Diferència entre les revisions de "Gottlob Frege"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Image:Young frege.jpg|thumb|230px|Gottlob Frege]]
 
[[Image:Young frege.jpg|thumb|230px|Gottlob Frege]]
'''Gottlob Frege''' ([[8 de novembre]] de [[1848]] en [[Wismar]] - [[26 de juliol]] de [[1925]] en [[Bad Kleinen]], [[Imperi Alemà]]) fon un [[filòsof]] i [[matemàtic]] alemà que fundà la [[filosofia analítica]].
+
'''Gottlob Frege''' ([[8 de novembre]] de [[1848]] en [[Wismar]] - [[26 de juliol]] de [[1925]] en [[Bad Kleinen]], [[Imperi Alemà]]) fon un [[filòsof]] i [[matemàtic]] alemà que fundà la [[filosofia analítica]].
  
Les seues contribucions se centren en la [[llògica]] formal i en la filosofia del llenguage. La seua distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar qué és el [[significat]] d'un mot o expressió.  
+
Les seues contribucions se centren en la [[llògica]] formal i en la filosofia del llenguage. La seua distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar qué és el [[significat]] d'una paraula o expressió.  
  
Per a Frege la majoria de les paraules no tenen sentit, a excepció dels [[nom propi|noms propis]], sino que tenen referència: no es pot dir "¿qué significa una casa?" sino "¿a quines entitats nos referim en usar el terme casa?", per eixemple. En esta distinció volia fugir de l'idealisme de [[Plató]] que encallava la investigació, ya que fea impossible compartir el sentit (per cada persona un element pot voler dir coses diferents) per tractar en el context social dels mots, molt més objectivable, en l'us de les paraules en contes de l'essència dels sers.
+
Per a Frege la majoria de les paraules no tenen sentit, a excepció dels [[nom propi|noms propis]], sino que tenen referència: no es pot dir "¿qué significa una casa?" sino "¿a quines entitats nos referim en usar el terme casa?", per eixemple. En esta distinció volia fugir de l'idealisme de [[Plató]] que encallava l'investigació, ya que fea impossible compartir el sentit (per cada persona un element pot voler dir coses diferents) per tractar en el context social de les paraules, molt més objectivable, en l'us de les paraules en conte de l'essència dels sers.
  
 
== Obres ==
 
== Obres ==
 
* ''Escritura conceptual'' (1879)
 
* ''Escritura conceptual'' (1879)
 
* ''Els fundaments de l'aritmètica'' (1884) (''Die Grundlagen der Arithmetik'')
 
* ''Els fundaments de l'aritmètica'' (1884) (''Die Grundlagen der Arithmetik'')
* ''Les lleis bàsiques de l'aritmètica'' (dos volums) (1893-1903)
+
* ''Les lleis bàsiques de l'aritmètica'' (dos volums) (1893-1903)  
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* [https://iep.utm.edu/frege/  «Frege, Gottlob – Internet Encyclopedia of Philosophy»]
 +
* Hans Sluga: Heidegger's Crisis: Philosophy and Politics in Nazi Germany, pp. 99ff. Sluga's source was an article by Eckart Menzler-Trott: "Ich wünsch die Wahrheit und nichts als die Wahrheit: Das politische Testament des deutschen Mathematikers und Logikers Gottlob Frege". In: Forum, vol. 36, no. 432, 20 December 1989, pp. 68–79
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* [https://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Frege/ Biografia de Gottlob Frege]
 +
* Michael Dummett: Frege: Philosophy of Language
 +
* R. L. Mendelsohn, The Philosophy of Gottlob Frege, Cambridge University Press, 2005
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
* [[Wikimedia Commons]] alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Gottlob_Frege Gottlob Frege]'''
+
{{Commonscat|Gottlob_Frege}}
  
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]

Última revisió del 18:13 23 abr 2024

Gottlob Frege

Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 en Wismar - † 26 de juliol de 1925 en Bad Kleinen, Imperi Alemà) fon un filòsof i matemàtic alemà que fundà la filosofia analítica.

Les seues contribucions se centren en la llògica formal i en la filosofia del llenguage. La seua distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar qué és el significat d'una paraula o expressió.

Per a Frege la majoria de les paraules no tenen sentit, a excepció dels noms propis, sino que tenen referència: no es pot dir "¿qué significa una casa?" sino "¿a quines entitats nos referim en usar el terme casa?", per eixemple. En esta distinció volia fugir de l'idealisme de Plató que encallava l'investigació, ya que fea impossible compartir el sentit (per cada persona un element pot voler dir coses diferents) per tractar en el context social de les paraules, molt més objectivable, en l'us de les paraules en conte de l'essència dels sers.

Obres[editar | editar còdic]

  • Escritura conceptual (1879)
  • Els fundaments de l'aritmètica (1884) (Die Grundlagen der Arithmetik)
  • Les lleis bàsiques de l'aritmètica (dos volums) (1893-1903)

Referències[editar | editar còdic]

  • «Frege, Gottlob – Internet Encyclopedia of Philosophy»
  • Hans Sluga: Heidegger's Crisis: Philosophy and Politics in Nazi Germany, pp. 99ff. Sluga's source was an article by Eckart Menzler-Trott: "Ich wünsch die Wahrheit und nichts als die Wahrheit: Das politische Testament des deutschen Mathematikers und Logikers Gottlob Frege". In: Forum, vol. 36, no. 432, 20 December 1989, pp. 68–79

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Biografia de Gottlob Frege
  • Michael Dummett: Frege: Philosophy of Language
  • R. L. Mendelsohn, The Philosophy of Gottlob Frege, Cambridge University Press, 2005

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons