Diferència entre les revisions de "Història de les comarques valencianes"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
Des de finals del segle XIX el territori valencià s'ha estructurat tradicionalment en unes demarcacions territorials denominades comarques. A pesar d'això no serà fins al començament de la década dels anys xixanta del segle XX quan escomencen a proliferar descripcions concretes de delimitacions comarcals, la majoria de les quals se supeditaven als llímits provincials espanyols establits en 1851 i obviaven criteris llingüístics. En mig de les numeroses propostes destacaren especialment dos: la proposta de V.M. Roselló, de 1964 i la de Joan Soler i Riber, del mateix any, que ademés de tindre en conte els criteris llingüístics fon també l'única qe obviava les províncies i establia quatre regions valencianes ''naturals'' (Nort, Interior, Central i Sur).
+
Des de finals del [[segle XIX]] el territori [[Comunitat Valenciana|valencià]] s'ha estructurat tradicionalment en unes demarcacions territorials denominades comarques. A pesar d'això no serà fins al començament de la década dels anys xixanta del [[segle XX]] quan escomencen a proliferar descripcions concretes de delimitacions comarcals, la majoria de les quals se supeditaven als llímits provincials espanyols establits en [[1851]] i obviaven criteris llingüístics. En mig de les numeroses propostes destacaren especialment dos: la proposta de V.M. Roselló, de [[1964]] i la de Joan Soler i Riber, del mateix any, que ademés de tindre en conte els criteris llingüístics fon també l'única qe obviava les províncies i establia quatre regions valencianes ''naturals'' (Nort, Interior, Central i Sur).
  
 
== Història ==
 
== Història ==
Els primers plantejaments sobre l'estructuració territorial bassada en comarques sorgiren en els anys 30 del segle XX des de sectors del valencianisme polític. L'objectiu és trobar la manera de cohesionar els territoris en entitat històrica, de forma que servira de contrapés front al centralisme administratiu que representaven les províncies. Aixina mateix, dit debat no se donava únicament en el Regne de Valéncia, sino que també tenia lloc en aquells territoris d'Espanya a on se reivindica tradicionalment majors cotes d'autogovern. De fet, quan sorgí la primera proposta en 1933 de Felip Mateu i Llopis, pocs mesos ans Pau Vila havia plantejat la primera proposta comarcal per a Catalunya. Un any després, en 1934, Emili Beüt i Belenguer expon en una conferència un atra proposta comarcal, pero la seua difusió resultà ser molt llimitada, i no se publicaria fins al 1970 en Geografia elemental del Regne de Valéncia.
+
Els primers plantejaments sobre l'estructuració territorial bassada en comarques sorgiren en els anys 30 del segle XX des de sectors del [[valencianisme]] polític. L'objectiu és trobar la manera de cohesionar els territoris en entitat històrica, de forma que servira de contrapés front al centralisme administratiu que representaven les províncies. Aixina mateix, dit debat no se donava únicament en el [[Regne de Valéncia]], sino que també tenia lloc en aquells territoris d'[[Espanya]] a on se reivindica tradicionalment majors cotes d'autogovern. De fet, quan sorgí la primera proposta en [[1933]] de Felip Mateu i Llopis, pocs mesos ans Pau Vila havia plantejat la primera proposta comarcal per a [[Catalunya]]. Un any després, en [[1934]], Emili Beüt i Belenguer expon en una conferència un atra proposta comarcal, pero la seua difusió resultà ser molt llimitada, i no se publicaria fins al [[1970]] en Geografia elemental del Regne de Valéncia.
  
 
== Propostes ==
 
== Propostes ==
 
<gallery>
 
<gallery>
Image:primera proposta comarcal de Felip Mateu i Llopis en el any 1933.png|thumb|150px|Primera proposta comarcal de [[Felip Mateu i Llopis]] en l'any 1933
+
Image:primera proposta comarcal de Felip Mateu i Llopis en el any 1933.png|Primera proposta comarcal de [[Felip Mateu i Llopis]] en l'any 1933
Image:Comarques geograficament naturals.png|Comarques ''naturals'' segons Emili Beüt i Belenguer, propost en 1934.
+
Image:Comarques geograficament naturals.png|Comarques ''naturals'' segons Emili Beüt i Belenguer, propost en [[1934]].
Image:Comarques segons Sanchis Guarner.png|Comarques segons Manuel Sanchís-Guarner en l'any 1966
+
Image:Comarques segons Sanchis Guarner.png|Comarques segons Manuel Sanchís-Guarner en l'any [[1966]]
Image:comarques de Joan soler i riber 1970.png|Comarques segons Joan Soler i Riber en l'any 1970
+
Image:comarques de Joan soler i riber 1970.png|Comarques segons Joan Soler i Riber en l'any [[1970]]
 
</gallery>
 
</gallery>
 
<gallery>
 
<gallery>
Image:Propuesta de Bernardi Cabrer y M Jose Ribera.png|Proposta de Bernardí Cabrer i Mª José Ribera en 1979
+
Image:Propuesta de Bernardi Cabrer y M Jose Ribera.png|Proposta de Bernardí Cabrer i Mª José Ribera en [[1979]]
 
Image:Mapa_comarcal_de_la_Comunitat_Valenciana.svg.png|Divisió comarcal oficial
 
Image:Mapa_comarcal_de_la_Comunitat_Valenciana.svg.png|Divisió comarcal oficial
 
</gallery>
 
</gallery>

Revisió de 18:28 11 maig 2010

Des de finals del segle XIX el territori valencià s'ha estructurat tradicionalment en unes demarcacions territorials denominades comarques. A pesar d'això no serà fins al començament de la década dels anys xixanta del segle XX quan escomencen a proliferar descripcions concretes de delimitacions comarcals, la majoria de les quals se supeditaven als llímits provincials espanyols establits en 1851 i obviaven criteris llingüístics. En mig de les numeroses propostes destacaren especialment dos: la proposta de V.M. Roselló, de 1964 i la de Joan Soler i Riber, del mateix any, que ademés de tindre en conte els criteris llingüístics fon també l'única qe obviava les províncies i establia quatre regions valencianes naturals (Nort, Interior, Central i Sur).

Història

Els primers plantejaments sobre l'estructuració territorial bassada en comarques sorgiren en els anys 30 del segle XX des de sectors del valencianisme polític. L'objectiu és trobar la manera de cohesionar els territoris en entitat històrica, de forma que servira de contrapés front al centralisme administratiu que representaven les províncies. Aixina mateix, dit debat no se donava únicament en el Regne de Valéncia, sino que també tenia lloc en aquells territoris d'Espanya a on se reivindica tradicionalment majors cotes d'autogovern. De fet, quan sorgí la primera proposta en 1933 de Felip Mateu i Llopis, pocs mesos ans Pau Vila havia plantejat la primera proposta comarcal per a Catalunya. Un any després, en 1934, Emili Beüt i Belenguer expon en una conferència un atra proposta comarcal, pero la seua difusió resultà ser molt llimitada, i no se publicaria fins al 1970 en Geografia elemental del Regne de Valéncia.

Propostes