Diferència entre les revisions de "Gaucho"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 14: Llínea 14:
 
Va estar en els eixercits nacionals a traves del nostre territori i en ells va pelear en l’Alt Peru a les ordens de Belgrano o en San Martín en Chacabuco i Maipu.
 
Va estar en els eixercits nacionals a traves del nostre territori i en ells va pelear en l’Alt Peru a les ordens de Belgrano o en San Martín en Chacabuco i Maipu.
 
En el nort del païs atres homens defenderen en gran destrea i valor les fronteres de la nostra patria naixent, feent la [[Guerra Gaucha]].
 
En el nort del païs atres homens defenderen en gran destrea i valor les fronteres de la nostra patria naixent, feent la [[Guerra Gaucha]].
 +
 +
 +
[[Categoria:Arts i Cultura]]
 +
[[Categoria:Cultura Argentina]]

Revisió de 17:31 5 gin 2009

Probablement el vocablo quichua huachu (orfe, vagabunt) haja segut transformat pels colonisadors espanyols utilisant-se per a nomenar gauchos als vagabunts i guachos als orfens. Tambe existix l’hipotesis de que els criolls i mestiços començaren a pronunciar aixina (gaucho) la paraula chaucho, introduïda pels espanyols com una forma modificada del vocablo chaouch, que en arap significa arreador d’animals.

La denominacio s’aplicà generalment a l’element crioll (fills d’espanyols) o mestiç (fills d’espanyols en indigenes), encara que sense sentit racial sino etnic ya que tambe foren gauchos els fills dels immigrants europeus, els negres i els mulats que acceptaren la seua clase de vida.

L’ambient del gaucho fon la planura que s’exte des de la Patagonia fins els confins orientals d’Argentina, les serres i trencalls del noroest argenti i sur de Tarija (Bolivia), fins a l'Estat de Riu Gran del Sur, en Brasil (gaúcho).

El proces evolutiu del gaucho i l’us de eixa paraula se desenrrollà sense solucio de continuitat. Diferents tipus de gaucho existiren en Argentina ans de 1810, es a dir ans de ser coneguts en eixe nom. Peons de camp existiren des de que començaren a formar-se les primeres facendes de camp, encara que hajan segut poques al principi. El tercer tipus - que despres es nomenà gaucho alçat – va existir en reduït numero. Pero no foren els primitius peons ni els "fora de la llei" quins li donaren la caracteristica suficientment fort per a cridar l’atencio.

Habils ginets i criadors de ganado, es caracterisaren per la seua destrea fisica, la seua altivea, el seu caracter reservat i melancolic. Casi totes les faenes eran realisades a cavall, animal que va constituïr son millor companyo i tota la seua riquea. El llançameno del llaç, la domada i el rodeig de facenda, les travesies, eran realisats per estos ginets, que feyen del cavall el seu millor instrument.

Quan el païs convocà a ses fills per a lluitar per l’indepencia, els gauchos ingresaren en les files patriotes. L’audacia, l’habilitat per a cavalcar i l’enorm coneiximent del terreny, van fer d’ell un excelent soldat. Va estar en els eixercits nacionals a traves del nostre territori i en ells va pelear en l’Alt Peru a les ordens de Belgrano o en San Martín en Chacabuco i Maipu. En el nort del païs atres homens defenderen en gran destrea i valor les fronteres de la nostra patria naixent, feent la Guerra Gaucha.