Erwin Schrödinger

Erwin Rudolf Josef Alexander Schrödinger (Erdberg, Viena, Imperi austrohongarés, 12 d'agost de 1887 - † id., 4 de giner de 1961) fon un fisic austríac, nacionalisat irlandés, que realisà importants contribucions en els camps de la mecanica quàntica i la termodinàmica.

Va rebre el Premi Nobel de Física en l'any 1933 per haver desenrollat l'equació de Schrödinger. Despuix de mantindre una llarga correspondència en Albert Einstein propongué l'experiment mental del gat de Schrödinger que mostrava les paradoxes i interrogants als que abocava la física quàntica.

BiografiaEditar

Infancia i joventutEditar

Schrödinger naixqué en Erdberg, una localitat propenca a Viena, en 1887. Era fill de Rudolf Schrödinger,i Georgine Emilia Brenda. En l'any 1898 entrà en l'Akademisches Gymnasium, una de les institucions d'ensenyança mija més prestigioses de l'àmbit germanic. Entre els anys 1906 i 1910, Schrödinger estudià en Viena rebent classes de Franz Serafin Exner i de Friedrich Hasenöhrl. També realisà treballs experimentals en colaboració en Friedrich Kohlrausch. En l'any 1911, Schrödinger se convertí en assistent d'Exner.

CarreraEditar

En l'any 1914 conseguí la habilitació (venia legendi), que és la màxima calificació academica que una persona pot alcançar en certs països d'Europa i Asia. Entre aquell any i 1918 participà en la I Guerra Mundial com part de l'eixercit austríac, en Gorizia, Duino, Sistiana, Prosecco i Viena. El 6 d'abril de 1920 contragué matrimoni en Annemarie Bertel. El mateix any, Schrödinger se convertí en ajudant de Max Wien en Jena, i el 20 de setembre adquirí el càrrec de professor associat en Stuttgart. En l'any 1921 se convertí en professor titular en Breslau (hui Wrocław, Polònia).

Schrödinger se traslladà a l'Universitat de Zürich en 1922. En giner de 1926 publicà en la revista Annalen der Physik un artícul cientific titulat Quantisierung als Eigenwertproblem (Cuantización com problema d'autovalores), en el que desenrollà la nomenada equacio de Schrödinger. A l'any següent succeí a Max Planck en l'Universitat de Berlín. No obstant, abandonà Alemanya en l'any 1933, a l'estar en contra del antisemitisme del Partit Nazi. Eixe mateix any se convertí en fellow del Magdalen College, en l'Universitat d'Oxford. Rebe ademés el Premi Nobel de Física junt a Paul Adrien Maurice Dirac.

  • 1934 Associat en l'Universitat de Princeton.
  • 1936 Universitat de Graz, Àustria.
  • 1938 Despuix de l'ocupació d'Àustria per Hitler, tingué problemes per haver abandonat Alemanya en 1933 i per les seues preferencies polítiques; busca beques i investigacions a través de Italia i Suïssa fins Oxford - Universitat de Ghent. En l'Institut d'Estudis Alvançats en Dublin, és Director de l'Escola de Física Teorica. Més de 50 publicacions en vàries arees. Intents cap a una teoria de camp unificat.
  • 1944 ¿Que es la vida? (Concepte de còdic genetic, neguentropía).
  • En Dublin fins la seua jubilacio.
  • 1955 Torna a Viena (plaça ad personam). En una important conferencia durant la Conferencia d'Energia Mundial se nega a parlar sobre l'energia atomica degut al seu escepticisme. En el seu lloc donà una charrada sobre filosofia.

Faltà en Viena en 1961, als 73 anys, de tuberculosis. Li sobrevixque la seua viuda Anny. Fon soterrat en Alpbach (Àustria).

¿Que es la vida?Editar

En l'any 1944 publicà en anglés un chicotet volum titulat ¿Que es la vida? (What is life?), resultat d'unes conferencies divulgatives. Esta obra menor ha tengut gran influencia sobre el desenroll posterior de la Biologia. Aportà dos idees fonamentals:

  • Primer, que la vida no es aliena ni s'opon a les lleis de la termodinamica, sino que els sistemes biologics conserven o amplien la seua complexitat exportant la entropía que produïxen els seus processos (véase neguentropía ).
  • Segon, que la química de l'herencia biologica, en un moment en que no estava clara la seua dependencia d'acits nucleicos o proteïnes, deu basar-se en un “cristal aperiódico”, contrastant la periodicitat exigida a un cristal, en la necessitat d'una seqüencia informativa. Segons les memories de James Watson, DNA, The Secret of Life, el llibre de Schrödinger de 1944, What's Life? li inspirà a investigar els gens, lo que li portà al descobriment de l'estructura de doble heliç del ADN.

Enllaços externsEditar

Commons