Diferència entre les revisions de "Golf de Mèxic"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'California' a 'Califòrnia')
 
(No es mostra una edició intermija d'un usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Image:Golfo de Mexico.gif|thumb|250px|Localisació del golf de Mèxic]]
 
[[Image:Golfo de Mexico.gif|thumb|250px|Localisació del golf de Mèxic]]
 
[[Image:GolfVanMexico.jpg|thumb|250px|Vista per satèlit del golf ([[NASA]])]]
 
[[Image:GolfVanMexico.jpg|thumb|250px|Vista per satèlit del golf ([[NASA]])]]
El '''golf de Mèxic''' és una conca marítima continguda entre els litorals de [[Mèxic]], [[Estats Units]] i [[Cuba]]. Els estats mexicans que tenen costa en el golf són: [[Tamaulipas]], [[Veracruz d'Ignacio de la Llave|Veracruz]], [[Tabasco]], [[Campeche]], [[Yucatán]]. Els nortamericans són: [[Florida]], [[Alabama]], [[Mississipí]], [[Luisiana]] i [[Texas]]. L'[[illa de Cuba]] ocupa en la part oriental del golf l'eixida d'este cap a l'[[oceà Atlàntic]], en tant que la [[Península de Yucatán]], també al ponent, separa al golf de la [[mar Carip]].<ref name="epa">{{Cita web
+
El '''golf de Mèxic''' és una conca marítima continguda entre els litorals de [[Mèxic]], [[Estats Units]] i [[Cuba]]. Els estats mexicans que tenen costa en el golf són: [[Tamaulipas]], [[Veracruz d'Ignacio de la Llave|Veracruz]], [[Tabasco]], [[Campeche]], [[Yucatán]]. Els nortamericans són: [[Florida]], [[Alabama]], [[Mississipí]], [[Louisiana]] i [[Texas]]. L'[[illa de Cuba]] ocupa en la part oriental del golf l'eixida d'este cap a l'[[oceà Atlàntic]], en tant que la [[Península de Yucatán]], també al ponent, separa al golf de la [[mar Carip]].<ref name="epa">{{Cita web
 
|url=http://www.epa.gov/gmpo/about/facts.html
 
|url=http://www.epa.gov/gmpo/about/facts.html
 
|título=Datos generals del golf de Mèxic (en anglés)
 
|título=Datos generals del golf de Mèxic (en anglés)
Llínea 8: Llínea 8:
 
}}</ref>
 
}}</ref>
  
El golf de Mèxic, com el veí [[mar Carip]], és una regió marítima del [[oceà Atlàntic]] que es troba casi completament rodejada pel continent americà i per illes. Per este motiu, se li denomina a vegades també com «el Mediterràneu americà». Mentres que el golf de Mèxic posseïx extenses plataformes continentals que s'adinsen en el mar, les plataformes del Carip són més reduïdes i acaben en alvencs que conseguixen de 2.000 a 3.000 metros de profunditat. Són abundants els estudis científics duts a terme en abdós mars; no obstant això, l'història de la seua evolució geològica encara presenta importants llacunes de coneiximent. En tant el mar Carip presenta fenòmens sísmics i erupcions volcàniques de forma aïllada, la conca del golf de Mèxic és geològicament més estable.<ref>{{Cita web
+
El golf de Mèxic, com la veïna [[mar Carip]], és una regió marítima de l'[[oceà Atlàntic]] que es troba casi completament rodejada pel continent americà i per illes. Per este motiu, se li denomina a vegades també com «el Mediterràneu americà». Mentres que el golf de Mèxic posseïx extenses plataformes continentals que s'adinsen en el mar, les plataformes del Carip són més reduïdes i acaben en alvencs que conseguixen de 2.000 a 3.000 metros de profunditat. Són abundants els estudis científics duts a terme en abdós mars; no obstant això, l'història de la seua evolució geològica encara presenta importants llacunes de coneiximent. En tant la mar Carip presenta fenòmens sísmics i erupcions volcàniques de forma aïllada, la conca del golf de Mèxic és geològicament més estable.<ref>{{Cita web
 
|url=http://www.wftv.com/news/9817047/detail.html
 
|url=http://www.wftv.com/news/9817047/detail.html
 
|título=Central Florida Feels Quake
 
|título=Central Florida Feels Quake
Llínea 16: Llínea 16:
  
