Diferència entre les revisions de "Enoch Powell"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: « '''John Enoch Powell''' OBE (Birmingham, 16 de juny de 1912-Londres, 8 de febrer de 1998) fon un polític britànic, erudit clàssic, autor, llingüiste, solda…»)
 
(Text reemplaça - 'Commonwealth' a 'Commonwealth')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 +
[[Archiu:Enoch Powell 6 Allan Warren.jpg|197px|dreta]]
 +
'''John Enoch Powell''' OBE ([[Birmingham]], [[16 de juny]] de [[1912]]-[[Londres]], [[8 de febrer]] de [[1998]]) fon un polític britànic, erudit clàssic, autor, llingüiste, soldat, filòlec i poeta. Fon diputat conservador ([[1950]]-[[1974]]), més tart diputat del Partit Unioniste del Ulster (1974-[[1987]]) i ministre de Salut ([[1960]]-[[1963]]).
  
'''John Enoch Powell''' OBE (Birmingham, 16 de juny de 1912-Londres, 8 de febrer de 1998) fon un polític britànic, erudit clàssic, autor, llingüiste, soldat, filòlec i poeta. Fon diputat conservador (1950-1974), després diputat del Partit Unioniste del Ulster (1974-1987) i ministre de Salut (1960-1963).
+
Abans d'entrar en política, Powell va ser un erudit clàssic, aplegant a ser professor titular de [[grec]] antic a l'edat de 25 anys en [[Austràlia]]. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], va servir en llocs de personal i d'inteligència, alcançant el ranc de brigadier als trenta anys. També va escriure poesia influenciat per A.E. Housman (publicada ya en l'any [[1937]]),​ aixina com molts llibres sobre temes clàssics i polítics.
  
Abans d'entrar en política, Powell va ser un erudit clàssic, aplegant a ser professor titular de grec antic a l'edat de 25 anys en Austràlia. Durant la Segona Guerra Mundial, va servir en llocs de personal i d'inteligència, alcançant el ranc de brigadier als trenta anys. També va escriure poesia influenciat per A.E. Housman (publicada ya en 1937),​ aixina com molts llibres sobre temes clàssics i polítics.
+
Powell va atraure una gran atenció despuix del seu discurs del [[20 d'abril]] de [[1968]] davant l'Assamblea General del Centre Polític Conservador de la zona de West Midlands, que es va conéixer com el discurs "Rius de sanc" (Rivers of Blood en l'[[anglés]] original). En ell criticava les taxes d'immigració actuals en el [[Regne Unit]], especialment les procedents de la Nova [[Commonwealth]], i s'oponia a la llegislació antidiscriminatoria proposta llavors en la Race Relations Act 1968. En resposta, el líder del Partit Conservador, Edward Heath, va destituir a Powell del seu càrrec de Secretari de Defensa del Gabinet en l'ombra ([[1965]]-1968) en l'oposició conservadora. El discurs va ser considerat immediatament per molts com una flagrant demostració de racisme, lo que li va valdre fortes crítiques del seu propi partit i de la prensa.​ Encara que Powell no es considerava raciste, The Economist afirmava en un editorial en el 50º aniversari del discurs que la seua retòrica havia tingut un "efecte durador i maligne... en la forma en que es discutixen, o no, la raça i la migració".
  
Powell va atraure una gran atenció despuix del seu discurs del 20 d'abril de 1968 davant l'Assamblea General del Centre Polític Conservador de la zona de West Midlands, que es va conéixer com el discurs "Rius de sanc" (Rivers of Blood en l'anglés original). En ell criticava les taxes d'immigració actuals en el Regne Unit, especialment les procedents de la Nova Commonwealth, i s'oponia a la llegislació antidiscriminatoria proposta llavors en la Race Relations Act 1968. En resposta, el líder del Partit Conservador, Edward Heath, va destituir a Powell del seu càrrec de Secretari de Defensa del Gabinet en l'ombra (1965-1968) en l'oposició conservadora. El discurs va ser considerat immediatament per molts com una flagrant demostració de racisme, lo que li va valdre fortes crítiques del seu propi partit i de la prensa.​ Encara que Powell no es considerava raciste, The Economist afirmava en un editorial en el 50º aniversari del discurs que la seua retòrica havia tingut un "efecte durador i maligne... en la forma en que es discutixen, o no, la raça i la migració".
+
Despuix del discurs "Rius de sanc", vàries enquestes varen sugerir que entre el 67 i el 82% de la població britànica estava d'acort en les opinions de Powell.​ Els seus partidaris varen afirmar que el gran número de seguidors​ que va atraure Powell va ajudar als conservadors a guanyar les eleccions generals de [[1970]],​ i potser els va costar les eleccions generals de [[febrer]] de [[1974]], quan Powell va donar l'esquena als conservadors recolzant als laboristes, que varen tornar a formar un govern en minoria a principis de març despuix d'un parlament indecís.
  
