Diferència entre les revisions de "Giner"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
Llínea 1: Llínea 1:
{{giner}}
+
'''Giner''' (del [[llatí]] ''ianuarius'') és el primer [[més]] de l'[[any]] en el [[calendari gregorià]] i té 31 [[dia|dies]]. Pren el seu nom del deu [[Janus]], del llatí Janus, representat en dos cares, l'esperit de les portes i del principi i la fi.
 
 
'''Giner''' (del [[llatí]] ''ianuarius'') és el primer [[més]] de l'[[any]] en el [[calendari gregorià]] i té 31 [[dia|dies]]. Pren el seu nom del deu [[Janus]], del llatí Janus, representat en dos cares, l'esperit de les portes i del principi i el final.
 
  
 
No obstant, giner no sempre ha segut el primer més de l'[[any]]. En realitat, el primitiu any dels romans tenia dèu mesos (304 dies en total) i escomençava en ''Martius'', dedicat al deu [[Mart (mitologia)|Mart]], que passà a ser [[març]] en [[valencià]]. La llegenda fixa en [[anys 710 a. C.|713 a. C.]], quan el rei [[Numa Pompilio]], successor de [[Ròmul]], afegí els mesos de giner i [[febrer]] per a completar l'any [[lluna|llunar]] (355 dies).
 
No obstant, giner no sempre ha segut el primer més de l'[[any]]. En realitat, el primitiu any dels romans tenia dèu mesos (304 dies en total) i escomençava en ''Martius'', dedicat al deu [[Mart (mitologia)|Mart]], que passà a ser [[març]] en [[valencià]]. La llegenda fixa en [[anys 710 a. C.|713 a. C.]], quan el rei [[Numa Pompilio]], successor de [[Ròmul]], afegí els mesos de giner i [[febrer]] per a completar l'any [[lluna|llunar]] (355 dies).
Llínea 7: Llínea 5:
 
El primer dia del més se denomina [[Cap d'Any]].
 
El primer dia del més se denomina [[Cap d'Any]].
 
A principis del [[sigle XVI]], els regnes europeus escomençaren a establir oficialment l'1 de giner com el Dia de Cap d'Any.
 
A principis del [[sigle XVI]], els regnes europeus escomençaren a establir oficialment l'1 de giner com el Dia de Cap d'Any.
Fins a [[1752]], [[Regne Unit]] i les seues colònies varen mantindre el [[25 de març]] (9 mesos abans del [[25 de decembre]]) com a primer dia de l'any.
+
Fins a [[1752]], [[Regne Unit]] i les seues colònies mantingueren el [[25 de març]] (9 mesos abans del [[25 de decembre]]) com a primer dia de l'any.
 
[[Rússia]] començava l'any nou l'[[1 de març]].
 
[[Rússia]] començava l'any nou l'[[1 de març]].
  
 
La pedra de giner és el [[granat]] i la seua flor el [[clavell]].
 
La pedra de giner és el [[granat]] i la seua flor el [[clavell]].
  
La paraula ''Giner'' també és un [[Llinage|llinage]] valencià molt extés.  
+
La paraula ''Giner'' també és un [[Llinage|llinage]] valencià molt estés.  
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Revisió de 22:45 10 març 2019

Giner (del llatí ianuarius) és el primer més de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies. Pren el seu nom del deu Janus, del llatí Janus, representat en dos cares, l'esperit de les portes i del principi i la fi.

No obstant, giner no sempre ha segut el primer més de l'any. En realitat, el primitiu any dels romans tenia dèu mesos (304 dies en total) i escomençava en Martius, dedicat al deu Mart, que passà a ser març en valencià. La llegenda fixa en 713 a. C., quan el rei Numa Pompilio, successor de Ròmul, afegí els mesos de giner i febrer per a completar l'any llunar (355 dies).

El primer dia del més se denomina Cap d'Any. A principis del sigle XVI, els regnes europeus escomençaren a establir oficialment l'1 de giner com el Dia de Cap d'Any. Fins a 1752, Regne Unit i les seues colònies mantingueren el 25 de març (9 mesos abans del 25 de decembre) com a primer dia de l'any. Rússia començava l'any nou l'1 de març.

La pedra de giner és el granat i la seua flor el clavell.

La paraula Giner també és un llinage valencià molt estés.

Enllaços externs