Cardenal Richelieu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Richelieu, pintura de Philippe de Champaigne (1633-1640)

Armand Jean du Plessis (París, 9 de setembre de 1585 - † ibídem, 4 de decembre de 1642), cardenal-duc de Richelieu, duc de Fronsac i parell de França, fon un cardenal, noble i estadiste francés.

Ordenat bisbe en l'any 1607, va entrar en política i va ser nomenat Secretari d'Estat en 1616. Richelieu pronte va alcançar un gran poder en l'Iglésia catòlica i en el Regne de França, fins a alcançar la dignitat cardenalicia en l'any 1622, i el càrrec de primer ministre del rei Luis XIII en 1624. Va permanéixer en el càrrec fins a la seua mort en l'any 1642, i va ser succeït pel també cardenal Juli Mazarino.

Com primer ministre de França, va consolidar la monarquia francesa lluitant contra les diverses faccions internes. Per a contrarrestar el poder de la noblea, va transformar França en un fort Estat centralisat. La seua política exterior fonamental va ser contrarrestar el poder de la dinastia austro-hispànica dels Habsburgo, llavors regnant en Espanya i en el Sacre Imperi Romà Germànic. Per a això, encara sent un ministre catòlic, no va dubtar en aliar-se en els protestants per a alcançar dit objectiu. Va ser particularment notòria la seua intervenció en la Guerra dels Trenta Anys, que va terminar en la Pau de Westfalia.

El seu respal a l'expansió ultramarina li va fer fundar assentaments en Nova França, Guadalupe, Guayana, Martinica, Senegal, Madagascar i Reunió.

Referències[editar | editar còdic]

  • Pithon, R. (1960). «Les débuts difficiles du ministère de Richelieu et la crise de Valteline (1621-1627)». Revue d'Histoire Diplomatique (LXXIV). pp. 298-302, 310-311.
  • Revista Muy Interesante, especial verano 2008, pág. 29

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Bailly, Auguste (2004). Richelieu. Pozuelo de Alarcón: Espasa-Calpe (Colección Austral 1433)
  • Belloc, Hilaire (1929). Richelieu: A Study. London: J. B. Lippincott
  • Bluche, François (2005). Richelieu: El guardián del poder real. Traducido al castellano por Virginia Batiston. Buenos Aires: El Ateneo
  • Burckhardt, Carl J. (1967). Richelieu and His Age. (3 volumes)
  • Carmona, Michel (1983). Richelieu: l'ambition et le pouvoir. Paris: Fayard
  • Erlanger, Philippe (1999). Richelieu. Paris: Perrin
  • Knecht, R. J., (2009). "Richelieu". Madrid: Biblioteca Nueva
  • Levi, Anthony (2000). Cardinal Richelieu and the Making of France. New York: Carroll and Graf
  • Richelieu, Armand Jean du Plessis, Cardinal et Duc de (1964). The Political Testament of Cardinal Richelieu. Translated by Henry Bertram Hill. Madison: University of Wisconsin Press
  • Soriano de García-Pelayo, Graciela (1980). La praxis política del absolutismo en el Testamento Político de Richelieu. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons