Deutsche Bundesbank

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Vista seu central del Deutsche Bundesbank

El Deutsche Bundesbank (en alemà: Banc Federal Alemà) és el banc central d'Alemanya. Com a tal forma part del Sistema Europeu de Bancs Centrals (ESCB), a causa de la seua força i dimensió, el Bundesbank és el membre més influent de l'ESCB. La seua seu està situada a Frankfurt del Main. El Deutsche Bundesbank es, a vegades, referit en el malnom de "Buba" per Bundesbank [1]

El Bundesbank s'establí el 1957 i succeïa el Bank deutscher Länder (Banc que introduí el marc alemà el 20 de juny de 1948). Fins a la introducció de l'euro, l'any 2002, el Deutsche Bundesbank era el banc central del marc alemà.

Història del Bundesbank com a organisació

1948-1957

La història del Bundesbank es conecta inextricablement en la història de la moneda alemana després del Segona Guerra Mundial. Després de la destrucció total després de la guerra, el Reichsmark vell era pràcticament inútil, i una reforma de moneda s'implementava en les zones d'ocupació occidentals incloent-hi Berlin oest: en 21 de juny de 1948, el D-Mark, o marc alemà, reemplaçava el Reichsmark. La reforma monetària es basava en drets promulgats el govern militar Aliat. En la preparació, els Poders Occidentals establien un sistema de banc central de dos llínies en les zones ocupades; en la seua estructura federal, prenent el model del Sistema de la Reserva Federal dels Estats Units d'Amèrica. Comprenia els bancs centrals dels estats (Länder) de les zones d'ocupació de l'Alemanya Occidental i el Banc deutscher Länder a Frankfurt del Main, el qual fou creat el 1 de març de 1948.

Els bancs centrals del Länder actuaven com bancs centrals dins de les seues àrees de jurisdicció. El Banc deutscher Länder, el capital social del qual era tingut pels bancs centrals del Länder, Eixercia de Banc emissor, coordinant polítiques i diverses tasques centrals incloent-hi direcció del canvi de divises. La junta directiva del sistema de banc central de dos llínees era el Consell de Banc Central (Zentralbankrat)dins del Banc deutscher Länder. El Consell constava d'un president, els presidents dels bancs centrals del Länder i el president del directorat (junta) del Banc deutscher Länder. Entre unes atres coses, el Consell de Banc Central determinava política en proporció bancària i política de reserva mínima, directrius de política de mercat obert i otorgament de crèdit. Després de l'experiència negativa en un banc central subjecte a ordens governamentals, el principi d'un banc central independent s'establia. El Banc deutscher Länder era independent de cossos polítics alemans des del començament, incloent-hi el govern alemà federal, que era actiu des del setembre de 1949. Conseguia independència dels Aliats en 1951.

1957-1990

La Constitució alemana, promulgada del 23 de maig de 1949-05-23, Obligava a establir un banc federal en atribucions monetaries. [2] El govern complí esta obligació aprovant l'Acta Bundesbank (BbankG) el 26 de juliol de 1957, que abolia l'estructura del sistema de banc central.[3] Els bancs centrals dels Länder deixaven de poder emetre moneda no depositada, convertint-se en oficina central regional del Bundesbank, tot i retindre el títul "banc central estatal" (Landeszentralbank).

El Consell de Banc Central permaneixereria com a cos de presa de decisió del Bundesbank. Es constituïa ara pels presidents dels bancs centrals dels Länder i una junta directiva basava a Frankfurt el Main. El Consell de Banc Central decidia la política de moneda i crèdit i establia regles directrius. Com el cos eixecutiu central del Bundesbank, el Directorat (Direktorium) era responsable d'implementar les decisions del Consell del Banc Central. El Directorat dirigia el banc i era, en particular, responsable de tractar en el govern federal i els seus "bens especials" (Sondervermögen), per a transaccions en instituts de crèdit que operen en la república Federal d'Alemanya, per a transaccions de moneda, i transaccions comercials estrangeres, i per a tractes de mercat obert. El Directorat es componia del president i el vicepresident del Bundesbank i fins sis membres adicionals.

