Diferència entre les revisions de "Guerra Gaucha"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - ' coneixer ' a ' conéixer ')
m
Llínea 1: Llínea 1:
La '''guerra gaucha''' fon la lluita de milicies i guerrilles en el noroest [[Argentina|argentí]] i extrem sur de [[Bolivia]], durant la Guerra de l’Independència Hispanoamericana ([[1809]]-[[1824]]), particularmente en les provincies de [[Jujuy]] i [[Salta]], contra els eixercits realistes, durant els anys [[1814]] i [[1825]].
+
La '''guerra gaucha''' fon la lluita de milicies i guerrilles en el noroest [[Argentina|argentí]] i extrem sur de [[Bolivia]], durant la Guerra de l'Independència Hispanoamericana ([[1809]]-[[1824]]), particularmente en les provincies de [[Jujuy]] i [[Salta]], contra els eixercits realistes, durant els anys [[1814]] i [[1825]].
  
Fon una llarga serie d’enfrontaments; en la seua majoria, apenes curts tirotejos seguits de retirades. En eixes condicions, estes forces mal equipades, pero en l’ajuda de la població, podien fer molt dany a un eixercit regular d’invasió.
+
Fon una llarga serie d’enfrontaments; en la seua majoria, apenes curts tirotejos seguits de retirades. En eixes condicions, estes forces mal equipades, pero en l'ajuda de la població, podien fer molt dany a un eixercit regular d’invasió.
  
La seua estructura militar no contemplava un Estat Major, en la pràctica es contava en quadros superiors organisats, entre els que es trobaven el [[Marques de Yavi]], Juan José Feliciano Fernández Campero; el coronel Francisco Pérez de Uriondo, responsable militar de Tarija; coronel [[Manuel Eduardo Arias]], a cargo de Orán; i el coronel Francisco Pérez de Urdinenea, provenent de les files de l'[[Eixercit del Nort]], en [[Humahuaca]]. En el vall de [[Jujuy]] estigueren els coronels Domingo Arenas, en Perico i el tinent coronel Eustaquio Medina, al càrrec del riu Negro. Més movilitat tenien atres caps, com [[Pachi Gorriti]]. El front de combat al seu càrrec tenia una extensió de més de setcents quilometros, des de [[Volcán]] fins Orán, i es va conéixer com Llínea del Passage.
+
La seua estructura militar no contemplava un Estat Major, en la pràctica es contava en quadros superiors organisats, entre els que es trobaven el [[Marques de Yavi]], Juan José Feliciano Fernández Campero; el coronel Francisco Pérez de Uriondo, responsable militar de Tarija; coronel [[Manuel Eduardo Arias]], a càrrec d'Oran; i el coronel Francisco Pérez de Urdinenea, provenent de les files de l'[[Eixercit del Nort]], en [[Humahuaca]]. En el vall de [[Jujuy]] estigueren els coronels Domingo Arenas, en Perico i el tinent coronel Eustaquio Medina, al càrrec del riu Negro. Més movilitat tenien atres caps, com [[Pachi Gorriti]]. El front de combat al seu càrrec tenia una extensió de més de setcents quilometros, des de [[Volcán]] fins Orán, i es va conéixer com Llínea del Passage.
  
 
Els grups de combat gauchos foren organisats en partides d’aproximadament vint hòmens al mando d’un oficial i, cada quatre grups, un oficial superior elegit entre els més experimentats era el responsable d’administrar les armes d’acort en la seua capacitat d’us.
 
Els grups de combat gauchos foren organisats en partides d’aproximadament vint hòmens al mando d’un oficial i, cada quatre grups, un oficial superior elegit entre els més experimentats era el responsable d’administrar les armes d’acort en la seua capacitat d’us.

Revisió de 15:35 1 dec 2019

La guerra gaucha fon la lluita de milicies i guerrilles en el noroest argentí i extrem sur de Bolivia, durant la Guerra de l'Independència Hispanoamericana (1809-1824), particularmente en les provincies de Jujuy i Salta, contra els eixercits realistes, durant els anys 1814 i 1825.

Fon una llarga serie d’enfrontaments; en la seua majoria, apenes curts tirotejos seguits de retirades. En eixes condicions, estes forces mal equipades, pero en l'ajuda de la població, podien fer molt dany a un eixercit regular d’invasió.

La seua estructura militar no contemplava un Estat Major, en la pràctica es contava en quadros superiors organisats, entre els que es trobaven el Marques de Yavi, Juan José Feliciano Fernández Campero; el coronel Francisco Pérez de Uriondo, responsable militar de Tarija; coronel Manuel Eduardo Arias, a càrrec d'Oran; i el coronel Francisco Pérez de Urdinenea, provenent de les files de l'Eixercit del Nort, en Humahuaca. En el vall de Jujuy estigueren els coronels Domingo Arenas, en Perico i el tinent coronel Eustaquio Medina, al càrrec del riu Negro. Més movilitat tenien atres caps, com Pachi Gorriti. El front de combat al seu càrrec tenia una extensió de més de setcents quilometros, des de Volcán fins Orán, i es va conéixer com Llínea del Passage.

Els grups de combat gauchos foren organisats en partides d’aproximadament vint hòmens al mando d’un oficial i, cada quatre grups, un oficial superior elegit entre els més experimentats era el responsable d’administrar les armes d’acort en la seua capacitat d’us.


Unitats de combat

Unitats de Cavalleria organisades al voltant de la ciutat de San Salvador de Jujuy entre 1817 i 1822:

  • Esquadro N° 1 de Gauchos (tenent coronel de la Corte), en 10 companyies
  • Esquadro N° 2 de Gauchos (tenent coronel Fermin de la Quintana), en 4 companyies
  • Esquadro N° 3 de Gauchos (capità Carrillo), en 2 companyies
  • Esquadro N° 4 de Gauchos (capità Iramain), en 1 companyia

Gauchos de la Trencall, en Humahuaca:

  • Esquadro N° 1 de Gauchos (tenent coronel Manuel Alvarez Prado), en 2 companyies
  • Esquadro N° 2 de Gauchos (tenent coronel Pastor), en 2 companyies
  • Esquadro N° 3 de Gauchos (tenent coronel Belmonte), en 2 companyies