Diferència entre les revisions de "Grupo d'Acció Baléà"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Protegí «Grupo d'Acció Baléà» ([Editar=Només permetre usuaris autoconfirmats] (indefinit) [Poden traslladar=Només permetre administradors] (indefinit)))
 
(No es mostren 38 edicions intermiges d'10 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
El '''''Grupo d'Acció Baléà''''' '''GAB''' (en [[idioma valencià|valencià]]: '''Grup d'Acció Balear''') és una associació cultural de [[Balears]] fundada en [[2011]] dedicada a la defensa i promoció de la [[cultura]] de Balears.
+
El '''''Grupo d'Acció Baléà''''' '''GAB''' (en [[idioma valencià|valencià]]: '''Grup d'Acció Balear''') és una associació cultural de [[Balears]] fundada en l'any [[2011]] dedicada a la defensa i promoció de la [[cultura]] de Balears.
L'entitat utilisa les normes ortogràfiques de l'[[Acadèmi de Sa Llengo Baléà]] per a l'[[idioma balear]].
 
  
 +
== Ideologia ==
 +
* Defensa de la llengua pròpia i històrica de les [[Illes Balears]], el [[Idioma balear|balear]], diferenciada de les demés llengües neollatines i romàniques.
 +
* Implantació, ensenyança i us de les normes ortogràfiques de l'[[Acadèmi de Sa Llengo Baléà]] en les administracions públiques.
 +
* Conservació i potenciació de l'us i estudi dels principals dialectes parlats en [[Formentera]], [[Eivissa]], [[Menorca]] i [[Mallorca]]
 +
* Conscienciació de l'importància que tingué l'antic [[Regne de Mallorca]] en l'història de les Illes Balears.
  
 +
== Activitats ==
 +
* Arreplegada i venda de llibres i documentació sobre la cultura balear.
 +
* Concentracions en defensa de l'identitat i la llengua balear.
 +
* Colaboració en la realisació d'activitats culturals junt ad atres entitats balearistes.
 +
* Participació en fires i conferències culturals.
  
== Gramatica ==
+
== Posicionament sobre la llengua balear ==
La Gramatica de la llengua balear, tal qual qualsevol atra, es el resultat de l'ESTRUCTURACIÓN de la llengua que parla el poble balear, per la Comissio de Gramatica nomenada d'entre els Membres de l'ACADÈMI de siga LLENGO BALÉÀ, sent: la Doctora en llengües romaniques DOÑA HELLA SCHLUMBERGER, el Catedratic d'Institut Filolec de Llati YDE Frances en Joan VANRELL NADAL, el Filolec de balear en Miquel GARAU ROSSELLÓ i la Professora de Primaria DOÑA Ana MARÍA AGUILÓ GARCÍAS.
+
{{AP|Conflicte llingüístic balear}}
 +
L'entitat utilisa les normes ortogràfiques de l'[[Acadèmi de Sa Llengo Baléà]] per a l'[[idioma balear]]. Defén que la gramàtica de la llengua balear, és el resultat de l'estructuració de la llengua que parla el poble balear.
 +
D'esta manera el ''Grupo d'Acció Baléà'' contempla les similituts que compartix en el [[llatí]], el [[bearnés]], el [[gascó]],  el [[provençal]] i l'[[occità]], front al [[català]] normativisat. Estes similituts heretades s'expliquen pel fet històric de que en l'any [[799]] D.C. hagué en Balears una notable colonisació de persones d'aquells llocs <ref>(VITAE CAROLUS  MAGNUS,  EGINHARDO,  833.  Història  General  del  Regne  de Mallorca  1840</ref>,  que emigraren degut a la solicitut d'ajuda que feren els governants balears  a [[Carlomagne]] (dos anys abans de que Carlomagne conquistara [[Barcelona]]) per a que els ajudara a rebujar un molt possible desembarc aràbic.
 +
 +
No obstant això, el  desembarc àrap se produí definitivament en l'any [[912]], fent que els parlars derivats del [[Llatí|llatí]] començaren a rebre una significant influència de l'àrap a partir d'eixe moment, de la mateixa manera que en la [[Península Ibèrica]], i fins a la constitució del [[Regne de Mallorca]] dins de la [[Corona d'Aragó]] despuix de la reconquista cristiana.  
  
