Diferència entre les revisions de "Eduart López-Chavarri Marco"
m (Text reemplaça - ' València' a ' Valéncia') |
|||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
==Vida i obra== | ==Vida i obra== | ||
| − | Va començar els seus estudis musicals a | + | Va començar els seus estudis musicals a Valéncia, de la mà de Francesc Antich i posteriorment a [[Barcelona]] en [[Felip Pedrell]]. Després va perfeccionar els seus estudis a [[Alemanya]], en [[Salomon Jadassohn]], i després a [[Itàlia]] i [[França]]. Va alternar els estudis musicals en els estudis de dret, obtenint-ne la llicenciatura. Posteriorment, l'any [[1900]] es va doctorar per la Universitat Central de Madrit. Entre els anys 1896 i 1908 va eixercir d'advocat fiscal substitut de l'Audiència de Valéncia. També va estudiar dibuix a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles, destacant com un bon dibuixant. |
Es va vore influït pel corrent [[modernisme|modernista]], establint amistat en els davanters del moviment a [[Madrit]] i [[Barcelona]]. Per eixemple va cultivar una entranyable amistat en [[Apeles Mestres]] i [[Santiago Rusiñol]]. També es va relacionar en [[Joaquim Mir]], [[Enric Granados]], [[Enric Morera i Viura|Enric Morera]] i [[Lluís Millet i Pagès|Lluís Millet]]. | Es va vore influït pel corrent [[modernisme|modernista]], establint amistat en els davanters del moviment a [[Madrit]] i [[Barcelona]]. Per eixemple va cultivar una entranyable amistat en [[Apeles Mestres]] i [[Santiago Rusiñol]]. També es va relacionar en [[Joaquim Mir]], [[Enric Granados]], [[Enric Morera i Viura|Enric Morera]] i [[Lluís Millet i Pagès|Lluís Millet]]. | ||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
La seua activitat en els seus 99 anys de vida és la d'un erudit: va fer treballs com a periodista al diari [[Las Provincias]], va fer traduccions - destacant biografies de compositors com ara [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]], [[César Franck]] i [[Paul Dukas]] -, va escriure obres de teoria de l'estètica i teoria musical i de creació lliterària, tant en català com en castellà i, finalment, es va dedicar a la composició. S'ha destacat la seua important preparació cultural i el contacte continu que mantingué en els nous corrents estètics europeus al llarc de tota la seua vida. | La seua activitat en els seus 99 anys de vida és la d'un erudit: va fer treballs com a periodista al diari [[Las Provincias]], va fer traduccions - destacant biografies de compositors com ara [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]], [[César Franck]] i [[Paul Dukas]] -, va escriure obres de teoria de l'estètica i teoria musical i de creació lliterària, tant en català com en castellà i, finalment, es va dedicar a la composició. S'ha destacat la seua important preparació cultural i el contacte continu que mantingué en els nous corrents estètics europeus al llarc de tota la seua vida. | ||
| − | L'any 1910 va guanyar la càtedra d'Estètica i Història de la Música al [[Conservatori de | + | L'any 1910 va guanyar la càtedra d'Estètica i Història de la Música al [[Conservatori de Valéncia]]. |
| − | Va compondre obres per a piano, orquesta, música de cambra i per al teatre, en les que sovint utilisa els temes populars valencians. En este sentit, cal destacar el seu interés pel folclor, que va impulsar a realisar diversos viages per les comarques valencianes en l'objectiu de recopilar i transcriure els cants populars. Cal destacar la seua tasca en la recuperació i restauració del patrimoni musical lligat a la festa del Corpus Christi de | + | Va compondre obres per a piano, orquesta, música de cambra i per al teatre, en les que sovint utilisa els temes populars valencians. En este sentit, cal destacar el seu interés pel folclor, que va impulsar a realisar diversos viages per les comarques valencianes en l'objectiu de recopilar i transcriure els cants populars. Cal destacar la seua tasca en la recuperació i restauració del patrimoni musical lligat a la festa del Corpus Christi de Valéncia: el 1949 va restaurar la [[dansa de la Moma]], i deu anys després va concloure la restauració dels ''Misteris del Corpus''. |
