Diferència entre les revisions de "Gerold Karl Schwarzenbach"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix')
Llínea 1: Llínea 1:
 
'''Gerold Karl Schwarzenbach''' ([[15 de març]] de [[1904]], Horgen, [[Suïssa]] - [[20 de maig]] de [[1978]]) fon un químic suís descobridor de l’[[EDTA]].
 
'''Gerold Karl Schwarzenbach''' ([[15 de març]] de [[1904]], Horgen, [[Suïssa]] - [[20 de maig]] de [[1978]]) fon un químic suís descobridor de l’[[EDTA]].
  
Schwarzenbach estudià química en l'ETH de [[Zúrich]] (Eidgenössische Technische Hochschule Zürich) i es graduà en [[1928]] en la tesis Studien über die von Salzbildung Beizenfarbstoffen. De [[1930]] a [[1955]] fon el primer professor associat i després professor de química inorgànica i química analítica a l'ETH de Zúrich. Es retirà en [[1973]].
+
Schwarzenbach estudià química en l'ETH de [[Zúrich]] (Eidgenössische Technische Hochschule Zürich) i es graduà en [[1928]] en la tesis Studien über die von Salzbildung Beizenfarbstoffen. De [[1930]] a [[1955]] fon el primer professor associat i despuix professor de química inorgànica i química analítica a l'ETH de Zúrich. Es retirà en [[1973]].
  
 
Un dels seus principals temes d'investigació fon la química de coordinació. Els seus treballs més destacats foren sobre les propietats de l’EDTA. En [[1963]] fon guardonat en el Premi Marcel Benoist; en [[1967]] rebé la Medalla d'Torbern Bergman; i en [[1971]] se li concedí un doctorat honorari de l'Universitat de [[Berna]].
 
Un dels seus principals temes d'investigació fon la química de coordinació. Els seus treballs més destacats foren sobre les propietats de l’EDTA. En [[1963]] fon guardonat en el Premi Marcel Benoist; en [[1967]] rebé la Medalla d'Torbern Bergman; i en [[1971]] se li concedí un doctorat honorari de l'Universitat de [[Berna]].

Revisió de 18:13 30 abr 2015

Gerold Karl Schwarzenbach (15 de març de 1904, Horgen, Suïssa - 20 de maig de 1978) fon un químic suís descobridor de l’EDTA.

Schwarzenbach estudià química en l'ETH de Zúrich (Eidgenössische Technische Hochschule Zürich) i es graduà en 1928 en la tesis Studien über die von Salzbildung Beizenfarbstoffen. De 1930 a 1955 fon el primer professor associat i despuix professor de química inorgànica i química analítica a l'ETH de Zúrich. Es retirà en 1973.

Un dels seus principals temes d'investigació fon la química de coordinació. Els seus treballs més destacats foren sobre les propietats de l’EDTA. En 1963 fon guardonat en el Premi Marcel Benoist; en 1967 rebé la Medalla d'Torbern Bergman; i en 1971 se li concedí un doctorat honorari de l'Universitat de Berna.