Diferència entre les revisions de "Història de Bulgària"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''història de Bulgària''' com a país independent va començar en el sigle VII en l'arribada dels búlgars, i la fundació del Pri...»)
 
Llínea 1: Llínea 1:
La '''història de [[Bulgària]]''' com a país independent va començar en el [[sigle VII]] en l'arribada dels [[Bulgària|búlgars]], i la fundació del [[Primer Imperi Búlgar]], reconegut en [[681]] pel [[Imperi bizantí]].
+
La '''història de Bulgària''' com a país independent va començar en el [[sigle VII]] en l'arribada dels [[Bulgària|búlgars]], i la fundació del [[Primer Imperi Búlgar]], reconegut en [[681]] pel [[Imperi bizantí]].
  
 
== Prehistòria i Edat Antiga ==
 
== Prehistòria i Edat Antiga ==
Llínea 12: Llínea 12:
 
Per un atre costat, des del [[sigle VII a. C.|sigle VII a.C.]], va començar a produir-se la colonisació [[Grècia Antiga|grega]] de la costa del [[mar Negra]], fundant-se numeroses [[ciutat]]és, moltes de les quals continuen existint en l'actualitat, com Odessos ([[Varna (Bulgària)|Varna]]), [[Olint|Mesembria]] ([[Nesebar]]), Anchialon ([[Pomorie]]), Apolonia ([[Sozopol]]) o Agathopolis ([[Akhtopol]]). A mitan del [[sigle V a. C.|sigle V a.C.]] es va fundar el primer Estat traci que es coneix, el regne [[odrisis|odrisi]], que es desintegraria en el sigle següent en varis estats més menuts.
 
Per un atre costat, des del [[sigle VII a. C.|sigle VII a.C.]], va començar a produir-se la colonisació [[Grècia Antiga|grega]] de la costa del [[mar Negra]], fundant-se numeroses [[ciutat]]és, moltes de les quals continuen existint en l'actualitat, com Odessos ([[Varna (Bulgària)|Varna]]), [[Olint|Mesembria]] ([[Nesebar]]), Anchialon ([[Pomorie]]), Apolonia ([[Sozopol]]) o Agathopolis ([[Akhtopol]]). A mitan del [[sigle V a. C.|sigle V a.C.]] es va fundar el primer Estat traci que es coneix, el regne [[odrisis|odrisi]], que es desintegraria en el sigle següent en varis estats més menuts.
  
Poc despuix, [[Filip II]], rei de Macedònia ([[anys 350 a. C.|359]] - [[anys 330 a. C.|336 a.C.]]), despuix de véncer al rei [[odrisis|Cersobleptes]], es va anexionar els territoris dels tracis, i va conquistar la ciutat més gran en este regió Filipòpolis (actual [[Plovdiv]]). En el sigle següent, el territori de Bulgària va ser invadit pels [[celta]]s, els qui varen mantindre un estat per espai d'uns setanta anys, i varen fundar assentaments com Bononia (actual [[Vidin]]). Durant el sigle I, el territori de Bulgària va ser incorporat al [[Imperi romà]], quedant dividit en les províncies de [[Tràcia]] i [[Mesia|Moesia]]. Els romans varen fundar numeroses ciutats, entre les que destaquen Serdica (l'actual capital, [[Sofia]]), Nicopolis (Nikopol) i Durostorum (Silistra). Quan l'Imperi romà es va dividir, a la mort de Teodosi, les províncies de Mesia i de Tràcia varen passar a formar part del [[Imperi romà d'Orient]]. Des del sigle III, estos territoris varen sofrir invasions de pobles bàrbars: primer varen ser els [[got]]s, [[hun]]s; més avant, els [[àvaro]]s, [[poble eslau|eslaus]], que varen travessar el Danubi a principis del sigle VII, quan es varen abandonar les guarnicións de frontera [[Imperi bizantí|bizantines]], i els búlgars. Estos últims formarien, junt en els eslaus, el primer Estat búlgar, a finals del [[sigle VII]]. El nom de Bulgària procedix del d'este poble.
+
Poc despuix, [[Filip II]], rei de Macedònia ([[anys 350 a. C.|359]] - [[anys 330 a. C.|336 a.C.]]), despuix de véncer al rei [[odrisis|Cersobleptes]], es va anexionar els territoris dels tracis, i va conquistar la ciutat més gran en este regió Filipòpolis (actual [[Plovdiv]]). En el sigle següent, el territori de Bulgària va ser invadit pels [[celta]]s, els qui varen mantindre un estat per espai d'uns setanta anys, i varen fundar assentaments com Bononia (actual [[Vidin]]). Durant el sigle I, el territori de Bulgària va ser incorporat al [[Imperi romà]], quedant dividit en les províncies de [[Tràcia]] i [[Mesia|Moesia]]. Els romans varen fundar numeroses ciutats, entre les que destaquen Serdica (l'actual capital, [[Sofia]]), Nicopolis (Nikopol) i Durostorum (Silistra). Quan l'Imperi romà es va dividir, a la mort de Teodosi, les províncies de Mesia i de Tràcia varen passar a formar part del [[Imperi romà d'Orient]]. Des del sigle III, estos territoris varen sofrir invasions de pobles bàrbars: primer varen ser els [[got]]s, [[hun]]s; més avant, els [[àvar]]s, [[poble eslau|eslaus]], que varen travessar el Danubi a principis del sigle VII, quan es varen abandonar les guarnicións de frontera [[Imperi bizantí|bizantines]], i els búlgars. Estos últims formarien, junt en els eslaus, el primer Estat búlgar, a finals del [[sigle VII]]. El nom de Bulgària procedix del d'este poble.
  