 
=== Història ===
 
=== Història ===
Provablement fon el marí espanyol [[Cristòfol Colón]] el primer europeu en alcançar el mar Carip.<br />En l'any [[1492]] va prendre possessió de les [[Bahames]] en nom de la '''corona espanyola''', convençut d'haver trobat una nova ruta marítima cap a l'[[Àsia]]. Despuix va proseguir el seu viage cap al sur i va fundar una colònia en l'illa de l'''Hispaniola'' (L'Espanyola).
+
Provablement fon el marí espanyol [[Cristòfol Colón]] el primer europeu en alcançar la mar Carip. En l'any [[1492]] va prendre possessió de les [[Bahames]] en nom de la corona espanyola, convençut d'haver trobat una nova ruta marítima cap a l'[[Àsia]]. Despuix va proseguir el seu viage cap al sur i va fundar una colònia en l'illa de l'''Hispaniola'' (L'Espanyola).
  
 
Encara que [[Espanya]] va mantindre el control d'esta regió marítima a lo llarc dels sigles següents, també varen establir colònies en les illes orientals del Carip atres països com [[Gran Bretanya]], [[França]], [[Països Baixos|Holanda]] i [[Dinamarca]].
 
Encara que [[Espanya]] va mantindre el control d'esta regió marítima a lo llarc dels sigles següents, també varen establir colònies en les illes orientals del Carip atres països com [[Gran Bretanya]], [[França]], [[Països Baixos|Holanda]] i [[Dinamarca]].
  
 +
En el [[sigle XIX]], eren molts els barcos mercants de [[EE.UU.]] que navegaven pel Carip, especialment despuix de l'any  [[1848]], quan molts buscadors d'or es dirigien per mar cap a [[Califòrnia]].
  
En el [[sigle XIX]], eren molts els barcos mercants de [[EE.UU.]] que navegaven pel Carip, especialment despuix de l'any  [[1848]], quan molts buscadors d'or es dirigien per mar cap a [[California]].
+
Des de la [[Segona Guerra Mundial]], moltes illes caribenyes alberguen bases militars nortamericanes que foren creades per a protegir el [[canal de Panamà]].
  
Des de la [[Segona Guerra Mundial]], moltes illes caribenyes alberguen bases militars nort-americanes que foren creades per a protegir el [[canal de Panamà]].<br />
+
La base naval de Guantánamo, en [[Cuba]] (construïda en l'any [[1899]]), és la més antiga de les instalacions militars de EEUU en el [[Carip]].
La base naval de Guantánamo, en [[Cuba]] (construïda en l'any [[1899]]), és la més antiga de les instalacions militars d'EEUU en el [[Carip]].
 
  
 
En la porció del golf de Mèxic corresponent al litoral nort de la [[Península de Yucatán]], cap al [[Canal de Yucatán]], hauria caigut fa 65 millons d'anys un meteorit formant un cràter de 180 quilómetros de diàmetro, denominat [[Cràter de Chicxulub]], i provocant l'[[extinció dels dinosauris]] i atres espècies.<ref>El [[Cràter de Chicxulub]] i l'extinció dels dinosauris. [[Arcadio Poveda Ricalde]], [[Fernando Espill Méndez]], Mèrida, 2007. ISBN 968-5011-78-8</ref><ref>{{Cita web | url=http://web.ukonline.co.uk/a.buckley/dino.htm | título=Dinosaur Extinction Page | nombre=A. | apellido=Buckley | año=1997}}</ref>
 