Els fonaments filologic-historics que usaren per a confeccionar la GRAMÀTICA normativa D’es BALÉÀ, foren: les Conclusions de l'I Congrés de Filologia Balear, d'Abril de 1993; la gramatica mallorquina d'en Joan Josep AMENGUAL de 1835 i 1872; la gramatica menorquina d'en Juliol SOLÉ de 1858; el diccionari Mallorqui-Castella-Llati d'en Joan Josep AMENGUAL de 1872; el diccionari MALLORQUÍ-CASTELLÀ d'en Antoni FIGUÉRA de 1840; el vocabulari MENORQUÍN-Castella d'en Josep HOSPITALÉ de 1869;  i el diccionari Eivissenc-Castella d'en Enric Ribes MARÍ. Tambe se tingueren en conte: el vocabulari mallorqui-castella del Professor MATÍAS BOSCH 1906; la traduccio al mallorqui del “Cuixal” per en ILDEFONSO RULLÁN en 1916; els vocabularis de mallorqui-castella dels llibres escolars: Grau Preparatori, Grau Elemental, Primer Grau i Segon Grau, del Professor en Miquel PORCEL RIÉRA, 1942, 1945 i 1950. Les obres de DOÑA MANUELA dels Ferrers SORÀ en 1989; la RONDAYA de RONDAYAS, d'en TOMÁS AGUILÓ Cortes, 1912; les RONDAYAS mallorquines de JORDI D’es RECÓ, de 1889 i les RONDAYAS mallorquines de l'Archiduc d'AUSTRIA en LUÍS Salvador, 1886.
+
Esta nova situació provocà que el balear tinguera ademés noves influències dels idiomes parlats en l'Antiga Corona d'Aragó, sent el balear el primer d'estos en contar en gramàtica pròpia.
  
 +
==Vore també==
 +
* [[Idioma Balear]]
 +
* [[Centre Cultural Mallorquí]]
 +
* [[Unió d'es Pobble Baléà]]
  
 
+
==Referències==
== Dictamen ==
+
{{Reflist}}
 
 
1.- Considerant que des de el punt de vista de la Filologia nostra llengua balear te mes similituts DESIDENCIALES i lexiques en el Llati, el BEARNÉS, el Gasco,  el Provençal i l'Occita,  que en el sintetic catala.
 
 
 
Que en els primers idiomes mos UNE el fet historic de que en el 799 D. C. hague en Balears una notable colonisacio de persones d'aquells llocs (VITAE CAROLUS  MAGNUS,  EGINHARDO,  833.  Historia  General  del  regne  de  MALLORCA  1840,  per  les seues  cronistes),  que vingueren degut a la solicitut d'ajuda que feren els governants balearics  a CARLOMAGNO (dos anys abans de que este conquistase BARCELONA) per a que els ajudase a rebujar un molt possible desembarc arabic.
 
 
 
Que naturalment en ells vi la seua forma de parlar, la que, sent tambe una evolucio del “SERMO VULGARIS” , s'integrà perfectament en el NEOLATÍN balear, eixit llogicament tambe de l'evolucio del “SERMO VULGARIS” existent aci des de l'any 123 a. C.
 
 
 
Que el temido desembarc se produi definitivament en el 912 D. C., 113 anys despres dels assentaments de GASCONES, de BEARNESES i occitans.
 
 
 
Que a partir de llavors qui governà Balears foren els null, pero que, tal i com succeia sempre, tant en la peninsula iberica com en atres llocs a lo llarc dels tres estadis de l'Edat Mija, la poblacio autoctona continuà en els seus treballs en el camp, continuà en les seues costums i continuà parlant la seua llengua romanica ancestral, a la que, poc a poc li foren afegint paraules de l'arabic. Evolucio que com se pot vore, es identica a l'evolucio llingüistica patida en tota la Peninsula Iberica. Soles que els fonemes vocalics dels idiomes que reberen l'influencia primer del provençal, i de l'Occita-Gasco-BEARNÉS despres, que foren les llengües de Balears i dels territoris de tota la Marca Hispanica, es diferent a la del restant dels regnes arabisats. D'aci que els vocabularis del conjunt siguen tan pareguts. I tant mes pareguts, quant mes mos acostem a la decadencia de l'Imperi Romà.
 
