Diferència entre les revisions de "Economia de Valéncia"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | {{Corrector}} | ||
[[Archiu:Feria de Muestras Valencia.jpg|thumb|350px|right|Fira mostrari Internacional València.]] | [[Archiu:Feria de Muestras Valencia.jpg|thumb|350px|right|Fira mostrari Internacional València.]] | ||
| Llínea 13: | Llínea 14: | ||
=== Agricultura === | === Agricultura === | ||
| − | [[ | + | [[Archiu:Mercavalencia 09.jpg|220px|thumb|Centre de venda majorista de productes agrícoles de València.]] |
En l'actualitat, aquest sector quasi es redueix al merament simbòlic, ja que estem parlant de la ciutat. Les noves instal·lacions portuàries han acabat amb la zona sud-est de l'horta, així com al sud i oest de la ciutat l'ampliació pròpia de la ciutat, la construcció de la nova ciutat sanitària, nous vials i cinturons de la ciutat, pràcticament han acabat amb els camps de cultius. Actualment queda al nord també l'últim reducte de l'horta, que està amenaçada pels nous cinturons nord de la ciutat. | En l'actualitat, aquest sector quasi es redueix al merament simbòlic, ja que estem parlant de la ciutat. Les noves instal·lacions portuàries han acabat amb la zona sud-est de l'horta, així com al sud i oest de la ciutat l'ampliació pròpia de la ciutat, la construcció de la nova ciutat sanitària, nous vials i cinturons de la ciutat, pràcticament han acabat amb els camps de cultius. Actualment queda al nord també l'últim reducte de l'horta, que està amenaçada pels nous cinturons nord de la ciutat. | ||
No obstant açò, la major concentració del comerç agrícola es realitza a València, ja que per les seues infraestructures està preparada per a la comercialització dels productes peribles provinents del camp. Tant les instal·lacions portuàries, i de ferrocarrils, són vies ràpides per al seu comerç, també compta amb un centre de venda majorista, est és Mercavalencia, en ell es troba la societat de asentadores de fruites amb més de 70 anys d'antiguitat, sent aquesta la seua actual ubicació ja que va començar en l'avui ''antic mercat de proveïments'', també podem trobar ''la tira d'explicar'', que finalment va ser reconegut com a propi, el mercat de venda directa de l'agricultor. | No obstant açò, la major concentració del comerç agrícola es realitza a València, ja que per les seues infraestructures està preparada per a la comercialització dels productes peribles provinents del camp. Tant les instal·lacions portuàries, i de ferrocarrils, són vies ràpides per al seu comerç, també compta amb un centre de venda majorista, est és Mercavalencia, en ell es troba la societat de asentadores de fruites amb més de 70 anys d'antiguitat, sent aquesta la seua actual ubicació ja que va començar en l'avui ''antic mercat de proveïments'', també podem trobar ''la tira d'explicar'', que finalment va ser reconegut com a propi, el mercat de venda directa de l'agricultor. | ||
| − | === | + | === Textil === |
| − | |||
Aquest sector ha patit pel fet de la competència de tercers països. En Valéncia ciutat no ha sigut tan cridaner, a causa que a Valéncia es defineix per la seua qualitat, sobretot pel que fa als teixits de seda, la seua qualitat és reconeguda a tot el món i també té una llarga història, el gremi de sederos conegut com el ''Gremi de Velluters'' data de principis del [[segle XIV]], teles i confeccions han vestit a famílies reals d'Espanya i Europa al llarg dels temps, que dir que en les noces del llavors Príncep d'Astúries i actual rei [[Felipe VI d'Espanya]], la núvia vestia un vestit confeccionat amb seda valenciana. | Aquest sector ha patit pel fet de la competència de tercers països. En Valéncia ciutat no ha sigut tan cridaner, a causa que a Valéncia es defineix per la seua qualitat, sobretot pel que fa als teixits de seda, la seua qualitat és reconeguda a tot el món i també té una llarga història, el gremi de sederos conegut com el ''Gremi de Velluters'' data de principis del [[segle XIV]], teles i confeccions han vestit a famílies reals d'Espanya i Europa al llarg dels temps, que dir que en les noces del llavors Príncep d'Astúries i actual rei [[Felipe VI d'Espanya]], la núvia vestia un vestit confeccionat amb seda valenciana. | ||
=== Indústria === | === Indústria === | ||
| − | |||
