Diferència entre les revisions de "Comarques de la Comunitat Valenciana"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 162: Llínea 162:
 
| align="right" | 12,23
 
| align="right" | 12,23
 
|-  
 
|-  
| [[València (ciutat)|Valencia]]
+
| [[Valencia (ciutat)|Valencia]]
 
| align="right" | 805.304
 
| align="right" | 805.304
 
| align="right" | 134,60
 
| align="right" | 134,60
 
| align="right" | 5.982,94
 
| align="right" | 5.982,94
 
|-  
 
|-  
| [[Vall d'Albaida]] (''Vall d'Albaida'')
+
| [[Vall de l'Albaida]] (''Vall d'Albaida'')
 
| align="right" | 85.078
 
| align="right" | 85.078
 
| align="right" | 721,60
 
| align="right" | 721,60

Revisió de 23:03 24 dec 2007

L'estructuració comarcal de la Comunitat Valenciana (Espanya) està prevista en el seu Estatut d'Autonomia pero, a pesar que se van fer numeroses propostes a petició de la Generalitat Valenciana, no s'ha aprovat una llei de comarcalisació per part dels governs autonòmics que s'han succeït a partir de Joan Lerma, president en 1987.

En 1987, com a conseqüència del Decret del Govern Valencià núm. 170 de 28 d'octubre de 1985, es va publicar una proposta oficial de Demarcacions territorials Homologades (DTH) de tres graus, en la que no s'utilisa en cap moment la denominació de "comarca". En l'esmenada proposta, les delimitacions de les DTH de primer grau coincidixen en gran manera en el que es coneixen com a comarques, mentres que les DTH de segon grau són agrupacions de les mateixes, i les de tercer grau són les províncies. La conseqüència pràctica d'eixes demarcacions, de moment, s'ha llimitat com a referència per a la descentralisació administrativa dels diferents servicis prestats per la Generalitat, com l'educació, la sanitat, o l'agricultura.

No obstant això, encara que el mateix decret contempla una eventual "incidència territorial" d'estes DTH, és a dir, que tinguen organs polítics o administratius de nivell comarcal des d'on els municipis compartixen les seues competències, com per eixemple en Catalunya en els Consells comarcals (Consells comarcals), encara no s'ha aprovat una disposició llegal per a això. Al contrari, les competències compartides entre diversos municipis actualment s'estan articulant per mijà d'una atra figura administrativa, la mancomunitat, podent-se superar les delimitacions comarcals actuals encara que no les provincials.

Per a més informació, veja Història de les comarques valencianes.

Comarques

Comunitat Valenciana (2002)
Comarca Població Extensió Densitat
Alacantí 403.128 673,20 598,82
Alcoyà 106.345 539,70 197,04
L'Alcalatén 15.320 648,70 23,62
Alt Maestrat (Alt Maestrat) 8.127 662,90 12,26
Alt Millars 4.060 667,40 6,08
Alt Palància 22.830 964,90 23,66
Alt Vinalopó (Alt Vinalopó) 49.878 645,00 77,33
Baix Mestrat (Baix Maestrat) 69.371 1.221,40 56,80
Baix Vinalopó (Baix Vinalopó) 248.350 489,20 507,67
Camp de Morvedre (Camp de Morvedre) 74.992 271,10 276,62
Camp de Túria (Camp de Túria) 106.482 814,90 130,67
Canal de Navarrés 16.997 709,30 23,96
comtat 26.072 376,40 69,27
Costanera 67.528 528,10 127,87
Horta Nort (Horta Nort) 187.892 140,40 1.338,26
Horta Oest (Horta Oest) 299.401 187,30 1.598,51
Horta Sur (Horta Sur') 142.741 165,70 861,44
Foya de Bunyol 34.747 817,30 42,51
Marina Alta 154.438 759,30 203,40
Marina Baixa (Marina Baixa) 147.039 578,80 254,04
Plana Alta 211.593 957,30 221,03
Plana Baixa (Plana Baixa) 164.745 605,20 272,22
Comarca de Requena-Utiel 38.366 1.725,90 22,23
Els Ports de Morella 5.191 903,90 5,74
Ribera Alta 207.030 1011,50 204,68
Ribera Baixa (Ribera Baixa) 76.559 280,36 273,07
Racó d'Ademús 2.477 370,10 6'69
Safor 146.228 429,60 340,38
Los Serrans 17.128 1.400,10 12,23
Valencia 805.304 134,60 5.982,94
Vall de l'Albaida (Vall d'Albaida) 85.078 721,60 117,90
Vall d'Ayora 10.354 1.141,20 9,07
Vega Baixa del Segura 267.239 957,30 279,16
Vinalopó Mig (Vinalopó Mijà) 155.479 798,60 194,69
Total 4.326.708 3.253,30 186,07

També

Referències

  • Proposta de demarcacions territorials homologades, Direcció General d'Administració Local, Valéncia, D.L. 1988. Conselleria d'Administració Pública. ISBN 84-7579-587-0.