Diferència entre les revisions de "Idioma irlandés"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 24: Llínea 24:
 
|mapa=[[Image:Extensioipercentagedelirlandes.png|thumb|center|300px|<center>Extensió i percentage de parla d'irlandés.</center>]]
 
|mapa=[[Image:Extensioipercentagedelirlandes.png|thumb|center|300px|<center>Extensió i percentage de parla d'irlandés.</center>]]
 
}}
 
}}
L''''irlandés''' o gaèlic irlandés modern (''gaeilge'' en irlandés) és un [[Llengües goidèliques|idioma goidèlic]] de la família de [[Llengües indoeuropees]] originari d'[[Irlanda]] i parlat històricaent pels irlandessos. S'estima que el número de persones en l'illa que el parlen com a [[llengua nativa]] ronda entre 20.000 i 80.000, predominantement en les regions rurals occidentals. L'irlandés era la llengua principal d'Irlanda ans de que els anglesos la conquistaren durant l'[[Edat Mija]]. Des de [[1922]] en l'independència de la [[República d'Irlanda]] (dita originalment el Estat Lliure Irlandés), ha segut l'idioma oficial junt a l'anglés. En [[1998]] en l'Acort de Divendres Sant, fon reconegut oficialment com a llengua deminoria en [[Irlanda del Nort]], un pais constituyent del [[Regne Unit]]. El 13 de juny de [[2005]] s'aprobà i incluí com a idioma de treball en l'Unió europea entrant en vigor el 1 de giner de [[2007]]. El 22 de giner de [[2007]], el ministre Noel Treacy, el va gastar per primera volta en una reunió del''Consell de Ministres de l'Unió Europea''.
+
L''''irlandés''' o gaèlic irlandés modern (''gaeilge'' en irlandés) és un [[Llengües goidèliques|idioma goidèlic]] de la família de [[Llengües indoeuropees]] originari d'[[Irlanda]] i parlat històricament pels irlandesos. S'estima que el número de persones en l'illa que el parlen com a [[llengua nativa]] ronda entre 20.000 i 80.000, predominantment en les regions rurals occidentals. L'irlandés era la llengua principal d'Irlanda ans de que els anglesos la conquistaren durant l'[[Edat Mija]]. Des de [[1922]] en l'independència de la [[República d'Irlanda]] (dita originalment el Estat Lliure Irlandés), ha segut l'idioma oficial junt a l'anglés. En [[1998]] en l'Acort de Divendres Sant, fon reconegut oficialment com a llengua de minoria en [[Irlanda del Nort]], un país constituent del [[Regne Unit]]. El 13 de juny de [[2005]] s'aprovà i s'inclou com a idioma de treball en l'[[Unió Europea]] entrant en vigor el 1 de giner de [[2007]]. El [[22 de giner]] de [[2007]], el ministre Noel Treacy, el va gastar per primera volta en una reunió del''Consell de Ministres de l'Unió Europea''.
  
El departament de Gaeltacht de Asuntes rurals i comunitaris d'[[Irlanda]] estimà en el [[2003]] que al voltant de 1.500.000 persones aseguraven tindre coneiximent de l'idioma. En l'any [[2007]], dels 4,3 millons d'habitants que poseia l'illa, el 40,8% de la població era capaç de parlar-ho.
+
El departament de Gaeltacht d'Assunts rurals i comunitaris d'[[Irlanda]] estimà en el [[2003]] que al voltant de 1.500.000 persones asseguraven tindre coneiximent de l'idioma. En l'any [[2007]], dels 4,3 millons d'habitants que posseïa l'illa, el 40,8% de la població era capaç de parlar-ho.
  
Les comunitats i regions a on es parla l'irlandés es diuen [[Gaeltachtaí]] és [[Connemara]], en el [[Comtat de Galway]], incluint les [[Illes Aran]].
+
Les comunitats i regions a on es parla l'irlandés es diuen [[Gaeltachtaí]] és [[Connemara]], en el [[Comtat de Galway]], incloent les [[Illes Aran]].
  