Històricament, a partir de la revolució industrial en el segle XIX, València, dins del seu mateix terme municipal, ha sigut bressol de nombroses empreses de diferents sectors industrials, com la indústria pesada, la fabricació de mobles, la fabricació de productes ceràmics, diversos tipus d'indústria alimentària i més posteriorment s'instal·laria allí la indústria automobilística. Avui dia la presència industrial dins la ciutat és bàsicament simbòlica, solament deixant espai per a les PIMES i empreses familiars, ja que les grans empreses, a causa de les legislacions actuals van haver d'emigrar a les localitats limítrofes patint aquestes un creixement exponencial, com podem observar en els casos de: [[Manises]] vinculat fortament amb el sector ceràmic, [[Benetússer]] i [[Sedaví]] en el sector del moble, [[Xixona]] amb la indústria alimentària basada en el torró o [[Paterna]], albergant la pràctica totalitat de la indústria pesada en l'àmbit de la Comunitat Valenciana en la creació del polígon Font del Pitxer, un dels polígons pioners més grans d'Espanya, i el seu parc tecnològic, un dels més desenvolupats del país. Bé és cert que en l'actualitat el 11% de la població activa valenciana treballa en el sector de la construcció sent aquesta indústria, actualment una de les més significatives de la comunitat, representant un 30% de la indústria total Valenciana que és una de les més potents d'Espanya amb quasi un 30% de la població activa en la seua haver-hi. Com altres indústries menors a Valéncia és just destacar la indústria tèxtil, que encara que ha patit grans pèrdues en els últims anys a causa de la competència deslleial de tercers països segueix movent grans quantitats de capital a causa de la seua reconeguda qualitat en els mercats internacionals. | Històricament, a partir de la revolució industrial en el segle XIX, València, dins del seu mateix terme municipal, ha sigut bressol de nombroses empreses de diferents sectors industrials, com la indústria pesada, la fabricació de mobles, la fabricació de productes ceràmics, diversos tipus d'indústria alimentària i més posteriorment s'instal·laria allí la indústria automobilística. Avui dia la presència industrial dins la ciutat és bàsicament simbòlica, solament deixant espai per a les PIMES i empreses familiars, ja que les grans empreses, a causa de les legislacions actuals van haver d'emigrar a les localitats limítrofes patint aquestes un creixement exponencial, com podem observar en els casos de: [[Manises]] vinculat fortament amb el sector ceràmic, [[Benetússer]] i [[Sedaví]] en el sector del moble, [[Xixona]] amb la indústria alimentària basada en el torró o [[Paterna]], albergant la pràctica totalitat de la indústria pesada en l'àmbit de la Comunitat Valenciana en la creació del polígon Font del Pitxer, un dels polígons pioners més grans d'Espanya, i el seu parc tecnològic, un dels més desenvolupats del país. Bé és cert que en l'actualitat el 11% de la població activa valenciana treballa en el sector de la construcció sent aquesta indústria, actualment una de les més significatives de la comunitat, representant un 30% de la indústria total Valenciana que és una de les més potents d'Espanya amb quasi un 30% de la població activa en la seua haver-hi. Com altres indústries menors a Valéncia és just destacar la indústria tèxtil, que encara que ha patit grans pèrdues en els últims anys a causa de la competència deslleial de tercers països segueix movent grans quantitats de capital a causa de la seua reconeguda qualitat en els mercats internacionals. | ||
Revisió de 16:44 19 jul 2015
|
Est usuari utilisa correctors i diccionaris de valencià en internet per a editar artículs en L'Enciclopèdia i cuida la llengua valenciana. |
Els inicis de la ciutat van ser com a centre de comerç del imperi romà, que despuix més tart en l'arribada de la cultura islàmica, es van crear multitut d'infraestructures per a facilitar el dessecat i facilitar el reg dels camps de l'entorn de la ciutat, convertint la ciutat en el centre d'un autèntic vergel de camps i hortes.
També Valéncia igual que Toledo, es va convertir en una de les ciutats fronterenques més importants, ya que es va produir un gran increment del comerç entre les dos cultures reinantes en la península, creant-se institucions dedicades al comerç i fins i tot encunyant moneda pròpia.
L'activitat econòmica de la ciutat es mou en aquests dos eixos el comerç i l'agricultura, no hauríem d'oblidar el turisme, ya que la pròpia ciutat disposa una oferta molt variada.
Sectors
L'economia de Valéncia i la seua àrea metropolitana està, igual que tot l'entramat empresarial, molt lligada a les PIMES (chicotetes i mijanes empreses), molt competitives, sent reconegut el seu caràcter emprenedor i amb una finalitat principalment exportadora.
Com la ciutat és de gran importància, també destaca en altres sectors com l'artesanal, industrial, tèxtil, etc.
Agricultura
En l'actualitat, aquest sector quasi es redueix al merament simbòlic, ja que estem parlant de la ciutat. Les noves instal·lacions portuàries han acabat amb la zona sud-est de l'horta, així com al sud i oest de la ciutat l'ampliació pròpia de la ciutat, la construcció de la nova ciutat sanitària, nous vials i cinturons de la ciutat, pràcticament han acabat amb els camps de cultius. Actualment queda al nord també l'últim reducte de l'horta, que està amenaçada pels nous cinturons nord de la ciutat.
