Diferència entre les revisions de "Cervera del Maestrat"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 10: Llínea 10:
 
En novembre de [[1233]] els [[Orde de l'Hospital|hospitalaris]]  varen pactar una carta de població en els musulmans i varen otorgar una atra per als cristians de tot el districte en l'any [[1235]]. En l'any [[1250]], l'Orde va otorgar una nova ''carta puebla'' a soles per a la vila.  
 
En novembre de [[1233]] els [[Orde de l'Hospital|hospitalaris]]  varen pactar una carta de població en els musulmans i varen otorgar una atra per als cristians de tot el districte en l'any [[1235]]. En l'any [[1250]], l'Orde va otorgar una nova ''carta puebla'' a soles per a la vila.  
  
En [[1317]], va passar a mans de la [[Orde de Montesa]], desenrollant una gran activitat comercial.  
+
En [[1317]], va passar a mans de la [[Orde de Montesa]], desenrollant una gran activitat comercial. En el [[sigle XIV]] es donaren les seues rendes a la Mesa Maestral, permaneixent adscrita a la figura del Gran Mestre fins al [[sigle XIX]].
 
 
En el [[sigle XIV]] es donaren les seues rendes a la Mesa Maestral, permaneixent adscrita a la figura del Gran Maestre fins al [[sigle XIX]].
 
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==

Última revisió del 14:39 20 jul 2022

Cervera del Maestrat respecte de la Comunitat Valenciana.
Iglésia de l'Assunció, en Cervera del Maestrat

Cervera del Maestrat (en castellà Cervera del Maestre), és un municipi de valencià situat en la comarca d'El Baix Maestrat.

Història[editar | editar còdic]

Cervera del Maestrat té una llarga història com ho demostren numerosos jaciments arqueològics, destacant el Mes d'Aragó, una vila agrícola romana. Fundada pels grecs focenses en el 331 a.C. La població està a l'ombra del castell de Cervera construït en el sigle XI.

Va ser el centre del terme i futura balia de Cervera, que va ser donada, abans de la conquista per Ramón Berenguer IV a la Orde de l'Hospital, sent confirmada dita donació pel rei Jaume I en 1235. Comprenia els pobles de Traiguera, La Jana, Chert, Carrascal, Càlig, La Barcella, Rossell, Sant Mateu, Canet Lo Roig i Masia dels Estellés.

En novembre de 1233 els hospitalaris varen pactar una carta de població en els musulmans i varen otorgar una atra per als cristians de tot el districte en l'any 1235. En l'any 1250, l'Orde va otorgar una nova carta puebla a soles per a la vila.

En 1317, va passar a mans de la Orde de Montesa, desenrollant una gran activitat comercial. En el sigle XIV es donaren les seues rendes a la Mesa Maestral, permaneixent adscrita a la figura del Gran Mestre fins al sigle XIX.

Demografia[editar | editar còdic]

Segons el cens del INE de l'any 2021, conta en una població de 577 habitants.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de El Baix Maestrat
Alcalà de Chivert    Benicarló    Càlig    Canet Lo Roig    Castell de Cabres    Cervera del Maestrat    Chert    La Jana    Peníscola    La Pobla de Benifassà    Rossell    Salzedella    Sant Jordi    Sant Mateu    Sant Rafel del Riu    Santa Magdalena de Polpís    Traiguera    Vinaròs