1990-1993

Després de la "Caiguda del Mur de Berlin", el tractat del 18 de maig de 1990 creava una unió econòmica, social i monetària entre la República federal d'Alemanya i la República Democràtica Alemanya. El 1 de juliol de 1990 s'establia el marc alemà com a moneda única en els dos estats alemans. El Bundesbank es fea responsable de la política monetària i un "Cos d'Administració Provisional" s'instalava per tal d'implementar el tractat (este cos continuà operant, més allà de la cita oficial de reunificació, fins el 31 d'octubre de 1992). L'Acta Bundesbank s'esmenava per ajustar l'estructura de l'organisació del Bundesbank per tal d'ajustar-se a la nova situació: Els onze bancs centrals dels Länder i el Cos Administratiu Provisional es canviaven per nou bancs centrals de mida econòmica similar.

1993-2001

Archiu:DEU-10m-anv.jpg
Un billet de 10 marcs, emés pel Bundesbank

El Tractat de Maastricht promulgat el 1 de novembre de 1993, establia la fundació pe la Unió Econòmica i Monetària Europea (EECU). La responsabilitat nacional de política monetària es transferia, a nivell de la Comunitat, al Sistema europeu de Bancs Centrals (ESCB), que compren el Banc Central europeu (ECB) i els bancs centrals nacionals (NCBs) de la Unió Europea.

Fins que l'ECB assumia plenament responsable de la moneda en l'any 2001, el Bundesbank tenia tres juntes directives. El Consell de Banc Central (Zentralbankrat) era el cos màxim del Bundesbank. Sent constituït per:

  1. El Directorat, que comprenia el president, el vicepresident i sis membres adicionals. Estes huit persones eren nominades pel Govern Federal (Bundesregierung)
  2. Els nou presidents del Landeszentralbanken. Estes es nominaven pel Bundesrat.

El Directorat era el cos eixecutiu del Bundesbank, mentres que totes les decisions de política monetària eren preses pel Consell de Banc Central.

2001 - en avant

En l'any 2001 l'ECB es fea càrrec del ple control de la moneda. L'Acta Bundesbank era finalment esmenada en el 2002 per la setena llei que Esmenava la llei en el Bundesbank del 30 d'abril del 2002, que donava el Bundesbank la seua estructura actual.

El Bundesbank hui

Oficina regional de Frankfurt

Obligacions

Les obligacions del Bundesbank es definixen en la Secció 3 de l'Acta Bundesbank: [3]

El Deutsche Bundesbank, és el banc central de la República Federal d'Alemanya, és una part integral del Sistema europeu de Bancs Centrals (Escb). Participarà en l'actuació de les tasques de l'Escb en l'objectiu primari de mantindre l'estabilitat de preus, i demanarà l'eixecució de pagaments nacionals i internacionals. Ademés, eixecutarà les obligacions assignades baix este Acte o una atra llegislació.

A diferència d'uns atres bancs centrals com el Banc of England i els EUA Federal Reserve (pero com l'ECB), el Bundesbank no és oficialment responsable de mantindre l'estabilitat del sistema financer i no és un prestador d'últim recurs.[4] Basat en l'Acta Bundesbank i l'Estatut del ECB, el Bundesbank té quatre àrees d'activitat, que principalment maneja conjuntament en l'Ecb:

  • El Bundesbank com un banc que emissor de moneda
  • El Bundesbank com el banquer dels bancs (cambra de compensació i supervisió bancària)
  • El Bundesbank com el banquer de l'estat
  • El Bundesbank com el director de les reserves monetàries

Presidents del banc central alemà

Presidents dels predecessors del Bundesbank

  • 1948-1957: Karl Bernard, President del Consell de Banc Central (Zentralbankrat) del Banc deutscher Länder
  • 1948-1957: Wilhelm Vocke, President del Directorat del Banc deutscher Länder, des de 01/08/1957

Presidents del Bundesbank

Referències

  1. . commentary14
  2. Artícul 88 del Grundgesetz", traducció de la versió com esmenada per prendre part de la Unió Europea
  3. 3,0 3,1 . Acta Bundesbank Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre «BbankG -en» está definido varias veces con contenidos diferentes
  4. Alessandro Prati and Garry J. Schinasi: Ensuring Financial Stability in the Euro Area, in IMF quarterly publication Finance & Development, December 1998, Volume 35, Number 4 (web)

Vínculs externs