Al ser l'idioma un requeriment d'estudi en les escoles públiques del país, molts el parlen en fluidea com a segon idioma natiu. Encara que l'idioma principal al llarc de l'illa és l'anglés, existixen varios periòdics, revistes i emisores de ràdio en irlandés, especialment en els GAeltachtaí. Des de [[1996]] existix un canal de televisió dit Teilifís na Gaeilge (''Televisió del irlandés'') o TG4.
+
Al ser l'idioma un requeriment d'estudi en les escoles públiques del país, molts el parlen en fluïdea com a segon idioma natiu. Encara que l'idioma principal al llarc de l'illa és l'anglés, existixen varis periòdics, revistes i emissores de ràdio en irlandés, especialment en els Gaeltachtaí. Des de [[1996]] existix un canal de televisió dit Teilifís na Gaeilge (''Televisió del irlandés'') o TG4.
  
Els tres dialectes irlandesos principals són [[Ulster]] en el nort, [[Munster]] en el sur i [[Conacht]] en la regió central i occidental de l'illa. L'irlandés perteneix a la divisió gaèlica d'idiomes cèltics.
+
Els tres dialectes irlandesos principals són [[Ulster]] en el nort, [[Munster]] en el sur i [[Conacht]] en la regió central i occidental de l'illa. L'irlandés pertany a la divisió gaèlica d'idiomes cèltics.
  
== Veja's també ==
+
== Vore també ==
 
* [[Irlanda]]
 
* [[Irlanda]]
 
* [[Irlanda del Nort]]
 
* [[Irlanda del Nort]]

Revisió de 23:59 1 març 2010

Irlandés
Gaeilge
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en: República d'Irlanda, Irlanda del Nort
Regió: CGaeltacht
Parlants:
  • natius:
  • atres:
1.8 millons
  • 260.000
  • 1.8 millons
Rànquing: No està entre els 100 primers
Família: Indoeuropea

  Celta
   Insular
    Goidèlic
     Irlandés

estatus oficial
Llengua oficial de: Irlanda, Irlanda del Nort, Unió Europea
Regulat per: Foras na Gaeilge
còdics de la llengua
ISO 639-1 ga
ISO 639-2 gle
ISO/FDIS 639-3 gle
SIL
Archiu:Extensioipercentagedelirlandes.png
Extensió i percentage de parla d'irlandés.
vore també: llengua

L'irlandés o gaèlic irlandés modern (gaeilge en irlandés) és un idioma goidèlic de la família de Llengües indoeuropees originari d'Irlanda i parlat històricament pels irlandesos. S'estima que el número de persones en l'illa que el parlen com a llengua nativa ronda entre 20.000 i 80.000, predominantment en les regions rurals occidentals. L'irlandés era la llengua principal d'Irlanda ans de que els anglesos la conquistaren durant l'Edat Mija. Des de 1922 en l'independència de la República d'Irlanda (dita originalment el Estat Lliure Irlandés), ha segut l'idioma oficial junt a l'anglés. En 1998 en l'Acort de Divendres Sant, fon reconegut oficialment com a llengua de minoria en Irlanda del Nort, un país constituent del Regne Unit. El 13 de juny de 2005 s'aprovà i s'inclou com a idioma de treball en l'Unió Europea entrant en vigor el 1 de giner de 2007. El 22 de giner de 2007, el ministre Noel Treacy, el va gastar per primera volta en una reunió delConsell de Ministres de l'Unió Europea.

El departament de Gaeltacht d'Assunts rurals i comunitaris d'Irlanda estimà en el 2003 que al voltant de 1.500.000 persones asseguraven tindre coneiximent de l'idioma. En l'any 2007, dels 4,3 millons d'habitants que posseïa l'illa, el 40,8% de la població era capaç de parlar-ho.

Les comunitats i regions a on es parla l'irlandés es diuen Gaeltachtaí és Connemara, en el Comtat de Galway, incloent les Illes Aran.

Al ser l'idioma un requeriment d'estudi en les escoles públiques del país, molts el parlen en fluïdea com a segon idioma natiu. Encara que l'idioma principal al llarc de l'illa és l'anglés, existixen varis periòdics, revistes i emissores de ràdio en irlandés, especialment en els Gaeltachtaí. Des de 1996 existix un canal de televisió dit Teilifís na Gaeilge (Televisió del irlandés) o TG4.

Els tres dialectes irlandesos principals són Ulster en el nort, Munster en el sur i Conacht en la regió central i occidental de l'illa. L'irlandés pertany a la divisió gaèlica d'idiomes cèltics.

Vore també

Llengües celtes
G. Escocés · G. Manés · Galés · Irlandés · Bretó · Còrnic