Diferència entre les revisions de "Cardenal Richelieu"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
Llínea 2: Llínea 2:
 
'''Armand Jean du Plessis''' ([[París]], [[9 de setembre]] de [[1585]] – [[París|ibídem]], [[4 de decembre]] de [[1642]]), cardenal-duc de [[Richelieu (Indre i Loira)|Richelieu]], duc de [[Fronsac (Gironda)|Fronsac]] i [[parell de França]], fon un [[cardenal]], [[Noblea|noble]] i [[estadiste]] [[França|francés]].
 
'''Armand Jean du Plessis''' ([[París]], [[9 de setembre]] de [[1585]] – [[París|ibídem]], [[4 de decembre]] de [[1642]]), cardenal-duc de [[Richelieu (Indre i Loira)|Richelieu]], duc de [[Fronsac (Gironda)|Fronsac]] i [[parell de França]], fon un [[cardenal]], [[Noblea|noble]] i [[estadiste]] [[França|francés]].
  
Ordenat [[bisbe]] en [[1607]], va entrar en política i va ser nomenat [[Secretari d'Estat]] en [[1616]]. Richelieu pronte va alcançar un gran poder en la [[Iglésia catòlica]] i en el Regne de [[França]], fins a alcançar la dignitat cardenalicia en [[1622]], i el càrrec de primer ministre del rei [[Luis XIII de França|Luis XIII]] en [[1624]]. Va permanéixer en el càrrec fins a la seua mort en [[1642]], i va ser succeït pel també cardenal [[Cardenal Mazarino|Juli Mazarino]].
+
Ordenat [[bisbe]] en l'any [[1607]], va entrar en política i va ser nomenat [[Secretari d'Estat]] en [[1616]]. Richelieu pronte va alcançar un gran poder en l'[[Iglésia catòlica]] i en el Regne de [[França]], fins a alcançar la dignitat cardenalicia en l'any [[1622]], i el càrrec de primer ministre del rei [[Luis XIII de França|Luis XIII]] en [[1624]]. Va permanéixer en el càrrec fins a la seua mort en l'any [[1642]], i va ser succeït pel també cardenal [[Cardenal Mazarino|Juli Mazarino]].
  
 
Com primer ministre de França, va consolidar la [[monarquia]] francesa lluitant contra les diverses faccions internes. Per a contrarrestar el poder de la noblea, va transformar França en un fort [[Estat centralisat]]. La seua política exterior fonamental va ser contrarrestar el poder de la dinastia austro-hispànica dels [[Habsburgo]], llavors regnant en [[Espanya]] i en el [[Sacre Imperi Romà Germànic]]. Per a això, encara sent un ministre [[catolicisme|catòlic]], no va dubtar en aliar-se en els [[Protestantisme|protestants]] per a alcançar dit objectiu. Va ser particularment notòria la seua intervenció en la [[Guerra dels Trenta Anys]], que va terminar en la [[Pau de Westfalia]].
 
Com primer ministre de França, va consolidar la [[monarquia]] francesa lluitant contra les diverses faccions internes. Per a contrarrestar el poder de la noblea, va transformar França en un fort [[Estat centralisat]]. La seua política exterior fonamental va ser contrarrestar el poder de la dinastia austro-hispànica dels [[Habsburgo]], llavors regnant en [[Espanya]] i en el [[Sacre Imperi Romà Germànic]]. Per a això, encara sent un ministre [[catolicisme|catòlic]], no va dubtar en aliar-se en els [[Protestantisme|protestants]] per a alcançar dit objectiu. Va ser particularment notòria la seua intervenció en la [[Guerra dels Trenta Anys]], que va terminar en la [[Pau de Westfalia]].

Revisió de 10:33 12 abr 2018

Richelieu, pintura de Philippe de Champaigne (1633-1640)

Armand Jean du Plessis (París, 9 de setembre de 1585ibídem, 4 de decembre de 1642), cardenal-duc de Richelieu, duc de Fronsac i parell de França, fon un cardenal, noble i estadiste francés.

Ordenat bisbe en l'any 1607, va entrar en política i va ser nomenat Secretari d'Estat en 1616. Richelieu pronte va alcançar un gran poder en l'Iglésia catòlica i en el Regne de França, fins a alcançar la dignitat cardenalicia en l'any 1622, i el càrrec de primer ministre del rei Luis XIII en 1624. Va permanéixer en el càrrec fins a la seua mort en l'any 1642, i va ser succeït pel també cardenal Juli Mazarino.

Com primer ministre de França, va consolidar la monarquia francesa lluitant contra les diverses faccions internes. Per a contrarrestar el poder de la noblea, va transformar França en un fort Estat centralisat. La seua política exterior fonamental va ser contrarrestar el poder de la dinastia austro-hispànica dels Habsburgo, llavors regnant en Espanya i en el Sacre Imperi Romà Germànic. Per a això, encara sent un ministre catòlic, no va dubtar en aliar-se en els protestants per a alcançar dit objectiu. Va ser particularment notòria la seua intervenció en la Guerra dels Trenta Anys, que va terminar en la Pau de Westfalia.

El seu respal a l'expansió ultramarina li va fer fundar assentaments en Nova França, Guadalupe, Guayana, Martinica, Senegal, Madagascar i Reunió.

Enllaços externs

Commons