 
 
2.- Considerant que es indubtable que l'espanyol, l'italia, el gallec, el portugues, el valencià, el balear, l'aragones, el BABLE, el lleons, el cantabre i el catala, tenen un mateix sistema llingüistic heretat del llati, es d'una incultura superlativa o de molt malalta fa, assegurar que balear i catala es lo mateix, i que, lo que els separa del catala son unicament les seues fonetiques. Tots eixos idiomes estan estructurats per les seues respectives gramatiques, en les seues CARACTERES morfologics i sintactics que els diferencien. Per consegüent, es igualment d'una incultura superlativa o de molt malalta fa, difondre  o avalar que el balear es al catala, lo que l'andalus o mexica son a l'espanyol. Quan resulta que l'estructura llingüistica del balear (articuls, preposicions, pronoms, conjugacions verbals, etc.) es diferent a la del catala. Mentres que l'andalus, el mexica, el veneçola, etc.., i  l'espanyol,  tenen tots la mateixa estructura, i lo unic que les diferencia un poc, es la fonetica i un menut vocabulari particular.
 
 
 
3.- Considerant un idioma des de el punt de vista huma, tota consideracio colectiva del llenguage, ya siga  un idioma molt estés, ya siga un idioma de minima extensio, te el dret al maxim respecte. Respecte reconegut en la Declaracio Universal dels Drets Llingüistics. Sent un atentat contra estos drets, impondre en una comunitat, una llengua que no es la que secularment se parla, ni tampoc es la de la nacio a la qual pertanye politicament.
 
 
 
4.- Considerant que les llengües naturals no les creguen de les llingüistiques ni els doctors de les universitats, ni molt menys els politics.
 
 
 
Que les llengües les fan els pobles en l'us que d'elles fan cada dia, CREANDO paraules noves, afegint atres d'atres idiomes, i deixant d'usar atres degut a la propia evolucio de la societat. El poble balear ha creat la seua propia LENGU a lo llarc de la seua dilatada i accidentada historia, i esta llengua es el balear.
 
 
 
Que soles les llengües sintetiques son creades per Academies, Universitats o Instituts d'Estudis Llingüistics. Llengües sintetiques, com l'EUSKERA actual, que per necessitats sociologiques de comunicacio se CREÓ una llengua nova a partir d'una barreja de sis o set formes d'expressar-se que existien en BASCONIA. O com l'Italia, que tambe ix d'una barreja del toscà, florenti i romà.
 
 
 
5.- Considerant que, des de 1983 fins dia de hui tots els dirigents de tots els partits politics de Balears sense ninguna excepcio, han governat durant estos 29 anys totalment d'esquenes al poble, imponent-los per llei la llengua catalana com propia.
 
 
 
Que els resultats de totes les enquestes que s'han fet al poble balear preguntant-los que llengua consideraven com propia, sempre han donat com resultat, que la seua llengua es la mallorquina o balear: Dia 02 Febrer 1991 (despres de huit anys d'immersio llingüistica catalana) el “Diari de MALLORCA”, publicà els resultats d'una enquesta oficial feta pel CONSELL Insular de MALLORCA, a on el 80% dels enquestats rebujaren la llengua catalana com propia.
 
Els dies 04, 05 i 06 de Novembre de 1993 (despres de 10 anys d'immersio llingüistica catalana) el diari “Ultima Hora” feu una enquesta donant com resultat: el 100% dels enquestats rebujava l'ensenyança en catala.
 
En decembre de 1996 (despres de 13 anys d'immersio llingüistica catalana) se publicà una enquesta del C .I.S. (Centre d'Investigacions Sociologiques) que done entre atres coses, se demanava: “¿CUÁL es la seua llengua materna?”. Donant els següents resultats:  el 47% de balearics digueren Mallorquina/Balear, el 11% Catala i el 37% Espanyol.
 
 
 
Dia 06 de Giner de 2005 (despres de 22 anys d'immersio llingüistica catalana)  se publicà una enquesta en el diari “El Mon/El Dia de Balears”  feta per ells mateixos, a on la pregunta era: “¿Tenen que potenciar les institucions l'us del mallorqui en contra del catala?”:  el 70% digue que sí.
 
 
 
Per totes estes consideracions i d'acort en el patrimoni llingüistic del poble balear, i segons la Declaracio Universal de Drets Llingüistics, els membres de l'Academia de la Llengua de Balear
 
 
 
 
 
PER TOT AÇO VOLEM QUE:
 
 
 
Que la llengua propia i historica dels Balears, es el balear.
 
 
 
Que esta llengua es la vernacula que se parla en les illes de FORMENTERA, Eivissa, MENORCA i MALLORCA.
 
