Diferència entre les revisions de "Idioma gaèlic escocés"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
(No se mostren 4 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 24: Llínea 24:
 
|mapa=[[File:Idioma gaélico escocés.png|thumb|center|250px|Distribució de l'idioma gaèlic escocés]]
 
|mapa=[[File:Idioma gaélico escocés.png|thumb|center|250px|Distribució de l'idioma gaèlic escocés]]
 
}}
 
}}
El '''gaèlic escocés''' (''Gàidhlig'') és una [[Llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]] de la rama [[Llengües celtes|celta]], membre de les llengües goidèliques, que arribà a [[Escòcia]] alrededor del [[sigle V]], quan els escots d'étnia celta i provenents del nort d'[[Irlanda]] s'assentaren en la costa occidental, duguent una varietat del irlandés antic que va sustituir a la antiga llengua dels pictes parlada en la zona fins a llavors. D'ahi la seua similitut en el gaèlic parlat en Irlanda i la [[Illa de Man]]. Més tart, els prèstams llingüístics procedents dels anglos i les invasions vikingues anirien relegant cada volta més el idioma, fins que alrededor de l'any 1500, durant el reinat de Jacobo IV, se crearen en les illes Hèbrides les corts locals i les escoles de barts, que foren cuna del Sistema de Calns de les Terres altes i un refugi per a la cultura i el idioma gaèlic, fortment reprimit durant sigles. Hui en dia és parlat per unes 60.000 persones en les regions nortenyes d'[[Escòcia]].
+
El '''gaèlic escocés''' (''Gàidhlig'') és una [[Llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]] de la rama [[Llengües celtes|celta]], membre de les llengües goidèliques, que arribà a [[Escòcia]] al voltant del [[sigle V]], quan els escots d'étnia celta i provenents del nort d'[[Irlanda]] s'assentaren en la costa occidental, duguent una varietat de l'[[irlandés]] antic que va sustituir a l'antiga llengua dels pictes parlada en la zona fins a eixe moment. D'ahi la seua similitut en el [[gaèlic]] parlat en [[Irlanda]] i l'[[Illa de Man]].  
  
Encara que manco del 1% de la població escocesa -d'un total de 5,1 millons- parlen este idioma- per als que el parlen, n'hi han varis periòdics i programes de ràdio disponibles. El [[21 d'abril]] de l'any [[2005]] s'aprovà en el Parlament d'Escòcia la llei que convertix al gaèlic escocés en una de les llengües oficials d'Escòcia, junt al [[anglés]]. Se nomena sempre gaèlic escocés i no gaèlic (per a diferenciar-lo del [[irlandés]] i el manés) o [[escocés]] (per a no confondre-ho en l'escocés o en el dialecte escocés de l'anglés).
+
Més tart, els prèstams llingüístics procedents dels anglos i les invasions [[viking|vikingues]] anirien relegant cada volta més l'idioma, fins que al voltant de l'any [[1500]], durant el regnat de [[Jacobo IV]], se crearen en les [[illes Hèbrides]] les corts locals i les escoles de barts, que foren breçol del Sistema de Calns de les Terres altes i un refugi per a la cultura i l'idioma gaèlic, fortment reprimit durant sigles. Hui en dia és parlat per unes 60.000 persones en les regions nortenyes d'[[Escòcia]].
 +
 
 +
Encara que manco del 1% de la població escocesa -d'un total de 5,1 millons- parlen este idioma- per als que el parlen, n'hi han varis periòdics i programes de ràdio disponibles. El [[21 d'abril]] de l'any [[2005]] s'aprovà en el Parlament d'Escòcia la llei que convertix al gaèlic escocés en una de les llengües oficials d'Escòcia, junt a l'[[anglés]]. Se nomena sempre gaèlic escocés i no gaèlic (per a diferenciar-lo de l'[[irlandés]] i el [[manés]]) o [[escocés]] (per a no confondre-ho en l'escocés o en el dialecte escocés de l'anglés).
  