No obstant açò, la major concentració del comerç agrícola es realitza a València, ja que per les seues infraestructures està preparada per a la comercialització dels productes peribles provinents del camp. Tant les instal·lacions portuàries, i de ferrocarrils, són vies ràpides per al seu comerç, també compta amb un centre de venda majorista, est és Mercavalencia, en ell es troba la societat de asentadores de fruites amb més de 70 anys d'antiguitat, sent aquesta la seua actual ubicació ja que va començar en l'avui antic mercat de proveïments, també podem trobar la tira d'explicar, que finalment va ser reconegut com a propi, el mercat de venda directa de l'agricultor.
Textil
Aquest sector ha patit pel fet de la competència de tercers països. En Valéncia ciutat no ha sigut tan cridaner, a causa que a Valéncia es defineix per la seua qualitat, sobretot pel que fa als teixits de seda, la seua qualitat és reconeguda a tot el món i també té una llarga història, el gremi de sederos conegut com el Gremi de Velluters data de principis del segle XIV, teles i confeccions han vestit a famílies reals d'Espanya i Europa al llarg dels temps, que dir que en les noces del llavors Príncep d'Astúries i actual rei Felipe VI d'Espanya, la núvia vestia un vestit confeccionat amb seda valenciana.
Indústria
Històricament, a partir de la revolució industrial en el segle XIX, València, dins del seu mateix terme municipal, ha sigut bressol de nombroses empreses de diferents sectors industrials, com la indústria pesada, la fabricació de mobles, la fabricació de productes ceràmics, diversos tipus d'indústria alimentària i més posteriorment s'instal·laria allí la indústria automobilística. Avui dia la presència industrial dins la ciutat és bàsicament simbòlica, solament deixant espai per a les PIMES i empreses familiars, ja que les grans empreses, a causa de les legislacions actuals van haver d'emigrar a les localitats limítrofes patint aquestes un creixement exponencial, com podem observar en els casos de: Manises vinculat fortament amb el sector ceràmic, Benetússer i Sedaví en el sector del moble, Xixona amb la indústria alimentària basada en el torró o Paterna, albergant la pràctica totalitat de la indústria pesada en l'àmbit de la Comunitat Valenciana en la creació del polígon Font del Pitxer, un dels polígons pioners més grans d'Espanya, i el seu parc tecnològic, un dels més desenvolupats del país. Bé és cert que en l'actualitat el 11% de la població activa valenciana treballa en el sector de la construcció sent aquesta indústria, actualment una de les més significatives de la comunitat, representant un 30% de la indústria total Valenciana que és una de les més potents d'Espanya amb quasi un 30% de la població activa en la seua haver-hi. Com altres indústries menors a Valéncia és just destacar la indústria tèxtil, que encara que ha patit grans pèrdues en els últims anys a causa de la competència deslleial de tercers països segueix movent grans quantitats de capital a causa de la seua reconeguda qualitat en els mercats internacionals.
Comercio
El sector comercial està bastant lligat a l'agricultura, a més de l'existència de numeroses agències de transports comercials aixina com agents comercials. També existixen altres sectors en els quals es podria englobar el comerç com són l'artesania i el textil.
Turisme
El turisme realment va començar amb el boom de principis del Segle XX, el costum originari dels habitants de la ciutat, era eixir al camp i entorns propers de la ciutat, en la zona costanera de la Malvarrosa i el Cabañal, es van construir cases com a segones residències, també es va construir un balneari en la mateixa platja de les Arenes. Era costum de la gent important posseir alguna d'aquestes cases, per al seu ús i el poder convidar a elles a familiars i amics, un cas molt destacat és de l'escritor valencià Blasco Ibáñez, i conegudes les seues reunions amb pintors i filòsofs de l'època. El 21 de juliol de 1871 l'ajuntament va proposar celebrar una fira anual i una exposició de tota classe de productes. Amb el motiu d'atraure als ciutadans i forasters en aquests mesos a la ciutat.
Transcorreguda la guerra civil. El boom del turisme, activa a la ciutat valència, millorant el que antigament eren unes platges de pescadors, a vertaders centres turístics, augmentant l'oferta d'allotjaments i serveis, la ciutat es converteix en referent del turisme.
Amb la massificació, dels anys 70, aquest sector es va estenent a altres poblacions al llarg de la costa, decreixent així en la ciutat, si bé l'oferta de sol i platja ha anat decreixent en aquests últims anys han emergit altres sectors com el cultural i el de l'oci.
Infraestructures
El port comercial de Valéncia és, segons fonts del Ministeri de Foment, el primer port espanyol en tràfic de contenidors i el primer en volum de mercaderies[1] i es troba entre els 10 primers d'Europa quant a tràfic de mercaderies.
És la primera institució firal d'estàs característiques fundada a Espanya en 1917.