fisiologia microbiana, [[genòmica]] microbiana, i el curt temps de generació d'alguns microbis que permet poder contestar millor determinades qüestions sobre l'evolució. Les característiques similars dels [[virus]] han portat a alvançar també en l'evolució d'estes microorganismes, especialment en el cas dels [[bacteriòfag]]s. |
== Llista d'especialistes destacats == | == Llista d'especialistes destacats == | ||
| Llínea 69: | Llínea 69: | ||
* [[Peter Atkins]] | * [[Peter Atkins]] | ||
* [[Robert Ardrey]] | * [[Robert Ardrey]] | ||
| − | * [[Michael Ruse]] | + | * [[Michael Ruse]] |
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Morrone, Juan J. (30 de junio de 2004). Homología biogeográfica / Biogeographic homology: Las coordenadas especiales de la vida. UNAM. ISBN 9789703216406 | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
Última revisió del 14:32 11 abr 2024
La biologia evolutiva és la part de la biologia que estudia l'evolució. S'ocupa especialment de l'orige de les espècies a partir dels ancestres comuns, de la seua descendència, de com canvien a lo llarc del temps, com es multipliquen i, de manera gradual, es diversifiquen. L'especialista que estudia la biologia evolutiva se nomena biòlec evolutiu.
Descripció[editar | editar còdic]
La biologia evolutiva és un camp interdisciplinari perqué inclou científics d'una ampla gamma de camps d'estudi. Per eixemple, inclou científics que tenen la formació com a especialistes en determinats organismes, com mamífers, aucells, o serps, i utilisen estes organismes per a realisar estudis de cas de cara a trobar respostes a qüestions generals de l'evolució. També poden incloure's a paleontòlecs i geòlecs, que utilisen els fòssils per a conéixer millor aspectes en relació al temps i al tipo d'evolució, i a teòrics d'àrees com la genètica de poblacions i la sicologia evolutiva. Els experimentalistes han utilisat la selecció de drosòfiles (Drosophila) per a desenrollar una comprensió de l'evolució de l'envelliment, i els estudis d'evolució experimental és una subdisciplina molt activa.
Durant la década de 1990, la biologia del desenroll va reincorporar-se a la biologia evolutiva a través de l'estudi de la biologia evolutiva del desenroll.
Els seus descobriments es nodrixen en gran part de disciplines noves que estudien l'evolució sociocultural de la humanitat i l'evolució del comportament. Actualment, idees i aïnes conceptuals pròpies de l'àmbit de la biologia evolutiva estan trobant aplicació en l'estudi d'una gamma de temes de computació a nanotecnologia.
La vida artificial és una branca de la biociència de l'informació que intenta fer de model, o inclús recrear, l'evolució d'organismes descrits per la biologia evolutiva. Normalment això se conseguix fent servir models matemàtics i informàtics.
Història[editar | editar còdic]
La biologia evolutiva va arribar a ser considerada com una disciplina acadèmica com a resultat de l'aparició de la teoria de la síntesis evolutiva moderna, en la década de 1930 i 1940. No obstant, no va ser fins als anys 1970 i 1980, que un número significatiu d'universitats tenen departaments que específicament inclouen el terme biologia evolutiva en els seus títuls. En els Estats Units, com a resultat del creiximent ràpit de la biologia molecular i celular, moltes universitats han modificat l'estructura dels departaments de biologia i ara existixen departaments de biologia molecular i cel·lular i departaments d'ecologia i biologia evolutiva que, a sovint, inclouen departaments més antics de paleontologia, zoologia i d'atres.
La microbiologia s'ha convertit últimament en una disciplina de l'evolució. S'ignorava originalment a causa de la pobrea dels trets morfològics i la manca d'un concepte d'espècie en la microbiologia. Actualment, els investigadors evolutius estan aprofitant els extensos coneiximents sobre fisiologia microbiana, genòmica microbiana, i el curt temps de generació d'alguns microbis que permet poder contestar millor determinades qüestions sobre l'evolució. Les característiques similars dels virus han portat a alvançar també en l'evolució d'estes microorganismes, especialment en el cas dels bacteriòfags.
Llista d'especialistes destacats[editar | editar còdic]
Entre els contribuents més rellevants del camp de la biologia evolutiva cal destacar:
Alguns especialistes que són coneguts principalment per haver-la popularisat:
També cal destacar les contribucions d'estes especialistes encara que no ho són en el camp de la biologia evolutiva:
- Daniel Dennett
- Greg Graffin
- Steven Pinker
- Matt Ridley
- Carl Sagan
- Peter Atkins
- Robert Ardrey
- Michael Ruse
Referències[editar | editar còdic]
- Morrone, Juan J. (30 de junio de 2004). Homología biogeográfica / Biogeographic homology: Las coordenadas especiales de la vida. UNAM. ISBN 9789703216406
Bibliografia[editar | editar còdic]
Llibres de text[editar | editar còdic]
- Douglas J. Futuyma. Evolutionary Biology (3rd Edition), Sinauer Associates (1998) ISBN 0-87893-189-9
- Douglas J. Futuyma. Evolution, Sinauer Associates (2005) ISBN 0-87893-187-2
- Mark Ridley, Evolution (3rd edition), Blackwell (2003) ISBN 1-4051-0345-0
- Scott R. Freeman i Jon C. Herron. Evolutionary Analysis, Prentice Hall (2003) ISBN 0-13-101859-0
- Michael R. Rose i Laurence D. Mueller. Evolution and Ecology of the Organism, Prentice Hall (2005) ISBN 0-13-010404-3
- Monroe W. Strickberger. Evolution (3ª edició), Jones & Bartlett Publishers (2000) ISBN 0-7637-1066-0
Monografies destacades i atres obres[editar | editar còdic]
- Jean-Baptiste Lamarck (1809) Philosophie Zoologique
- Charles Darwin (1859) The Origin of Species
- Charles Darwin (1871) The Descent of Man and Selection in Relation to Sex
- Ronald Fisher (1930) The Genetical Theory of Natural Selection
- J. B. S. Haldane (1932) The Causes of Evolution
- Ernst Mayr (1941) Systematics and the Origin of Species
- Susumu Ohno (1970) Evolution by gene duplication
- Richard Dawkins (1976) The Selfish Gene
- Motoo Kimura (1983) The Neutral Theory of Molecular Evolution