 
==Classificació==
 
==Classificació==
El gaèlic escocés és una [[llengua indoeuropea]] que pertany a la branca [[Llengües goidèliques|goidèlica]] de les [[llengües cèltiques insulars]], dins de la família de les [[llengües cèltiques]]. A part de la nomenclatura ''gaèlic escocés'', esta llengua també es coneix, en el món anglosaxó, pel valor metonímic de ''gaèlic'', i l'irlandés (en anglés, ''Irish'') és la nomenclatura pròpia del ''gaèlic irlandés''. Al territori escocés, d'atra banda, el nom de la llengua es pronuncia [ˈgaːlikʲ], i fora d'Escòcia pren la fonètica de [ˈɡeɪlɨk].
+
El gaèlic escocés és una [[llengua indoeuropea]] que pertany a la branca [[Llengües goidèliques|goidèlica]] de les [[llengües cèltiques insulars]], dins de la família de les [[llengües cèltiques]]. A banda de la nomenclatura ''gaèlic escocés'', esta llengua també es coneix, en el món anglosaxó, pel valor metonímic de ''gaèlic'', i l'[[irlandés]] (en anglés, ''Irish'') és la nomenclatura pròpia del ''gaèlic irlandés''. En territori escocés, d'atra banda, el nom de la llengua es pronuncia [ˈgaːlikʲ], i fora d'Escòcia pren la fonètica de [ˈɡeɪlɨk].
  
El gaèlic escocés no s'ha de confondre en l'[[scots]], que es referix a la varietat llingüística anglesa de la qual forma part l'[[anglés]] parlat a les [[Terres baixes d'Escòcia|Terres Baixes escoceses]] (en anglés, ''Lowlands''; en gaèlic escocés, ''Ghalldachd''). Abans del [[sigle XV]], la parla anglesa de les Terres Baixes es coneixia com a ''Inglis'' (actualment, i en anglés, ''English''), mentres que el gaèlic escocés rebia el nom de ''Scottis'' (actualment, i en anglés, ''Scottish''). Tanmateix, a partir del sigle XV va prendre volada la forma ''Erse'' (en anglès, ''Irish'' 'irlandés') per referir-se al gaèlic escocés, i l'scots va rebre el nom de ''Scottis''.<ref>{{smallcaps|McArthur}}, Tom (1994). ''Companion to the Oxford English Dictionary''. Oxford: Oxford University Press</ref> Actualment, el gaèlic escocés és una llengua diferent que el [[gaèlic irlandés]], de manera que la forma ''Erse'' s'ha deixat d'utilisar per referir-se a la llengua cèltica d'Escòcia.
+
El gaèlic escocés no s'ha de confondre en l'[[scots]], que es referix a la varietat llingüística anglesa de la qual forma part l'[[anglés]] parlat a les [[Terres baixes d'Escòcia|Terres Baixes escoceses]] (en anglés, ''Lowlands''; en gaèlic escocés, ''Ghalldachd''). Abans del [[sigle XV]], la parla anglesa de les Terres Baixes es coneixia com a ''Inglis'' (actualment, i en anglés, ''English''), mentres que el gaèlic escocés rebia el nom de ''Scottis'' (actualment, i en anglés, ''Scottish''). Ausades, a partir del [[sigle XV]] prengué força la forma ''Erse'' (en anglès, ''Irish'' 'irlandés') per a referir-se al gaèlic escocés, i l'scots va rebre el nom de ''Scottis''.<ref>{{smallcaps|McArthur}}, Tom (1994). ''Companion to the Oxford English Dictionary''. Oxford: Oxford University Press</ref> Actualment, el gaèlic escocés és una llengua diferent que el [[gaèlic irlandés]], de manera que la forma ''Erse'' s'ha deixat d'utilisar per referir-se a la llengua cèltica d'Escòcia.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Última revisió del 01:01 21 set 2023

Gaèlic escocés
Gàidhlig
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en: Scotland Escòcia
Regió: Gran Bretanya
Parlants: 58.652
Rànquing: No està entre els cent primers
Família: Indoeuropea