 
[[Categoria:Història de Bulgària| ]]
 
[[Categoria:Història de Bulgària| ]]

Revisió de 10:59 27 set 2016

La història de Bulgària com a país independent va començar en el sigle VII en l'arribada dels búlgars, i la fundació del Primer Imperi Búlgar, reconegut en 681 pel Imperi bizantí.

Prehistòria i Edat Antiga

Prehistòria

En el territori de l'actual Bulgària es varen desenrollar durant el Neolític cultures com la cultura de Hamangia i la cultura de Vinča (entre el VI i l'III mileni a. de C.), durant el Eneolític la cultura de Varna (V mileni a. de C.), i durant la Edat de Bronze la cultura d'Ezero. La cronologia Karanovo servix de referència per a la prehistòria de tot el territori dels Balcans.

Els tracis

Artícul principal → Traci.

El primer poble històricament documentat que es va instalar en el territori de l'actual Bulgària varen ser els tracis, poble indoeuropeu, procedent de les estepes d'Eurasia, que va aplegar a la zona possiblement entorn a l'any 3500 a.C.

Colonisació grega i conquista macedoni

Per un atre costat, des del sigle VII a.C., va començar a produir-se la colonisació grega de la costa del mar Negra, fundant-se numeroses ciutatés, moltes de les quals continuen existint en l'actualitat, com Odessos (Varna), Mesembria (Nesebar), Anchialon (Pomorie), Apolonia (Sozopol) o Agathopolis (Akhtopol). A mitan del sigle V a.C. es va fundar el primer Estat traci que es coneix, el regne odrisi, que es desintegraria en el sigle següent en varis estats més menuts.

Poc despuix, Filip II, rei de Macedònia (359 - 336 a.C.), despuix de véncer al rei Cersobleptes, es va anexionar els territoris dels tracis, i va conquistar la ciutat més gran en este regió Filipòpolis (actual Plovdiv). En el sigle següent, el territori de Bulgària va ser invadit pels celtas, els qui varen mantindre un estat per espai d'uns setanta anys, i varen fundar assentaments com Bononia (actual Vidin). Durant el sigle I, el territori de Bulgària va ser incorporat al Imperi romà, quedant dividit en les províncies de Tràcia i Moesia. Els romans varen fundar numeroses ciutats, entre les que destaquen Serdica (l'actual capital, Sofia), Nicopolis (Nikopol) i Durostorum (Silistra). Quan l'Imperi romà es va dividir, a la mort de Teodosi, les províncies de Mesia i de Tràcia varen passar a formar part del Imperi romà d'Orient. Des del sigle III, estos territoris varen sofrir invasions de pobles bàrbars: primer varen ser els gots, huns; més avant, els àvars, eslaus, que varen travessar el Danubi a principis del sigle VII, quan es varen abandonar les guarnicións de frontera bizantines, i els búlgars. Estos últims formarien, junt en els eslaus, el primer Estat búlgar, a finals del sigle VII. El nom de Bulgària procedix del d'este poble.