Diferència entre les revisions de "El Vilar"
m |
|||
| (No es mostren 24 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[Archiu:Plaza de la Iglesia o plaza Mayor del Villar del Arzobispo 07.jpg|250px|miniaturadeimagen|Plaça de l'Iglésia o plaça Major d'El Vilar]] |
| − | [[ | + | [[File:El Villar.JPG|right|250px|thumb|<center>Frontera principal de l'iglésia de El Vilar</center>]] |
| − | [[ | + | '''El Vilar''' (en [[castellà]] ''Villar del Arzobispo''), nomenat en temps dels moros Benaduf, és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] que pertany a la [[comarca]] d'[[Els Serrans]], en la [[província de Valéncia]]. |
| − | + | == Geografia == | |
| + | El Vilar es troba situat a 16 graus 4 minuts de llongitut i a 39 graus 46 minuts de latitut, assentat sobre un tossal que domina el camp dels nous regadius del [[Túria]], és l'entrada cap a la zona serrana d'[[Andilla]] i centre comarcal activíssim, pertanyent a la comarca d'[[Els Serrans]] de [[Valéncia]]. | ||
| − | + | Els Serrans és una comarca dura i austera, agrest i bella al mateix temps, creuada per un amagatall de rambles i barrancs i ariçonada de cimes rocoses que ronden els mil metros d'altitut, coberta de tant en tant per ombriues pinades o chicotetes [[vinyes]]. | |
| − | |||
La fisonomia de El Vilar és una mescla de montanyes i planes, les seues montanyes són riques en materials argilosos i les seues planes són utilisades per a l'agricultura. | La fisonomia de El Vilar és una mescla de montanyes i planes, les seues montanyes són riques en materials argilosos i les seues planes són utilisades per a l'agricultura. | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | La seua història es remonta als [[romans]] i [[ibers]], començant a tindre el seu floriment en els àraps en l'any [[711]], la seua primera ubicació va ser a 5 quilómetros de l'actual El Vilar, en la partida de ''La Torre'', pertanyent aixina la població al [[Regne Moro de Valéncia]], conquistat este per D. [[Jaume I]] d'Aragó, la població és donada al [[Bisbe de Valéncia]], que | + | La seua història es remonta als [[romans]] i [[ibers]], començant a tindre el seu floriment en els àraps en l'any [[711]], la seua primera ubicació va ser a 5 quilómetros de l'actual El Vilar, en la partida de ''La Torre'', pertanyent aixina la població al [[Regne Moro de Valéncia]], conquistat este per D. [[Jaume I]] d'Aragó, la població és donada al [[Bisbe de Valéncia]], que a la seua volta la ven a D. Hurtado de Lihori (Un dels 380 Cavallers que varen acompanyar el Rei Jaume I en la conquista de Valéncia), passant despuix cap a l'any [[1300]] a D. [[Eximix Perez de Arenós]], baró d'Andilla, fent este últim entrega de la població al Bisbe i capítul de Valéncia, sent D. Raimundo Gaston qui governava la Mitra de Valéncia, va ser autorisat en [[1323]] pel Rei, per a expulsar els pocs moros de El Vilar, sent repoblat este per quinze Cristians Vells i fent-los donació per sempre als nous pobladors, a condició de residir en ell. |
| + | |||
| + | == Demografia == | ||
| + | La població conta en 3.578 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]]. | ||
== Economia == | == Economia == | ||
| − | El Vilar és una població la principal font d'ingressos de la qual és l'[[agricultura de secà]], des de fa algun temps es transforma l'[[agricultura]], passant esta a ser de regadiu gràcies al [[pantà de Benaixeve]], una menor influència té | + | El Vilar és una població la principal font d'ingressos de la qual és l'[[agricultura de secà]], des de fa algun temps es transforma l'[[agricultura]], passant esta a ser de regadiu gràcies al [[pantà de Benaixeve]], una menor influència té l'indústria i el transport. |
| + | |||
| + | Hi ha una indústria minera d'extracció d'argila, els materials de la qual s'usen en les fabriques de taulellets de la [[província de Castelló]]. | ||
== Festes == | == Festes == | ||
Les Festes Patronals de El Vilar se celebren els dies [[24 de giner]] ([[Mare de Deu de la Paz]]) i [[16 d'agost]] ([[Sant Roc]]), la festa que més gent atrau a la població són els carnavals, que comencen el [[dijous]] anterior al [[dimecres]] de cendra. | Les Festes Patronals de El Vilar se celebren els dies [[24 de giner]] ([[Mare de Deu de la Paz]]) i [[16 d'agost]] ([[Sant Roc]]), la festa que més gent atrau a la població són els carnavals, que comencen el [[dijous]] anterior al [[dimecres]] de cendra. | ||
| − | == | + | ==Bibliografia== |
| − | *Llibres D. Vicente | + | *Llibres D. Vicente Llatas Burgos, El Vilar. |
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||
| − | + | {{Commonscat|Villar del Arzobispo}} | |
{{Municipis de Els Serrans}} | {{Municipis de Els Serrans}} | ||
Última revisió del 19:03 16 ago 2022
El Vilar (en castellà Villar del Arzobispo), nomenat en temps dels moros Benaduf, és un municipi de la Comunitat Valenciana que pertany a la comarca d'Els Serrans, en la província de Valéncia.