  Celtes
   Insular
    Goidèlic
     Gaèlic escocés

estatus oficial
Llengua oficial de: Flag of Scotland 1.7.png Escòcia
Regulat per: Bòrd na Gàidhlig
còdics de la llengua
ISO 639-1 gd
ISO 639-2 gla
ISO/FDIS 639-3 gla
SIL
Distribució de l'idioma gaèlic escocés
vore també: llengua

El gaèlic escocés (Gàidhlig) és una llengua indoeuropea de la rama celta, membre de les llengües goidèliques, que arribà a Escòcia al voltant del sigle V, quan els escots d'étnia celta i provenents del nort d'Irlanda s'assentaren en la costa occidental, duguent una varietat de l'irlandés antic que va sustituir a l'antiga llengua dels pictes parlada en la zona fins a eixe moment. D'ahi la seua similitut en el gaèlic parlat en Irlanda i l'Illa de Man.

Més tart, els prèstams llingüístics procedents dels anglos i les invasions vikingues anirien relegant cada volta més l'idioma, fins que al voltant de l'any 1500, durant el regnat de Jacobo IV, se crearen en les illes Hèbrides les corts locals i les escoles de barts, que foren breçol del Sistema de Calns de les Terres altes i un refugi per a la cultura i l'idioma gaèlic, fortment reprimit durant sigles. Hui en dia és parlat per unes 60.000 persones en les regions nortenyes d'Escòcia.

Encara que manco del 1% de la població escocesa -d'un total de 5,1 millons- parlen este idioma- per als que el parlen, n'hi han varis periòdics i programes de ràdio disponibles. El 21 d'abril de l'any 2005 s'aprovà en el Parlament d'Escòcia la llei que convertix al gaèlic escocés en una de les llengües oficials d'Escòcia, junt a l'anglés. Se nomena sempre gaèlic escocés i no gaèlic (per a diferenciar-lo de l'irlandés i el manés) o escocés (per a no confondre-ho en l'escocés o en el dialecte escocés de l'anglés).

Classificació[editar | editar còdic]

El gaèlic escocés és una llengua indoeuropea que pertany a la branca goidèlica de les llengües cèltiques insulars, dins de la família de les llengües cèltiques. A banda de la nomenclatura gaèlic escocés, esta llengua també es coneix, en el món anglosaxó, pel valor metonímic de gaèlic, i l'irlandés (en anglés, Irish) és la nomenclatura pròpia del gaèlic irlandés. En territori escocés, d'atra banda, el nom de la llengua es pronuncia [ˈgaːlikʲ], i fora d'Escòcia pren la fonètica de [ˈɡeɪlɨk].

El gaèlic escocés no s'ha de confondre en l'scots, que es referix a la varietat llingüística anglesa de la qual forma part l'anglés parlat a les Terres Baixes escoceses (en anglés, Lowlands; en gaèlic escocés, Ghalldachd). Abans del sigle XV, la parla anglesa de les Terres Baixes es coneixia com a Inglis (actualment, i en anglés, English), mentres que el gaèlic escocés rebia el nom de Scottis (actualment, i en anglés, Scottish). Ausades, a partir del sigle XV prengué força la forma Erse (en anglès, Irish 'irlandés') per a referir-se al gaèlic escocés, i l'scots va rebre el nom de Scottis.[1] Actualment, el gaèlic escocés és una llengua diferent que el gaèlic irlandés, de manera que la forma Erse s'ha deixat d'utilisar per referir-se a la llengua cèltica d'Escòcia.

Referències[editar | editar còdic]

  1. McArthur, Tom (1994). Companion to the Oxford English Dictionary. Oxford: Oxford University Press

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Llengües del Regne Unit Flag of the United Kingdom (3-5).svg
Anglés · Galés · Gaèlic escocés · Escocés (Germànica) · Còrnic · Irlandés · Idioma manés
Llengües celtes
G. Escocés · G. Manés · Galés · Irlandés · Bretó · Còrnic