Diferència entre les revisions de "Idioma còrnic"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 22: Llínea 22:
 
|iso3= cor
 
|iso3= cor
 
|sil=
 
|sil=
|mapa=[[Image:Corniciretrocés2.png|center]]<center> Retrocés del còrnic a lo llarc del temps.</center>
+
|mapa=[[File:Cornish Language Shift.svg|center]]<center> Distribució de l'idioma Còrnic</center>
 
}}
 
}}
 
El '''còrnic''' o '''cornuallés''' és una llengua celta britànica, llengua celta-P, parlada en el comtat britànic de [[Cornualles]] (en [[anglés]] ''Cornwall'', en còrnic ''Kernow''.) Té un 80% de semblança en el [[bretó]] i un 75% en el [[galés]], parlat en la mateixa illa.
 
El '''còrnic''' o '''cornuallés''' és una llengua celta britànica, llengua celta-P, parlada en el comtat britànic de [[Cornualles]] (en [[anglés]] ''Cornwall'', en còrnic ''Kernow''.) Té un 80% de semblança en el [[bretó]] i un 75% en el [[galés]], parlat en la mateixa illa.

Revisió de 19:18 26 jun 2021

Còrnic
Kernewek, Kernowek
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en: Regne Unit
Regió: Cornualles
Parlants: 3.500 aprox.
Rànquing: No està entre els 100 primers
Família: Indoeuropea

  Celta
   Cèltic insular
    Britònic
     Còrnic

estatus oficial
Llengua oficial de: No és oficial en ningun lloc.
Regulat per: Cornish Language Partnership
còdics de la llengua
ISO 639-1 kw
ISO 639-2 cor
ISO/FDIS 639-3 cor
SIL
Cornish Language Shift.svg
Distribució de l'idioma Còrnic
vore també: llengua

El còrnic o cornuallés és una llengua celta britànica, llengua celta-P, parlada en el comtat britànic de Cornualles (en anglés Cornwall, en còrnic Kernow.) Té un 80% de semblança en el bretó i un 75% en el galés, parlat en la mateixa illa.

Història

El còrnic fa la seua aparició cara a l'any 600 d.C. com a resultat del desenroll independent del dialecte sudoccidental britànic tardiu. Tradicionalment es dividix l'història del cornuallés en quatre fases:

  • Còrnic primitiu: oscilaria entre el 600 i el 800 d. C. i d'eixa etapa no n'hi ha registres escrits.
  • Còrnic antic: des de el 800 al 1200, d'esta etapa procedis el Vocabularium Cornicum.
  • Còrnic mig: des de el 1200 al 1575, datant de la segon mitat d'este periodo la majoria de la lliteratura tradicional cornuallesa.
  • Còrnic tardiu: des de el 1575 al 1800, a voltes també referit com a còrnic modern, per analogia en el anglés modern, francés modern, etc.

Desaparegué com a idioma d'us habitual en el sigle XVIII, sustituit per la llengua anglesa i definitivament prop del any 1800. Se sol dir que Dolly Pentrateat (morta en 1777) fon la seua última parlant nativa, encara que sosté aixina mateix que hi hagué parlants natius posteriors. A pesar de les seues supostes últimes paraules Me ne vidn cewsel sawnek! (¡No vuic parlar anglés!), Dolly parlava algo d'anglés ademés de còrnic, de forma que se supon que el últim parlant monollingüe pot ser Chesten Marchant, mort en l'any 1676.

A pesar d'haber desaparegut en el sigle XVIII, des de el primer quart del sigle XX n' hi ha intents de recuperació, lo qual s'ha conseguit notablement. El començament del resorgiment data de 1904, quan Henry Jenner publicà el seu "Handbook of the Cornish Language"; durant els siguients xixanta anys, es recuperà el llenguage escrit i, en un àmbit molt reduït, la llengua parlada, degut sobre tot a la falta de comunicació i a la dificultat dels parlants per a reunir-se. A pesar d'això, el millorament dels mijos de comunicació i de transport a lo llarc del sigle XX feren més fàcil la comunicació entre els parlants: n'hi han casos de pares que escomençaren a parlar als seus fills en còrnic, lo qual ha creat nous parlants natius, tras més d'un sigle de silenci.

Pese al número creixent de persones que heu coneixen i gasten, allò no vol dir que la llengua haja alcançat un nivell de normalitat, en poblacions dels quals els seus parlants parlen còrnic la major part del temps; la majoria dels parlants heu han deprés en la escola, lo qual és una traba per al coneiximent i la fluidea normal de la llengua. El interés per conservarla es demostra principalment per mig de classes, jocs, cançons, pasejos, servicis religiosos i balls tradicionals.

En l'any 2006, s'estimà que la població que heu domina en fluïdea és d'aproximadament 500 persones, si be uns 3.500 posseïxen certs coneiximents, o heu entenen en un nivell bàsic, pero no heu parlen.

En l'any 1933, es celebrà la primera misa en còrnic; durant els següents quaranta anys, hi hagué una mija de tres a l'any. Ademés, en 1997, el bisbe de Truro deprengué el idioma i passà a formar part del comité per a coordinar la traducció de la bíblia.

Hui en dia, hi ha diverses associacions de protecció de la llengua, entre les que destaca la Kesva an Taves Kernewek. També s'estudia en algunes escoles com assignatura optativa; del mateix modo, n'hi ha un problema de ràdio semanal bilingüe de quinze minuts en Ràdio Cornwall.

Vore també

Llengües del Regne Unit Flag of the United Kingdom (3-5).svg
Anglés · Galés · Gaèlic escocés · Escocés (Germànica) · Còrnic · Irlandés · Idioma manés
Llengües celtes
G. Escocés · G. Manés · Galés · Irlandés · Bretó · Còrnic