Geografia[editar | editar còdic]
El Vilar es troba situat a 16 graus 4 minuts de llongitut i a 39 graus 46 minuts de latitut, assentat sobre un tossal que domina el camp dels nous regadius del Túria, és l'entrada cap a la zona serrana d'Andilla i centre comarcal activíssim, pertanyent a la comarca d'Els Serrans de Valéncia.
Els Serrans és una comarca dura i austera, agrest i bella al mateix temps, creuada per un amagatall de rambles i barrancs i ariçonada de cimes rocoses que ronden els mil metros d'altitut, coberta de tant en tant per ombriues pinades o chicotetes vinyes.
La fisonomia de El Vilar és una mescla de montanyes i planes, les seues montanyes són riques en materials argilosos i les seues planes són utilisades per a l'agricultura.
Història[editar | editar còdic]
La seua història es remonta als romans i ibers, començant a tindre el seu floriment en els àraps en l'any 711, la seua primera ubicació va ser a 5 quilómetros de l'actual El Vilar, en la partida de La Torre, pertanyent aixina la població al Regne Moro de Valéncia, conquistat este per D. Jaume I d'Aragó, la població és donada al Bisbe de Valéncia, que a la seua volta la ven a D. Hurtado de Lihori (Un dels 380 Cavallers que varen acompanyar el Rei Jaume I en la conquista de Valéncia), passant despuix cap a l'any 1300 a D. Eximix Perez de Arenós, baró d'Andilla, fent este últim entrega de la població al Bisbe i capítul de Valéncia, sent D. Raimundo Gaston qui governava la Mitra de Valéncia, va ser autorisat en 1323 pel Rei, per a expulsar els pocs moros de El Vilar, sent repoblat este per quinze Cristians Vells i fent-los donació per sempre als nous pobladors, a condició de residir en ell.
Demografia[editar | editar còdic]
La població conta en 3.578 habitants segons el cens del INE de l'any 2021.
Economia[editar | editar còdic]
El Vilar és una població la principal font d'ingressos de la qual és l'agricultura de secà, des de fa algun temps es transforma l'agricultura, passant esta a ser de regadiu gràcies al pantà de Benaixeve, una menor influència té l'indústria i el transport.
Hi ha una indústria minera d'extracció d'argila, els materials de la qual s'usen en les fabriques de taulellets de la província de Castelló.
Festes[editar | editar còdic]
Les Festes Patronals de El Vilar se celebren els dies 24 de giner (Mare de Deu de la Paz) i 16 d'agost (Sant Roc), la festa que més gent atrau a la població són els carnavals, que comencen el dijous anterior al dimecres de cendra.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Llibres D. Vicente Llatas Burgos, El Vilar.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre El Vilar.
| Municipis de Els Serrans | |
|---|---|
| Les Alcubles • Alpont • Andilla • Ares dels Olms • Benaixeve • Bugarra • Calles • Chelva • Chestalgar • Chulilla • Domenyo • Figueroles dels Serrans • La Llosa del Bisbe • Pedralba • Sot de Chera • Titagües • Toixa • El Vilar • La Yesa | |