Despuix del discurs "Rius de sanc", vàries enquestes varen sugerir que entre el 67 i el 82% de la població britànica estava d'acort en les opinions de Powell.​ Els seus partidaris varen afirmar que el gran número de seguidors​ que va atraure Powell va ajudar als conservadors a guanyar les eleccions generals de 1970,​ i potser els va costar les eleccions generals de febrer de 1974, quan Powell va donar l'esquena als conservadors recolzant als laboristes, que varen tornar a formar un govern en minoria a principis de març despuix d'un parlament indecís.
+
Powell va tornar a la Cámara en [[octubre]] de 1974 com a diputat del Partit Unioniste del Ulster per la circumscripció norirlandesa de South Down. Va representar la circumscripció fins que va ser derrotat en les eleccions generals de [[1987]].
 
 
Powell va tornar a la Cámara en octubre de 1974 com a diputat del Partit Unioniste del Ulster per la circumscripció norirlandesa de South Down. Va representar la circumscripció fins que va ser derrotat en les eleccions generals de 1987.
 
  
 
[[Categoria:Polítics de Regne Unit]]
 
[[Categoria:Polítics de Regne Unit]]
 
[[Categoria:Cristians del Regne Unit]]
 
[[Categoria:Cristians del Regne Unit]]

Última revisió del 17:25 24 set 2023

Enoch Powell 6 Allan Warren.jpg

John Enoch Powell OBE (Birmingham, 16 de juny de 1912-Londres, 8 de febrer de 1998) fon un polític britànic, erudit clàssic, autor, llingüiste, soldat, filòlec i poeta. Fon diputat conservador (1950-1974), més tart diputat del Partit Unioniste del Ulster (1974-1987) i ministre de Salut (1960-1963).

Abans d'entrar en política, Powell va ser un erudit clàssic, aplegant a ser professor titular de grec antic a l'edat de 25 anys en Austràlia. Durant la Segona Guerra Mundial, va servir en llocs de personal i d'inteligència, alcançant el ranc de brigadier als trenta anys. També va escriure poesia influenciat per A.E. Housman (publicada ya en l'any 1937),​ aixina com molts llibres sobre temes clàssics i polítics.

Powell va atraure una gran atenció despuix del seu discurs del 20 d'abril de 1968 davant l'Assamblea General del Centre Polític Conservador de la zona de West Midlands, que es va conéixer com el discurs "Rius de sanc" (Rivers of Blood en l'anglés original). En ell criticava les taxes d'immigració actuals en el Regne Unit, especialment les procedents de la Nova Commonwealth, i s'oponia a la llegislació antidiscriminatoria proposta llavors en la Race Relations Act 1968. En resposta, el líder del Partit Conservador, Edward Heath, va destituir a Powell del seu càrrec de Secretari de Defensa del Gabinet en l'ombra (1965-1968) en l'oposició conservadora. El discurs va ser considerat immediatament per molts com una flagrant demostració de racisme, lo que li va valdre fortes crítiques del seu propi partit i de la prensa.​ Encara que Powell no es considerava raciste, The Economist afirmava en un editorial en el 50º aniversari del discurs que la seua retòrica havia tingut un "efecte durador i maligne... en la forma en que es discutixen, o no, la raça i la migració".

Despuix del discurs "Rius de sanc", vàries enquestes varen sugerir que entre el 67 i el 82% de la població britànica estava d'acort en les opinions de Powell.​ Els seus partidaris varen afirmar que el gran número de seguidors​ que va atraure Powell va ajudar als conservadors a guanyar les eleccions generals de 1970,​ i potser els va costar les eleccions generals de febrer de 1974, quan Powell va donar l'esquena als conservadors recolzant als laboristes, que varen tornar a formar un govern en minoria a principis de març despuix d'un parlament indecís.

Powell va tornar a la Cámara en octubre de 1974 com a diputat del Partit Unioniste del Ulster per la circumscripció norirlandesa de South Down. Va representar la circumscripció fins que va ser derrotat en les eleccions generals de 1987.