En la porció del golf de Mèxic corresponent al litoral nort de la [[Península de Yucatán]], cap al [[Canal de Yucatán]], hauria caigut fa 65 millons d'anys un meteorit formant un cràter de 180 quilómetros de diàmetro, denominat [[Cràter de Chicxulub]], i provocant l'[[extinció dels dinosauris]] i atres espècies.<ref>El [[Cràter de Chicxulub]] i l'extinció dels dinosauris. [[Arcadio Poveda Ricalde]], [[Fernando Espill Méndez]], Mèrida, 2007. ISBN 968-5011-78-8</ref><ref>{{Cita web | url=http://web.ukonline.co.uk/a.buckley/dino.htm | título=Dinosaur Extinction Page | nombre=A. | apellido=Buckley | año=1997}}</ref>
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
{{Listaref}}
+
<references/>
 
{{Traduït de|es|Golfo de México}}
 
{{Traduït de|es|Golfo de México}}
  

Última revisió del 13:04 19 oct 2022

Localisació del golf de Mèxic
Vista per satèlit del golf (NASA)

El golf de Mèxic és una conca marítima continguda entre els litorals de Mèxic, Estats Units i Cuba. Els estats mexicans que tenen costa en el golf són: Tamaulipas, Veracruz, Tabasco, Campeche, Yucatán. Els nortamericans són: Florida, Alabama, Mississipí, Louisiana i Texas. L'illa de Cuba ocupa en la part oriental del golf l'eixida d'este cap a l'oceà Atlàntic, en tant que la Península de Yucatán, també al ponent, separa al golf de la mar Carip.[1]

El golf de Mèxic, com la veïna mar Carip, és una regió marítima de l'oceà Atlàntic que es troba casi completament rodejada pel continent americà i per illes. Per este motiu, se li denomina a vegades també com «el Mediterràneu americà». Mentres que el golf de Mèxic posseïx extenses plataformes continentals que s'adinsen en el mar, les plataformes del Carip són més reduïdes i acaben en alvencs que conseguixen de 2.000 a 3.000 metros de profunditat. Són abundants els estudis científics duts a terme en abdós mars; no obstant això, l'història de la seua evolució geològica encara presenta importants llacunes de coneiximent. En tant la mar Carip presenta fenòmens sísmics i erupcions volcàniques de forma aïllada, la conca del golf de Mèxic és geològicament més estable.[2]

Història[editar | editar còdic]

Provablement fon el marí espanyol Cristòfol Colón el primer europeu en alcançar la mar Carip. En l'any 1492 va prendre possessió de les Bahames en nom de la corona espanyola, convençut d'haver trobat una nova ruta marítima cap a l'Àsia. Despuix va proseguir el seu viage cap al sur i va fundar una colònia en l'illa de l'Hispaniola (L'Espanyola).

Encara que Espanya va mantindre el control d'esta regió marítima a lo llarc dels sigles següents, també varen establir colònies en les illes orientals del Carip atres països com Gran Bretanya, França, Holanda i Dinamarca.

En el sigle XIX, eren molts els barcos mercants de EE.UU. que navegaven pel Carip, especialment despuix de l'any 1848, quan molts buscadors d'or es dirigien per mar cap a Califòrnia.

Des de la Segona Guerra Mundial, moltes illes caribenyes alberguen bases militars nortamericanes que foren creades per a protegir el canal de Panamà.

La base naval de Guantánamo, en Cuba (construïda en l'any 1899), és la més antiga de les instalacions militars de EEUU en el Carip.

En la porció del golf de Mèxic corresponent al litoral nort de la Península de Yucatán, cap al Canal de Yucatán, hauria caigut fa 65 millons d'anys un meteorit formant un cràter de 180 quilómetros de diàmetro, denominat Cràter de Chicxulub, i provocant l'extinció dels dinosauris i atres espècies.[3][4]

Referències[editar | editar còdic]

  1. «Datos generals del golf de Mèxic (en anglés)».
  2. «Central Florida Feels Quake». Consultat el 17-09-2009.
  3. El Cràter de Chicxulub i l'extinció dels dinosauris. Arcadio Poveda Ricalde, Fernando Espill Méndez, Mèrida, 2007. ISBN 968-5011-78-8
  4. Buckley, A. (1997). «Dinosaur Extinction Page».