 
 
Que esta fon reconeguda en la denominacio de “BALEARICUM ELOQUIUM” des de l'epoca romana fins finals del sigle XII, i que posteriorment se denominà mallorquina fins finals del sigle XIX, perque els Balears, formaven durant tota aquella epoca el Regne de MALLORCA.
 
 
 
Que en l'actualitat, al denominar-se este antic regne Comunitat Autonoma de les Illes Balears, es per lo que recuperem l'historic nom de balear per a la llengua de la comunitat llingüistica balear.
 
 
 
Que esta llengua es unica i diferenciada de les demes llengües neollatines i romaniques.
 
 
 
Que te la seua especifica gramatica i diccionaris des de fa mes de cinc sigles.
 
 
 
 
 
 
 
==Vore també==
 
*[[Grup d'Acció Valencianista]]
 
  
 
==Enllaços externs==
 
==Enllaços externs==
*[http://www.grupodacciobalea.com/ Pàgina del GAB]
+
*[https://web.archive.org/web/20141219124207/http://www.grupodacciobalea.com/ Pàgina del Grupo d'Acció Baléà] {{Archivat}}
*[http://www.sacademi.com/ Academi de sa llengo Baléà]
 
*[http://books.google.es/books/about/Gram%C3%A1tica_de_la_lengua_mallorquina.html?hl=es&id=IV1JAAAAMAAJ/ Gramatica de la Lengua Mallorquina]
 
 
 
  
 
[[Categoria:Balear]]
 
[[Categoria:Balear]]
 
[[Categoria:Illes Balears]]
 
[[Categoria:Illes Balears]]
 
[[Categoria:Balearisme]]
 
[[Categoria:Balearisme]]

Última revisió del 17:34 29 set 2022

El Grupo d'Acció Baléà GAB (en valencià: Grup d'Acció Balear) és una associació cultural de Balears fundada en l'any 2011 dedicada a la defensa i promoció de la cultura de Balears.

Ideologia

  • Defensa de la llengua pròpia i històrica de les Illes Balears, el balear, diferenciada de les demés llengües neollatines i romàniques.
  • Implantació, ensenyança i us de les normes ortogràfiques de l'Acadèmi de Sa Llengo Baléà en les administracions públiques.
  • Conservació i potenciació de l'us i estudi dels principals dialectes parlats en Formentera, Eivissa, Menorca i Mallorca
  • Conscienciació de l'importància que tingué l'antic Regne de Mallorca en l'història de les Illes Balears.

Activitats

  • Arreplegada i venda de llibres i documentació sobre la cultura balear.
  • Concentracions en defensa de l'identitat i la llengua balear.
  • Colaboració en la realisació d'activitats culturals junt ad atres entitats balearistes.
  • Participació en fires i conferències culturals.

Posicionament sobre la llengua balear

Artícul principal → Conflicte llingüístic balear.

L'entitat utilisa les normes ortogràfiques de l'Acadèmi de Sa Llengo Baléà per a l'idioma balear. Defén que la gramàtica de la llengua balear, és el resultat de l'estructuració de la llengua que parla el poble balear. D'esta manera el Grupo d'Acció Baléà contempla les similituts que compartix en el llatí, el bearnés, el gascó, el provençal i l'occità, front al català normativisat. Estes similituts heretades s'expliquen pel fet històric de que en l'any 799 D.C. hagué en Balears una notable colonisació de persones d'aquells llocs [1], que emigraren degut a la solicitut d'ajuda que feren els governants balears a Carlomagne (dos anys abans de que Carlomagne conquistara Barcelona) per a que els ajudara a rebujar un molt possible desembarc aràbic.

No obstant això, el desembarc àrap se produí definitivament en l'any 912, fent que els parlars derivats del llatí començaren a rebre una significant influència de l'àrap a partir d'eixe moment, de la mateixa manera que en la Península Ibèrica, i fins a la constitució del Regne de Mallorca dins de la Corona d'Aragó despuix de la reconquista cristiana.

Esta nova situació provocà que el balear tinguera ademés noves influències dels idiomes parlats en l'Antiga Corona d'Aragó, sent el balear el primer d'estos en contar en gramàtica pròpia.

Vore també

Referències

  1. (VITAE CAROLUS MAGNUS, EGINHARDO, 833. Història General del Regne de Mallorca 1840

Enllaços externs