Es va casar en la [[soprano]] [[Carmen Andújar]], en la qual realisà una important gira de concerts per [[Anglaterra]]. És pare del també compositor i periodista [[Eduard López-Chávarri Andújar]]. | Es va casar en la [[soprano]] [[Carmen Andújar]], en la qual realisà una important gira de concerts per [[Anglaterra]]. És pare del també compositor i periodista [[Eduard López-Chávarri Andújar]]. | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
==Distincions== | ==Distincions== | ||
* Membre d'Honor de la Facultat d'Arts de [[Londres]] | * Membre d'Honor de la Facultat d'Arts de [[Londres]] | ||
| − | * Acadèmic de l'[[Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]], de | + | * Acadèmic de l'[[Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]], de Valéncia |
* Acadèmic de l'[[Academia de Bellas Artes de San Fernando]], de [[Madrit]] | * Acadèmic de l'[[Academia de Bellas Artes de San Fernando]], de [[Madrit]] | ||
* Acadèmic de Belles Arts de [[Córdova]] | * Acadèmic de Belles Arts de [[Córdova]] | ||
| Llínea 99: | Llínea 99: | ||
| isbn = 84-321-1873-7}} | | isbn = 84-321-1873-7}} | ||
* {{es}} Diversos Autors, ''Historia de la Música de la Comunidad Valenciana''. Editorial Prensa Valenciana, S.A. 1992. ISBN 84-87502-21-0 | * {{es}} Diversos Autors, ''Historia de la Música de la Comunidad Valenciana''. Editorial Prensa Valenciana, S.A. 1992. ISBN 84-87502-21-0 | ||
| − | * {{es}} Article ''Eduardo López-Chávarri Marco'' de l{{'}}''Enciclopedia de la Comunidad Valenciana''. Editorial Prensa Valenciana. | + | * {{es}} Article ''Eduardo López-Chávarri Marco'' de l{{'}}''Enciclopedia de la Comunidad Valenciana''. Editorial Prensa Valenciana. Valéncia, 2005. ISBN 84-87502-56-3 |
* {{es}} ''Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana''. Sociedad General de Autores y Editores. Madrid, 2000. ISBN 84-8048-303-2 | * {{es}} ''Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana''. Sociedad General de Autores y Editores. Madrid, 2000. ISBN 84-8048-303-2 | ||
Revisió de 13:24 26 març 2015
.jpg)
Eduart López-Chavarri i Marco (Valéncia, 29 de giner de 1871 - Valéncia, 28 d'octubre de 1970) fon un compositor, escritor i teòric musical valencià.
Vida i obra
Va començar els seus estudis musicals a Valéncia, de la mà de Francesc Antich i posteriorment a Barcelona en Felip Pedrell. Després va perfeccionar els seus estudis a Alemanya, en Salomon Jadassohn, i després a Itàlia i França. Va alternar els estudis musicals en els estudis de dret, obtenint-ne la llicenciatura. Posteriorment, l'any 1900 es va doctorar per la Universitat Central de Madrit. Entre els anys 1896 i 1908 va eixercir d'advocat fiscal substitut de l'Audiència de Valéncia. També va estudiar dibuix a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles, destacant com un bon dibuixant.
Es va vore influït pel corrent modernista, establint amistat en els davanters del moviment a Madrit i Barcelona. Per eixemple va cultivar una entranyable amistat en Apeles Mestres i Santiago Rusiñol. També es va relacionar en Joaquim Mir, Enric Granados, Enric Morera i Lluís Millet.
La seua activitat en els seus 99 anys de vida és la d'un erudit: va fer treballs com a periodista al diari Las Provincias, va fer traduccions - destacant biografies de compositors com ara Beethoven, César Franck i Paul Dukas -, va escriure obres de teoria de l'estètica i teoria musical i de creació lliterària, tant en català com en castellà i, finalment, es va dedicar a la composició. S'ha destacat la seua important preparació cultural i el contacte continu que mantingué en els nous corrents estètics europeus al llarc de tota la seua vida.
L'any 1910 va guanyar la càtedra d'Estètica i Història de la Música al Conservatori de Valéncia.
