Dolmen
Un dolmen (del baix bretó dol-min, taula de pedra)[1] és una construcció megalítica consistent per lo general en varies lloses estaconades en la terra en posició vertical i una llosa de coberta recolzada sobre elles en posició horisontal. El conjunt conforma una cambra i està rodejat en molts casos per un montó de terra de subjecció o pedres que cobrixen en part les lloses verticals, formant un tossal artificial o túmul, distinguible com marca funeraria.
Estes estructures foren construïdes durant el Neolític final i el Calcolític i se donen en Europa Occidental, sobre tot en la franja atlàntica, a on se conten per mils. La seua funció atribuïda sol ser la de sepulcre colectiu, pero també se creu que pot ser una forma de reclamar un territori i reforçar l'identitat de grup, donada la poca identitat dels poblats neolítics en transit als calcolítics i que prepara les ciutats d'época del bronze.
Referències
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dolmen