Va compondre obres per a piano, orquesta, música de cambra i per al teatre, en les que sovint utilisa els temes populars valencians. En este sentit, cal destacar el seu interés pel folclor, que va impulsar a realisar diversos viages per les comarques valencianes en l'objectiu de recopilar i transcriure els cants populars. Cal destacar la seua tasca en la recuperació i restauració del patrimoni musical lligat a la festa del Corpus Christi de Valéncia: el 1949 va restaurar la dansa de la Moma, i deu anys després va concloure la restauració dels Misteris del Corpus.
Es va casar en la soprano Carmen Andújar, en la qual realisà una important gira de concerts per Anglaterra. És pare del també compositor i periodista Eduard López-Chávarri Andújar.
L'any 1996 la Generalitat Valenciana va adquirir la seua biblioteca, composta de 3.500 volums, entre els quals destaca una important colecció d'obres musicològiques, i més de 4.500 partitures.
Distincions
- Membre d'Honor de la Facultat d'Arts de Londres
- Acadèmic de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, de Valéncia
- Acadèmic de l'Academia de Bellas Artes de San Fernando, de Madrit
- Acadèmic de Belles Arts de Córdova
- Acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
- Creu d'Alfons X El Sabi
- Membre d'Honor del Consejo Superior de Investigaciones Científicas
- Medalla d'Or del Círcul de Belles Arts de Valéncia
- Creu Roja del Mèrit Militar en Campanya, 1909
Obra musical destacada
Música simfònica
- Valencianes, per banda (1909)
- En la muntanya
- Festa: dansa d'Albaida
- Interior: Lo ball dels nanos
- Aquarelles Valencianes, per a orquesta de corda (1910)
- Cançó
- Estival
- Dansa
- Antiguos Abanicos, Suite, (1911-12)
- Rapsodia de Pascua, per a piano i orquesta (1922)
- Concierto per a piano y orquesta de corda (1928)
- Allegro non tropo
- Les barraques de Bonrepòs (andante tranquilo)
- Finale (popular) Allegro vivace
- Tres impresiones (1933)
- Concierto Hispánico, per a piano i orquesta (1941)
- Concierto Breve, per a piano i orquesta (1943)
- Dos improvisata (1949)
- Concert per a arpa i orquestra de corda
- Sinfonia Hispánica
- Divertimento per a orquestra
Piano
- Cuentos y Fantasias (1915)
- Dansa d'Albaida (1943)
- Tres impresiones
- Líriques
Veu i cor
- Ofrena, obra religiosa que s'interpreta hui dia en la festa de la Mare de Deu dels Desamparats
- Llegenda, (1909), sobre text de Teodor Llorente, estrenada en ocasiío de l'Exposició Regional Valenciana, per a cor i orquesta
- Cantar de la Guerra (1938-40)
- Misa Bernarda, (1940)
- Himno de Epifanía
Música de Cambra
- Obres diverses per a violoncel i piano, violí i piano, quartet de corda, guitarra, clarinet, etc.
Obres líriques
- Terra d'horta, ilustracions musicals en 1 acte sobre llibret de Joan Baptista Pont i Moncho, (1907)
- Targetes postals (1927)
- Cuentos y fantasias (1963)
Obra lliterària destacada
- El Anillo del Nibelungo / Tetralogia de Richard Wagner, estudi sobre esta obra, Madrid (1902)
- Vademecum Musical, Valéncia (1906)
- Les Escoles Populars de Música, Barcelona (1906)
- Contes lírics, (1907)
- Historia de la Música, Barcelona (1914-16)
- De l'horta i de la muntanya, (1916)
- Música popular española, (1927)
- Proses de viage, (1929)
- Compendio de Historia de la Música, Madrit (1930)
- Nociones de Estética de la Música, Madrit (1930)
- Chopin, Valencia (1950)
- Los Misterios del Corpus de Valencia, Valéncia (1956)
- De terres d'Àfrica, inèdit
- De terres del Mogreb, inèdit
- L'anhel d'Itàlia, inèdit
Bibliografia
- (espanyol) (1976) Historia de la música española contemporánea, Rialp. ISBN 84-321-1873-7.
- (espanyol) Diversos Autors, Historia de la Música de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, S.A. 1992. ISBN 84-87502-21-0
- (espanyol) Article Eduardo López-Chávarri Marco de l'Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana. Valéncia, 2005. ISBN 84-87502-56-3
- (espanyol) Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Sociedad General de Autores y Editores. Madrid, 2000. ISBN 84-8048-303-2